Aquesta setmana, mirant el cel quan era fosc enmig del camp, vaig poder veure els satèl·lits Starlink que l’empresa d’Elon Musk ha posat en òrbita i que ell mateix s’ha encarregat de recordar a les xarxes amb la seva fatxenderia habitual. La filera llarga de llums anava a una velocitat inusual per a la nostra vista (almenys la meva) i acabaven desapareixent per veure’s en un altre lloc amb la mateixa rapidesa. La sensació era inquietant. Encara que sàpigues que són satèl·lits i no militars en línia a punt de matar-nos a tots, és impactant veure que sobre els nostres caps hi passen cada vegada més coses. I les que no veiem i no sabem, perquè a la Terra en passen tantes altres que el cap no dona per a tant. El meu. Hi ha caps que tenen la facultat d’entendre la terra i el cel. Jo entenc que vulguem tenir internet a tot arreu, que no quedi cap lloc al món sense la possibilitat de connectar-se, que cada vegada sigui tot més ràpid i que si per això l’espai ha de ser un traster, que ho sigui. Encara disposa de molts metres quadrats lliures. Massa. El preu del progrés sempre genera contradiccions. Ens ha passat amb l’energia i ens passa amb la tecnologia. Equilibrar la balança entre les necessitats (les reals i les creades) i la sostenibilitat sembla que encara no és a les nostres mans. O als nostres caps. L’equilibri, en general, no acaba de posar-se de moda. La igualtat tampoc. Es porta molt treure pit a cops de bitlletera. Més o menys com sempre. En això no progressem. 

L'origen dels quatre objectes voladors no identificats abatuts en els últims dies als Estats Units i al Canadà és, cada dia que passa, una mica menys misteriós. La Casa Blanca, que manté que el primer era un globus espia xinès, va donar ales a tot tipus de teories sobre els altres tres, sense descartar en un primer moment que es pogués tractar fins i tot d'activitat alienígena. En les últimes hores, però, el govern nord-americà ha punxat el suflé d'un cas que amenaçava de desencadenar una escalada de tensió entre els Estats Units i la Xina: ha desvinculat els tres últims objectes del país asiàtic o de qualsevol altre programa d'intel·ligència i treballa amb la hipòtesi que es tracti de "globus simplement vinculats a entitats comercials o d'investigació i, per tant, benignes", segons el portaveu del Consell de Seguretat Nacional, John Kirby.

Els Estats Units han assegurat en un comunicat aquest dijous que el globus xinès albirat –i finalment abatut– la setmana passada al país "estava clarament destinat a l'espionatge d'intel·ligència i duia un equipament que no concordava amb el que utilitzen els globus meteorològics", com defensa la posició xinesa. D'acord amb la informació obtinguda per un avió espia nord-americà (un U2), el Pentàgon diu que està en condicions de confirmar que el globus tenia múltiples antenes destinades a la "recollida i geolocalització de comunicacions", així com panells solars prou grans per fer funcionar "múltiples sensors de col·lecció d'intel·ligència".