La "gamberrada irreverent" de Pol López a La Villarroel

BarcelonaFeia temps que l'actor Pol López volia tornar-se a trobar amb l'angloirlandès Martin McDonagh (Londres, 1970), un dels dramaturgs més passats de voltes de l'escena contemporània. L'actor va interpretar el 2017 el protagonista de La calavera de Connemara, que es va representar a La Villarroel sota la direcció d'Iván Morales. Dos anys després, McDonagh va tornar a la cartellera catalana amb La reina de la bellesa de Leenane, que va dirigir Julio Manrique a la Biblioteca. El públic que conegui les obres anteriors del dramaturg angloirlandès sap què s'hi trobarà: personatges políticament incorrectes, humor negre, una tensió escènica a punt d'explotar i girs sorprenents l'un darrere l'altre. Això és, justament, tot el que es cou a La mà, que es representa a La Villarroel del 19 d'octubre al 16 de novembre, traduïda per Martí Sales, sota la direcció de Pau Carrió i amb Pol López de protagonista.

"McDonagh és un autor extraordinari. Ell en si mateix és un gènere. Té una personalitat tan contundent que és difícil equiparar-lo amb els altres", afirma Carrió. Escrita el 2010 (A behanding in Spokane) i adaptada al català amb el títol de La mà, aquesta és la primera obra de teatre del dramaturg ambientada als Estats Units. L'acció transcorre en un hotel sòrdid on el protagonista (López) ha organitzat una trobada per dur a terme un pacte. A l'home li van tallar la mà 27 anys enrere i, des d'aleshores, la busca obsessivament. Una parella de traficants de pa sucat amb oli (Mia Sala-Patau i Soribah Ceesay) l'han convençut que ells la tenen i que l'hi donaran a canvi de diners.

"Tots els personatges estan marcats per alguna cosa, però per a en Carmichael la ferida és física: li falta una mà. Viu en un cul-de-sac. Vol resoldre aquesta situació, però sap que és irresoluble. Tot i saber que no li farà bé, no pot deixar de perseguir la mà", explica López. L'actor encarna un home obsedit fins a l'extrem, que posa en perill els seus antagonistes. "Ells són els personatges més normals de l'obra, uns joves inconscients que es troben amb una persona desequilibrada", assenyala Sala-Patau.

Un grum que ho canvia tot

El quart en discòrdia és el grum de l'hotel (Albert Prat), un home que no ha tingut gaire sort a la vida i no ha estat estimat mai per ningú. "Quan ell intervé, canvia radicalment la situació", avança el director, que afegeix que tots els personatges "són odiosos i alhora són adorables; es nota que McDonagh se'ls estima". La unió d'aquest grup tan peculiar de persones converteix La mà en "una gamberrada irreverent i políticament incorrecta, amb situacions molt estranyes i personatges sense filtres", diu la directora de La Villarroel, Tania Brenlle.

Precisament, un dels trets distintius de l'obra de McDonagh és el retrat que fa d'uns personatges "amb rèpliques racistes, misògines i homòfobes" i que "li han portat problemes amb la censura", explica Carrió. Però el dramaturg no busca la provocació per se, sinó que treballa "per retratar una realitat que existeix i que és d'una teatralitat extraordinària", afegeix el director. Tot plegat ho fa amb una cura especial per al llenguatge, que, tot i ser a vegades destraler i ofensiu, "està ple de capes i de significats", diu Carrió, que resumeix l'espectacle així: "És un joc narratiu que funciona com una mena de casa de nines d'una perfecció extraordinària, on tot acaba lligant".