Milers de manifestants independentistes van escridassar els mandataris presents en la cimera hispano-francesa de dijous passat a Barcelona. Reivindicaven la vigència del Procés, en un moment en què hi ha veus que el donen per acabat, moltes de les quals provinents del govern espanyol, començant per la del seu president, Pedro Sánchez. S'ha acabat el Procés? El 63% dels catalans ho neguen. És el resultat de l'enquesta que l'Institut Opinòmetre ha fet per al diari ARA coincidint precisament amb la reunió entre Sánchez i el president francès, Emmanuel Macron, a la capital catalana. Els que estan d'acord amb l'afirmació no arriben al 17%, i hi ha un 20% que no es posicionen.

La cimera entre Espanya i França ha donat com a resultat una declaració amb algunes concrecions rellevants sobre la voluntat d'enfortir la unitat d'acció entre els dos països en el marc Europeu i tornar a donar així pes als països del sud. Sense Merkel, i amb Alemanya amb problemes a causa de la guerra d'Ucraïna, Macron aspira a erigir-se en el principal impulsor del reforçament de la unitat d'acció continental. Sense abandonar l'eix París-Berlín, els últims temps ha fet explícita la seva ambició de lideratge amb l'intent (fallit) d'intentar frenar les ànsies bel·licistes de Putin i amb la interlocució directa amb Biden per neutralitzar l'America first industrial respecte a Europa. L'aproximació a Espanya, en un moment de protagonisme geoestratègic de Madrid a causa de la crisi energètica, li ha de servir al president francès per reforçar aquesta seva aposta de posar-se al capdavant en el rellançament europeu. A Sánchez, que a més el segon semestre d'aquest any tindrà la presidència rotativa del Consell de la Unió Europea, també li va bé l'aliança amb París per continuar reforçant el seu rol i el d'Espanya.

Dijous al matí la cimera hispano-francesa ocupava bona part dels magazins matinals. Però l’atenció se centrava molt més en els manifestants independentistes que no pas en els actes oficials i protocol·laris amb Macron i Sánchez o en el paper d’Aragonès en la trobada. A Espejo público, a Antena 3, anunciaven que estarien pendents de la cimera, però en la pantalla partida el requadre més gran era per a la concentració amb banderes independentistes. Només una petita finestra es reservava per a Sánchez i Macron. De forma intermitent, afegien imatges d’arxiu antigues de Puigdemont passejant per Brussel·les, cosa que confonia l’espectador. Eren imatges de feia anys però les simultaniejaven per donar-li algun tipus de presència en la jornada. Es notava l’interès per recuperar la crispació ambiental de les èpoques més enceses del Procés. El moment de la xiulada a Junqueras va ser retransmès amb fruïció, recollint fins i tot les imatges en primer pla d’una dona que l’insultava amb un “traïdor de merda” expressat amb menyspreu. Fins i tot Susanna Griso anomenava "hiperventilats" els assistents que escridassaven Junqueras i recordava que s’havia passat tres anys a la presó.

Un matí de dijous gelat per a les nostres latituds mediterrànies, benvingut gener, ha reactivat la mobilització independentista a Barcelona. L’anomenada cimera hispano-francesa ha estat l’excusa, una bona excusa, per omplir Montjuïc de protesta i per recordar que la repressió és molt efectiva però no prou per anul·lar els anhels legítims d’un poble que, tocat, continua demostrant que no ha perdut l’alè per seguir reclamant la independència. El repte era agosarat. No era ni el millor dia, ni la millor hora, ni les circumstàncies més propícies, però moltíssima gent ha decidit tornar a sortir al carrer per recordar-li a qui calgui que “aquí no s’ha acabat res”. Encara que el titular més buscat hagi estat l’escridassada a Oriol Junqueras i que l’escridassada era previsible, i també legítima (sense comptar adjectius i desitjos que no venen a tomb), la realitat és que la societat civil organitzada és la que posa en solfa la política i reactiva l’independentisme en un moment clau. La derogació de la sedició ha portat nous fronts i el menyspreu sistemàtic per part de l’estat espanyol contra una reivindicació persistent no apaga un moviment per més disputes internes que hi hagi. Que hi són. Però també hi ha la possibilitat de posar-se d’acord, sobretot des del carrer. Jo vull ser optimista i consti que no és el meu tarannà. Però ho vull ser perquè, precisament, quan el fred ha desplegat, per fi, les seves ales d’hivern, ens hem pogut tornar a acompanyar. La manifestació era unitària i així ho ha estat. És impossible que tothom pensi el mateix però és possible que es faci un front comú contra una repressió comuna. Podem ser exigents sense equivocar-nos d’adversaris, i fins i tot ens podem equivocar d’adversaris, però sense deslegitimar la capacitat de mobilització de la gent. I quan es destaca que la majoria de la gent mobilitzada són persones grans (que hi eren, però darrere les bufandes també hi havia menys anys), no menystinguem tampoc el poder d’aquestes persones que han donat la cara en els moments més transcendentals. Tots ens hem fet i ens hem hagut de fer grans durant aquest temps. L’edatisme sí que no ens porta enlloc. Els carrers sempre seran per a totes les edats. I tant de bo arrenquem la frustració dels calendaris, siguin de l’any que siguin. Però sobretot que no faltin ni els recomptes de la Guàrdia Urbana ni les càrregues dels Mossos, que aquí no s’ha acabat res.

Que la manifestació fos entre setmana, a primera hora del matí i en un ambient gèlid no ha impedit que milers de persones sortissin al carrer aquest dijous per protestar contra la cimera hispano-francesa. 30.000 persones, segons els organitzadors, i 6.500, segons la Guàrdia Urbana, han desafiat el fred per defensar que el Procés no s'ha acabat: s'han concentrat a les nou del matí a la Font Màgica de Montjuïc per expressar el rebuig a la trobada que es duia a terme entre el president francès, Emmanuel Macron, i el president espanyol, Pedro Sánchez, només uns metres més amunt, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i que la Moncloa volia convertir en un símbol de la distensió a Catalunya.

Les ferides de l'1-O han esquerdat la unitat dels partits i les entitats independentistes, però el moviment surt aquest dijous al carrer en una mobilització conjunta per demostrar que el Procés no s'ha acabat. L'Assemblea, Òmnium i el Consell de la República, juntament amb una trentena d'entitats més, han convocat una protesta que començarà a les 9 h davant les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch i que compta amb el suport d'ERC, Junts i també la CUP. La concentració no servirà per redreçar les divergències estratègiques, que s'han fet visibles amb la reforma del Codi Penal, però els convocants sí que volen que serveixi per exhibir múscul, com ja han fet en tantes altres ocasions. Que es torni a repetir aquella màxima que ja s'ha convertit en un clàssic: el carrer sempre hi és. L'objectiu és desmentir el govern espanyol, que no es cansa de repetir que Catalunya ha entrat en una nova etapa que ja no passa per desafiar l'Estat.

Tot i la pressió diplomàtica i veïnal, el govern francès no cedeix. L'executiu d'Emmanuel Macron no té cap intenció de reobrir a curt termini els quatre passos fronterers secundaris entre Catalunya i França –dos a l'Alt Empordà i dos a la Cerdanya– que estan tancats des de fa dos anys, quan França va considerar que s'havien de bloquejar per evitar el pas d'immigrants clandestins i de terroristes. "En el seu moment es van tancar perquè hi havia una amenaça de seguretat i terrorisme. Creiem que avui l'amenaça segueix present", han assegurat fonts de l'Elisi aquest dimarts.