L'amenaça de vaga plana de nou sobre la sanitat pública catalana. Segons ha pogut saber l’ARA, aquest cop tornen a ser els sindicats de tècnics sanitaris, que fa un any van saturar hospitals i atenció primària amb una aturada indefinida, els que han anunciat noves mobilitzacions per a aquest desembre. El motiu: no han aconseguit les millores que van pactar amb el departament de Salut, aleshores amb Manel Balcells al capdavant.

La sanitat concertada catalana haurà de negociar un nou conveni. Els sindicats UGT, CCOO i SATSE –majoritari entre les infermeres– han denunciat aquest dilluns el conveni actual del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), que es va aprovar ara fa dos anys, segons ha pogut saber l'ARA. El conveni tenia vigència fins a finals d'anys i, si cap agent social el denunciava, s'hauria prorrogat. Amb aquesta denúncia conjunta dels tres sindicats, però, comença el procés per negociar-ne un de nou per al personal no funcionari que treballa per a l'administració en hospitals i centres que tenen concert amb la Generalitat. 

Més persones, més envellides i més temps d’espera. Aquesta és la realitat de les urgències hospitalàries a Catalunya, que cada any tenen més demanda en un context de falta de professionals generalitzada. Això es tradueix en més feina per metges i infermeres i més persones a les sales d’espera dels centres. De fet, els pacients dels serveis d’urgències hospitalàries de la xarxa pública catalana van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023. L’any 2010, en canvi, era de 40 minuts, segons una anàlisi de l’ACN a partir d’una petició a Transparència. Davant d’aquestes xifres, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha admès aquest dilluns que les urgències als hospitals i el temps d’espera per ser atès “estan augmentant”, tot i que s’han reduït uns dos minuts respecte de l’any 2022.

Sorpresa i estupefacció de la patronal d'empreses que presten serveis sanitaris i socials a Catalunya després de saber que Salut deixarà d'externalitzar la rehabilitació. La decisió, que ha avançat el diari ARA i que comporta l'adeu a les derivacions d'aquesta mena de tractaments a clíniques privades, ha caigut com un gerro d'aigua freda al sector privat. En un comunicat que la Unió Catalana d'Hospitals (UCH) ha fet arribar a aquesta redacció, la patronal que representa més d'un centenar d'empreses i fundacions assegura que no comprèn la decisió: "No entenem que, havent-hi un problema de finançament i de llistes d’espera a la sanitat pública, hàgim de dedicar els pocs recursos que tenim a crear una oferta paral·lela de serveis als hospitals", han sentenciat referint-se al nou circuit que ha ideat Salut amb què es pretén que a partir del 2025 els processos de rehabilitació, que fins ara s'havien de fer mitjançant clíniques privades, es puguin dur a terme al mateix hospital o a l'ambulatori públic.

Els treballadors de la sanitat concertada tindran el mateix augment de sou que els de la xarxa pública. El sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), el personal no funcionari que treballa per a l'administració en hospitals i centres que tenen concert amb la Generalitat, tindrà un conveni col·lectiu nou que, en paraules del conseller de Salut, Manel Balcells, inclou un augment salarial "considerable", que “significarà un abans i un després” i permetrà "restituir la capacitat adquisitiva" dels professionals de la concertada. Les patronals (la Unió, l’Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya) i els sindicats (UGT, CCOO i Satse, majoritari entre les infermeres) han signat aquest divendres un preacord que, entre altres mesures, trasllada a la concertada l'aplicació de l'increment salarial del 3,5% previst per als funcionaris, aprovat a l'octubre pel govern espanyol. El nou conveni també garanteix la protecció dels complements econòmics de productivitat variables (les DPOS) i incrementa les retribucions per guàrdies a totes les categories sanitàries.