El govern espanyol ha iniciat una nova via per acabar d'una vegada per totes amb els visats d'or, també coneguts com a golden visas, que permeten a la població estrangera obtenir el permís de residència espanyol a canvi de la compra d'un habitatge de més de 500.000 euros. Aquests visats van arribar l'any 2013 de la mà del Partit Popular per incentivar la inversió estrangera i en una dècada se n'han concedit més de 14.500. L'executiu espanyol considera ara que aquesta mesura ha deixat de tenir sentit, tenint en compte l'actual tensió en el mercat de l'habitatge.

Que la mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra. El consell bíblic –perquè no es faci ostentació de la caritat quan es dona almoina– em ve al cap veient certes decisions públiques contradictòries. No parlo de propostes tèbies per acontentar tothom ni de fer marxa enrere per manca de suports, sinó d’anunciar una mesura amb un propòsit lloable mentre, simultàniament, se n'aplica una altra que va en sentit invers. Quan el diable estén la capa, per un costat tapa i per l’altre destapa.

La prosperitat d’un país depèn, en gran mesura, d'un intangible: la percepció que tots som tractats com a iguals per part de les institucions. I un bon exemple d’un tracte desigual són els golden visas, en debat els darrers dies. Va ser l’any 2013, amb el govern de Rajoy, quan es va permetre obtenir permisos de residència a Espanya per “inversions significatives” al país. Un calaix de sastre que podia incloure muntar una empresa, invertir en bons de l'estat o fons d’inversió, o comprar un habitatge. L’objectiu, en teoria, fomentar la inversió estrangera. La realitat, més de 14.000 visats atorgats principalment a ciutadans xinesos i russos per la compra d’habitatge finançada amb fonts d’orígens dubtosos. I d’aquests, un terç han estat per inversions immobiliàries a Barcelona.

L'eliminació dels visats d'or, les anomenades Golden Visa, és més a prop. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat des de Dos Hermanas (Sevilla) que el consell de ministres estudiarà aquest dimarts un informe per reformar la llei del Partit Popular del 2013 que permet a la població estrangera obtenir el permís de residència espanyol per tres anys amb la compra d'un habitatge, sempre que la inversió sigui com a mínim de 500.000 euros. Es tracta, doncs, d'un primer pas (de moment es desconeix la lletra del canvi normatiu) per eliminar aquesta fórmula que ara tenen les persones riques per aconseguir el permís de residència.

"L'habitatge no ha de ser només una propietat. Està pensat per viure-hi. És un lloc on les famílies han de poder arrelar, crear records i construir una vida en comú". Aquestes paraules, pronunciades al desembre pel ministre d'Habitatge del Canadà, Ahmed Hussen, destaquen un problema amb què es troben cada vegada més països. Els elevats preus del tensionat mercat immobiliari canadenc fa anys que impedeixen a les rendes mitjanes i baixes l'accés a l'habitatge. No és cap sorpresa que els centres de les principals ciutats del país, com Toronto i Mont-real, tinguin preus prohibitius; però l'epidèmia s’estén a les zones residencials dels afores, on el Banc del Canadà ha identificat un augment del 50% en els últims tres anys.