La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a indultar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Entre altres motius, perquè la condemna de Borràs respon a "una actitud d'abús de poder" per afavorir el benefici econòmic d’un amic. "Estem davant d’un delicte que s’emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia", diu l'informe de la fiscal. També retreu que afirmi "sense cap mena de pudor, haver estat víctima d'una persecució judicial" per les seves idees polítiques: "Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb absolut abús d'autoritat i menyspreu a la legalitat".

La Fiscalia avala que se suspengui l'ingrés a presó de l'expresidenta del Parlament Laura Borràs mentre es tramita la petició d'indult que ha fet el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La també expresidenta de Junts va ser condemnada a quatre anys i mig de presó pel fraccionament de contractes quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En un escrit, el ministeri públic afirma: "El ministeri fiscal, amb la finalitat d'evitar possibles perjudicis a la condemnada pel cas que es resolgués favorablement la petició d'indult, no s'oposa a la suspensió del compliment de la pena privativa de llibertat imposada". En aquest sentit, la Fiscalia remarca que aquesta suspensió ha d'anar lligada al fet que el TSJC elevi al govern espanyol la petició d'indult. La mesura de gràcia comportaria anul·lar la pena de presó, però no la d'inhabilitació i multa.

L'interrogatori a Isaías Herrero era la peça fonamental per sustentar les hipòtesis de la Fiscalia contra Laura Borràs. Va ser al seu ordinador on es van trobar els e-mails que el ministeri públic considera del tot incriminatoris per demostrar la conxorxa entre tots dos per fraccionar de forma irregular contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Què diuen aquests correus? (A continuació es reprodueixen de forma literal).

El judici a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, per la contractació al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes tira endavant. La sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat aquest dimarts suspendre la vista oral tal com havia demanat el seu advocat, Gonzalo Boye, per una vulneració del dret a defensa, però li ha acceptat una petició: que la líder de Junts pugui declarar l'última com a acusada en el judici. És a dir, no ho farà la setmana que ve, sinó al final: un cop hagin declarat tots els citats i també s'hagin practicat totes les proves.

L'arrencada del judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, no ha estat marcada ni pels centenars de persones que s'han acostat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar-li suport ni tampoc per les modificacions que ha fet la Fiscalia en el seu escrit d'acusació, sinó pel xoc entre els advocats de la líder de Junts i els de la resta dels acusats en el procés, Isaías Herrero i Andreu Pujol. "S'han convertit en parts acusadores", ha exclamat la lletrada Isabel Elbal quan ha intervingut en les qüestions prèvies, la primera part del judici on s'al·leguen vulneracions de drets fonamentals. Per a la defensa de Borràs, queda vulnerat el seu dret de defensa des del moment que la resta d'acusats han "negociat" amb la Fiscalia, amb qui exploren un pacte per rebaixar les penes a canvi d'una confessió. La lletrada ha assegurat que això dinamita la seva capacitat de defensar-se després de "tres anys" coordinant-se amb els advocats dels altres acusats. Laura Borràs s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental –igual que Herrero–, mentre que per a Pujol, acusat de "col·laborador necessari", la pena que es demana és de tres anys de presó i deu d'inhabilitació.