Un missatge que ocupa tota la plana principal de la web explica que la llei impedeix publicar-hi "continguts relacionats amb aquesta tècnica de reproducció assistida", però afegeix que l'empresa continuarà oferint els seus serveis. A continuació, un correu i dos telèfons als quals es pot contractar un ventre de lloguer. La fiscal que lidera el servei de Barcelona especialitzat en drets dels consumidors, Paloma Pelegrín, lamenta que, malgrat que la llei prohibeixi que les empreses dedicades a la gestació subrogada en facin publicitat, internet en continua ple. Per primera vegada, però, la Fiscalia ha aconseguit que es tanquin algunes d'aquestes pàgines.

Una de les imatges de la pandèmia que em va quedar clavada per sempre en la retina va ser la d’una habitació d’hotel a Kíiv amb desenes de nadons col·locats en fileres com productes en un supermercat. Era un autèntic estoc de nadons que no podien ser entregats pel confinament fruit de l’anomenada gestació subrogada, eufemisme tan asèptic, tan tècnic, que no pertorba les nostres consciències. La legislació espanyola prohibeix aquesta pràctica per ser èticament contrària a la dignitat humana, per la mercantilització de la vida i la instrumentalització de les dones, gairebé sempre pobres, per satisfer els desitjos d’homes i dones rics. 

Malgrat que la legislació espanyola no permet els contractes de ventre de lloguer, cada vegada hi ha més casos de famílies o parelles que se'n van a un país estranger on sí que estan permesos i tornen amb un nadó després d'una gestació subrogada. Un cop aquí, xoquen amb les dificultats per inscriure l'infant, i algunes han acudit als tribunals buscant un reconeixement de la parentalitat. Aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha refusat homologar una sentència dictada a Texas que validava un contracte de gestació subrogada. L'ARA ha contactat amb dues especialistes per conèixer quines són les escletxes legals que aprofiten les agències dedicades a la gestació subrogada per driblar la prohibició.

Quan encara és protagonista per ser font d’inspiració d’Ursula von der Leyen per solucionar el tema de la immigració, Giorgia Meloni torna a sumar una altra victòria, en aquest cas al seu país, després que el Parlament italià hagi aprovat una llei que tipifica la gestació subrogada com a “delicte universal”. Els infants immigrants serveixen per a una cosa i els infants comprats, per una altra. El que sembla una contradicció brutal dels drets humans sempre depèn de la utilització ideològica que es faci dels humans.

El chico de las musarañas és el llibre que Ana Obregón publica avui després de setmanes parlant-ne a les xarxes socials. El text, que va començar a escriure el seu fill, Aless Lequio, abans de morir de càncer, el va decidir acabar posteriorment l'actriu, que ha inclòs el seu testimoni "respectant íntegrament la versió original de l'Aless", com expliquen des de l'editorial, que no ha facilitat exemplars als mitjans de comunicació. "Els textos de l'Aless, que al llibre ocupen de la pàgina 159 a la 231, han estat respectats íntegrament en la seva versió original", ha assenyalat en una nota l'editorial HarperCollins, que només ha difós un comunicat que serà ampliat per Obregón quan torni a Espanya en una roda de premsa que encara no té data.

Si esteu pensant en invertir, la millor opció és sens dubte fer-ho en dones. Aposteu per aquest actiu que genera i generarà altíssims beneficis. Siguin del color que siguin, neixin al país que neixin, les femelles humanes sempre surten a compte. Només cal veure el que mouen el mercat de la prostitució, la pornografia i la reproducció humana. A hores d’ara encara hi ha barreres que dificulten l’explotació del potencial de les dones, però és només qüestió de temps que les grans empreses amb visió de futur aconsegueixin que els estats flexibilitzin les seves lleis i facilitin el flux de capitals. La disponibilitat d’exemplars als països subdesenvolupats és gairebé infinita i en les societats avançades les condicions laborals faran que cada cop hi hagi més dones que es decantin per aquesta via de treure profit del seu potencial. Cal tenir en compte, a més a més, que el desig de tenir fills dels clients amb un poder adquisitiu molt alt és un mercat en expansió que encara ha de donar moltes alegries. Si teniu una mica de visió de futur de seguida us adonareu que aquest és un terreny molt fèrtil per treure el màxim rendiment a les vostres inversions amb uns riscos mínims.

La nena nascuda a Miami fa escassament dues setmanes com a filla pòstuma d'Aless Lequio, fill d'Ana Obregón, s'ha convertit en el centre de l'actualitat informativa del cor a Espanya. Fins ara havien estat diversos els actors implicats que havien parlat sobre aquest naixement. De fet, n'han parlat fins i tot polítics, ja que aquesta gestació als EUA ha posat en qüestió l'actual prohibició de la gestació subrogada a Espanya perquè permet que tothom qui la faci a fora després pugui viure amb la criatura a l'Estat sense cap gran inconvenient.

Arran del cas recent –i difícil de justificar– d’una coneguda figura mediàtica, s’ha posat de nou sobre la taula la qüestió de la gestació subrogada, que es coneix com a “ventres de lloguer”. La reacció de la ministra d’Igualtat ha estat clara: ha recordat que la nova proposta de llei sobre drets sexuals i reproductius classifica aquesta pràctica com a “violència contra les dones”, aquestes dones que “lloguen” el seu ventre, únicament motivades, diu també Irene Montero, per la pobresa i la precarietat en què malviuen. Fins i tot sense entrar en els aspectes ètics de la gestació per substitució, que és el terme que empra la llei, em sembla que, com a mínim dins dels feminismes, caldria erradicar la denominació despectiva de “ventre de lloguer”, perquè carrega la responsabilitat d’una pràctica considerada nefasta sobre aquestes dones presentades com a víctimes explotades, indefenses i sense veu. L’expressió objectualitza, a més, els seus cossos.

"Anna, how hard it's to love you / Anna, I'll never forget you..." Això cantava Miguel Bosé fa més de 40 anys. Les meves amigues d'adolescència sospiraven. De la mateixa manera que les productores de Hollywood havien casat efímerament el pobre Rock Hudson amb la seva secretària a la dècada del 1950, les discogràfiques van decidir aparellar Bosé amb Ana García Obregón a final dels anys setanta. Eren altres temps. Quan les coses van començar a canviar socialment, Bosé decidí mostrar-se tal com era, i ben fet que va fer. Fa 40 anys el cantant repetia que pràcticament l'havia criat Picasso, i Obregón reiterava que era biòloga. I 'nar fent, escolti. En els darrers anys, tots dos han protagonitzat episodis controvertits, i les seves respectives carreres professionals han quedat en un segon –o tercer– pla.

L’exclusiva de l’¡Hola! conqueria la televisió dimecres i es convertia en el gran escàndol de tots els matinals. L’espectacle era molt semblant a totes les cadenes:

La imatge d'Ana Obregón, de 68 anys, sortint en cadira de rodes d'un hospital de Miami amb un nadó en braços que ha nascut mitjançant un ventre de lloguer ha causat sorpresa però també ha estat qüestionada i ha reobert, un cop més, el debat sobre la gestació subrogada.

Polèmica a Colòmbia després que el col·legi mèdic del país compartís al seu portal de notícies, Epicrisis, una publicació on es defensava que s'utilitzessin els cossos de dones amb mort cerebral per a la gestació subrogada, també coneguda com a ventres de lloguer. "Per ajudar les parelles sense fills", concretava el text.