"Se m'ha trinxat, criminalitzat, caricaturitzat [...]. Hi ha hagut un especial interès en presentar-me com una corrupta, quan qualsevol persona que ha treballat amb mi pot dir que soc íntegra". D'aquesta manera s'ha defensat la presidenta del Parlament suspesa i líder de Junts, Laura Borràs, en el seu al·legat final davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on aquest dimecres el cas sobre la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes ha quedat vist per a sentència. En un discurs de deu minuts i interrompuda diverses vegades pel president de la sala, Jesús María Barrientos, Laura Borràs ha negat haver comès cap delicte i ha vinculat la seva causa amb l'independentisme: "És lawfare i és persecució política". "Si hi hagués justícia, l'única sentència possible seria l'absolució", ha conclòs, després de repassar tots els estaments judicials pels quals ha passat el seu cas: "Se m'ha causat un mal i un dolor innecessaris i irreparables".

Nova jornada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del judici a Laura Borràs. Aquest dijous ha estat el torn dels testimonis més polítics de la causa. La defensa de la líder de Junts ha portat els dos exconsellers de Cultura amb qui va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes: Ferran Mascarell i Santi Vila. Tots dos han coincidit que ningú els va advertir de les possibles irregularitats en la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes i que les adjudicacions a dit al voltant del portal web de la ILC no van ser mai objecte de discussió. En aquest sentit, Mascarell ha assegurat que "no té consciència" d'haver llegit cap advertiment en els informes de la intervenció general de la Generalitat –que feia un control posterior de la contractació menor–, tot i que també ha matisat que aquest àmbit estava molt "reglat" per l'administració.

Després de la declaració de fins a deu testimonis en la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, aquest dimarts ha quedat acreditada una de les qüestions clau de la causa: la presentació de diversos pressupostos falsos a la institució. Un rere l’altre els interrogats han anat confirmant, al visualitzar la documentació del sumari, que cap d'ells no s'havia postulat per obtenir l'adjudicació de treballs informàtics de l'ens malgrat constar en els expedients de contractació vinculats a Isaías Herrero. Tampoc havien facilitat als acusats, segons han declarat, les seves dades per fer-ho. La Fiscalia ha volgut demostrar així una de les seves tesis: que per als 18 contractes menors sota sospita es van presentar pressupostos falsos per complir formalment el requisit legal de buscar diverses ofertes, però que en realitat l'únic adjudicatari, de forma directa o indirecta, sempre acabava sent Isaías Herrero. De fet, aquest mateix empresari, acusat en el procediment, va confirmar ahir dilluns que havia elaborat aquests "pressupostos comparsa" –alguns d'ells sense autorització dels tercers–, a més d’afirmar que Laura Borràs, presidenta en aquell moment de la ILC, ho sabia.

El gir de guió en el judici a Laura Borràs s'ha consumat aquest dilluns amb l'interrogatori als altres dos acusats en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Tant Isaías Herrero, l'empresari a qui hauria beneficiat la líder de Junts amb el suposat fraccionament de contractes, com Andreu Pujol, que va participar de la trama, han confessat i han incriminat la presidenta del Parlament suspesa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Què impliquen, però, aquestes declaracions? ¿Fins a quin punt perjudiquen la defensa de Borràs? ¿Té marge l'equip que encapçala Gonzalo Boye per demostrar la innocència de la dirigent independentista?

L'arrencada del judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, no ha estat marcada ni pels centenars de persones que s'han acostat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar-li suport ni tampoc per les modificacions que ha fet la Fiscalia en el seu escrit d'acusació, sinó pel xoc entre els advocats de la líder de Junts i els de la resta dels acusats en el procés, Isaías Herrero i Andreu Pujol. "S'han convertit en parts acusadores", ha exclamat la lletrada Isabel Elbal quan ha intervingut en les qüestions prèvies, la primera part del judici on s'al·leguen vulneracions de drets fonamentals. Per a la defensa de Borràs, queda vulnerat el seu dret de defensa des del moment que la resta d'acusats han "negociat" amb la Fiscalia, amb qui exploren un pacte per rebaixar les penes a canvi d'una confessió. La lletrada ha assegurat que això dinamita la seva capacitat de defensar-se després de "tres anys" coordinant-se amb els advocats dels altres acusats. Laura Borràs s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental –igual que Herrero–, mentre que per a Pujol, acusat de "col·laborador necessari", la pena que es demana és de tres anys de presó i deu d'inhabilitació.