Dimecres passat, Joan Coscubiela publicava a l'ARA l’article “Malestar docent i sindicalisme”. Un títol alternatiu podia ser “70.000 vaguistes s’equivoquen; jo tinc raó!”, però el paternalisme seria massa evident.

Potser la pitjor jugada del govern Illa, en el que porta de mandat, és l’acord fantasma assolit amb els sindicats de mestres. Un acord que només implicava els sindicats minoritaris en el sector —UGT i Comissions Obreres—, però que, malgrat això, va ser anunciat de forma solemne, qualificat d'“històric” i publicitat de forma extraordinària. Això va fer que els docents se sentissin no només desatesos, sinó també burlats, i llançats als peus dels lleons d’una opinió pública massa receptiva a la caricatura del mestre que fa dos mesos de vacances i a sobre es queixa. Ha estat una jugada tàcticament desastrosa, perquè no deixava als sindicats majoritaris cap altra opció que mostrar la seva força als carrers, de la manera més contundent possible.

Travesso la Gran Via de Barcelona enmig de la riuada de mestres. Una docent em pregunta si ha quedat clar que no han sortit al carrer només per una qüestió de salaris. Crec que sí, que ja fa temps que ha quedat clar (i més des d’aquesta setmana de mobilització per tot el país) que no poden més, que els falten mans i recursos, que pateixen una suma de malestars, també l’econòmic, igual com passa amb els metges, amb qui, per cert, ja fa anys que comparteixen que estan tips de burocràcia sense que res canviï.

Fa poc més de quinze anys que tenim vigent la llei d’educació de Catalunya (LEC). Bon moment per fugir de la nostàlgia i, en canvi, fer-ne referència útil als debats i inquietuds del present. Segurament és oportú recordar que, conjuntament amb Francesc Colomé, vam retre comptes del que s'havia dut a terme en aquell període i hi vam donar forma en el llibre Escola nova, poble lliure, publicat el 2013. Hi explicàvem el que, al nostre entendre, volia dir governar un sistema amb més d’un milió d’alumnes i prop de 100.000 docents.

Soc mestra. Fa molts anys que treballo a l'escola pública i, al llarg de la meva trajectòria professional, he passat per diferents centres, equips i projectes educatius. Escric des de la meva experiència personal, sabent que no totes les realitats són iguals, però amb la necessitat de posar paraules a una vivència que s'ha repetit massa sovint al llarg dels anys.

Catalunya viu uns dies estranys que s’estan allargant més del compte, si és que hi ha un termini per als dies estranys. Sembla que estiguem immersos en una pel·lícula de catàstrofes i que tot es vagi encadenant, com aquelles vides que no aixequen el cap. Només ens faltava el vent. Ha arribat avisant, això sí, amb alarma inclosa, que quan la sents al carrer entre tantes alarmes que sonen fa la sensació d’un concert contemporani. Ha arribat per reivindicar-se entre tantes inclemències meteorològiques, com si el trobéssim a faltar. El vent, que és un fenomen molest quan passa de brisa. El vent, que no du respostes i irromp amb la força de qui no té arguments. Aquest vent agressiu que és com un líder autoritari voltant pel món. El vent, que no estima els arbres. El soroll del vent, que no deixa dormir i que es cola al cervell com si un fantasma volgués parlar-nos. No, ara aquest vent no. Estem massa cansats, tots plegats. Però posem les esperances de calma en l’anticicló que està a punt d’arribar, diuen, i que donarà una treva climatològica. Perquè mai plou a gust de tothom i l’excés acostuma a fer mal. Vindran dies seguits de sol. Diuen. Potser també caldria avisar-los amb una alarma per esgarrapar tota la vitamina D que ens falta. Encara que també és en els dies de sol que tot queda al descobert i el desastre es veu més clar. Per si de cas algú va despistat i no sap que Catalunya porta paralitzada des de fa anys i que el vent és l’últim que ha entrat per la porta. Això passa per deixar-la oberta. Ja ens ho deien, que convé vigilar amb els corrents d’aire. En qualsevol cas, no cal ser especialment esotèrica per veure que tot són senyals que ens avisen, molt poc subtilment, que som al límit de massa coses i que és el moment de començar a moure’s cap a la direcció adequada. Amb el vent hem d’esperar que sigui ell qui pari, però moltes altres situacions és a les mans humanes que es poden resoldre. 

Milers de docents i estudiants del País Valencià han participat aquest dijous en la vaga convocada contra “les retallades i l'arraconament del valencià” impulsats pel govern de PP i Vox. La protesta, que ha estat molt nombrosa, suposa el tret de sortida d'una mobilització que es preveu contínua davant unes polítiques que les formacions progressistes fa mesos que qualifiquen de "contrareforma" del bipartit ultraconservador.

Aquest divendres de Sant Miquel fa deu anys de la marea verda que va sortir als carrers de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en protesta per les polítiques lingüístiques i educatives impulsades per l'aleshores president del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, que en aquell moment militava al PP (ara ho fa a Ciutadans, partit pel qual és europarlamentari, però tot indica que s'haurà de cercar aviat una nova marca per anar fent). Bauzá i el seu govern decret havien implantat per decret un invent anomenat TIL, sigles de Tractament Integral de Llengües, que segons deien pretenia promoure un ensenyament públic trilingüe (català, castellà i anglès) i lliure d'adoctrinaments. A la pràctica, significava un arraconament del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, una pretensió d'educar les criatures en la ideologia vertadera de la sana unitat d'Espanya i un deteriorament de l'educació pública en favor de la privada. 

El nou curs escolar comença i com a reptes sentim parlar de reivindicacions i d’un anunci de vaga per al primer dia de classe. La premsa i els mitjans aniran plens de notícies aquests dies sobre les reivindicacions i el malestar docent. Són alguns dels temes candents per al col·lectiu: l’avançament del calendari i la inestabilitat de les plantilles, i les dificultats enormes per preparar el curs quan les incorporacions de la plantilla dels centres no es donen fins a principis de setembre o fins i tot més tard. I a aquestes reivindicacions caldria afegir-hi un capítol sencer sobre l’infrafinançament de l’escola concertada. Aquests dies sentirem les veus dels que continuen pressionant per les millores salarials, reclamant revertir les retallades o millores en la gestió de la borsa docent, així com altres millores de les condicions laborals i del centre. Tanmateix, quan es parlarà del gran repte de l’educació?

"Vam dir que si abans del dia 30 no arribàvem a un acord, convocaríem una vaga i seguirem el nostre full de ruta". Amb aquest argument la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha justificat l'anunci que ha fet el sindicat juntament amb CGT i la Intersindical per cridar els docents a fer vaga el primer dia de curs, el 6 de setembre. El comunicat es fa abans que aquesta mateixa setmana la nova consellera d'Educació, Anna Simó, es reuneixi amb les forces sindicals per primera vegada i mentre encara està en marxa el ple monogràfic d'educació al Parlament.

El sindicat majoritari del sector educatiu considera "inacceptable" la proposta que el departament d'Educació ha fet arribar als sindicats i que negociarà demà a la taula sectorial. "És una proposta rebaixada respecte a la que ens oferien al gener i que ja vam rebutjar", ha criticat la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura. Tot i que el document que els sindicats tenen sobre la taula i que aborda aspectes com la recuperació de sexennis o l'equiparació salarial dels professors de FP és similar a l'oferta que el departament va fer a principis d'any, l'eliminació d'alguns elements fa que el sindicat majoritari entre els docents vegi la nova proposta com un pas enrere. Per aquest motiu, la USTEC adverteix que si el departament no millora la proposta convocaran vaga a l'inici del curs vinent.

No serà aquest curs ni el vinent. Finalment, els docents no hauran d'acudir presencialment al centre durant aquest juliol i, de fet, la mesura –confirmada per fonts sindicals a l'ARA– no s'aplicarà fins d'aquí dos cursos, el 2024-2025. D'aquesta manera, de moment aquest mes no lectiu els docents el podran dedicar a fer formacions, tal com havien reclamat els sindicats. Així ho ha anunciat la secretària general del departament d'Educació, Patrícia Gomà, aquest dijous, després d'una trobada de més de tres hores amb la mesa sindical per acordar el document de gestió i organització dels centres.

Era una reivindicació que durant els últims mesos havia estat sobre la taula en cada negociació entre la mesa sindical i Educació i, finalment, els sindicats han aconseguit que la seva demanda sigui una realitat: al mes de juliol no hauran d'anar presencialment a l'escola o a l'institut.

A partir del curs que ve els docents catalans que estiguin a la borsa d'interins ja no podran ordenar els municipis on estarien interessats a cobrir una plaça en funció de la seva preferència. Segons han avançat membres d'UGT a l'ARA, la decisió la van comunicar els responsables d'Educació a la mesa sectorial d'aquest dimecres, on van explicar que el curs 2023-2024 la petició mínima que es podrà introduir a la web del departament per cobrir vacants a escoles i instituts serà la comarca. Segons les mateixes fonts, en el cas dels centres que depenen del Consorci d'Educació de Barcelona, ja no es podrà sol·licitar places en funció del districte.

La primera jornada de vaga dels metges ha evidenciat un ampli seguiment de la professió, a més de rebre el suport implícit d'una ciutadania que ha optat per abstenir-se d'acudir als CAP i a altres serveis sanitaris, com ara les urgències. Els serveis mínims, sempre importants en aquest sector, han hagut d'actuar poc. Sens dubte, existeix una consciència general que la pandèmia ha acabat de tensionar uns professionals que ja portaven una càrrega excessiva. De fet, entre les reivindicacions concretes que el sindicat Metges de Catalunya reclama hi ha, en un lloc destacat, solucionar l'esgotament en què diuen que es troben un de cada tres professionals, obligats a fer una cinquantena de consultes al dia i llastats per un excés de burocràcia que els ocupa el 40% del seu temps. A més d'una millora organitzativa que faci possible una rehumanització del tracte al malalt (menys pantalla, més atenció directa, més temps per al pacient), és evident que cal incrementar plantilles. Una cosa i l'altra van lligades. També hi ha, esclar, les reclamacions salarials i horàries. Els metges, igual que els altres sanitaris (les infermeres també fa temps que es mobilitzen), han demostrat en conjunt un alt grau de compromís amb una feina majoritàriament vocacional. Els homenatges ciutadans en els pitjors temps del covid així ho han reconegut.

Avui 120.000 docents estan cridats a la vaga per defensar els serveis públics. Ho fan després que sindicats i departament d'Educació no hagin arribat a cap acord en matèria de retallades i de modificacions del calendari i del currículum. El professor de formació professional a l’Institut Andreu Nin del Vendrell Carles Ferrer explica quines són les principals preocupacions dels docents que avui han decidit unir-se a les mobilitzacions.

La reunió d'aquest migdia entre el departament d'Educació i els sindicats ha acabat sense acord. La mesa sectorial ha durat gairebé dues hores, però no ha servit per trobar cap solució que permeti desconvocar la vaga del 25 i 26 de gener. Des dels sindicats, continuen valorant positivament la proposta d'Educació, però insisteixen que encara cal incorporar-hi elements que consideren essencials. "No estem rebutjant la proposta del departament, però volem pressionar al màxim per incorporar-hi noves mesures", ha remarcat la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. Entre les reivindicacions hi ha la negociació de l'avançament del calendari, blindant el mes de juliol per la formació dels docents, donar seguretat als interins que no aconsegueixin plaça en els processos d'estabilització i que la reducció de dues hores lectives als de més de 55 anys es faci el setembre del 2023. Els sindicats asseguren que aquestes demandes no suposen cap esforç pressupostari i que són qüestió de voluntat política.