La mà (titulada originalment A behanding in Spokane) és la primera obra ambientada als Estats Units de l’irlandès Martin McDonagh, autor que vam conèixer el 1999 gràcies a Mario Gas i a aquella joia teatral anomenada La reina de la bellesa de Leenane. Fa vuit anys, La Villarroel en va presentar també La calavera de Connemara. Estrenada a Broadway el 2010 amb Christopher Walken i la neta d’Elia Kazan (Zoe Kazan) al repartiment, La mà és una comèdia negra com La calavera, però una mica més absurda i menys entretinguda.

Serge Daney va escriure que els actors són l’essencial en el diàleg entre cineastes. La seva presència a determinades pel·lícules traça relacions que, en un primer moment, poden passar desapercebudes. Ara, amb Almas en pena de Inisherin, podríem afegir que són també vitals perquè un cineasta dialogui amb la seva pròpia obra. Resulta temptador, malgrat el canvi d'època i localització, traçar una línia genealògica que uneixi l'estranya parella de criminals que protagonitzava Amagats a Bruges (2008) amb l'inusual duet tragicòmic format per Pàdraic (Colin Farrell, amb una ganyota perpètua de dolorosa perplexitat al rostre) i Colm (Brendan Gleeson, un gegant cansat sobre les espatlles del qual sembla haver caigut tot el pes del món), aquests dos amics que, a la Irlanda rural dels anys vint, deixen de ser-ho sobtadament i sense motiu aparent.

Sorpresa a les nominacions dels Oscars: una comèdia de ciència-ficció tan imaginativa com extravagant, Tot a la vegada a tot arreu, lidera la cursa dels premis de l'Acadèmia de Hollywood amb onze nominacions, incloent-hi les de millor pel·lícula, direcció i guió original. L'èxit del film de Dan Kwan i Daniel Scheinert s'explica també per les seves quatre nominacions interpretatives: millor actriu (Michelle Yeoh), actor secundari (Ke Huy Quan) i un insòlit doblet en categoria d'actrius secundàries (Stephanie Hsu i Jamie Lee Curtis). "Gloriosa, exuberant, ridícula, emotiva, excessiva", deia la crítica de l'ARA Maria Adell d'una pel·lícula en què una dona (Yeoh) lluita per "salvar el seu matrimoni, reconnectar amb la seva filla, quadrar els comptes de la seva empresa, fer la declaració de la renda i impedir que un ens devorador de mons acabi amb tots els universos existents".