La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a indultar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Entre altres motius, perquè la condemna de Borràs respon a "una actitud d'abús de poder" per afavorir el benefici econòmic d’un amic. "Estem davant d’un delicte que s’emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia", diu l'informe de la fiscal. També retreu que afirmi "sense cap mena de pudor, haver estat víctima d'una persecució judicial" per les seves idees polítiques: "Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb absolut abús d'autoritat i menyspreu a la legalitat".

El desenllaç del cas judicial contra Laura Borràs no ha generat cap sorpresa, ni pel que fa a la sentència ni tampoc a la reacció de l'expresidenta del Parlament. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha respost al que, en l'imaginari de l'opinió pública i política, d'alguna manera ja estava previst per totes les parts. Però que es donés pràcticament per descomptada una sentència d'aquest tipus no vol dir, esclar, que sigui acceptada: de fet, també era perfectament previsible la lectura en defensa pròpia de Borràs, tant la política –sentir-se víctima d'una persecució ideològica– com la jurídica –l'anunci que recorrerà a instàncies superiors, tant espanyoles com europees.

Fins ara Laura Borràs no ha parlat. Va demanar declarar l'última en el judici sobre la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes i de moment s'ha limitat a escoltar la resta dels acusats i els testimonis que han anat desfilant per la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Unes declaracions que han acreditat irregularitats en els expedients d'Isaías Herrero i que han assenyalat directament la líder de Junts. Aquest dilluns està previst que Borràs hi digui la seva, després de totes les proves pericials i documentals, malgrat que si s'allarga molt la sessió podria declarar un altre dia. Després de dues setmanes de judici, aquestes són les incògnites que envolten la presidenta del Parlament suspesa:

Dilluns van ser Isaías Herrero i Andreu Pujol els que van confirmar fil per randa la versió de la Fiscalia. Dimarts els van seguir diversos testimonis, que van negar saber res de les ofertes –perdedores– que teòricament havien presentat a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Dimecres l’exadministradora de la ILC va dir que s’havien desoït els seus avisos sobre els contractes irregulars. I dijous agents dels Mossos i de la Guàrdia Civil van explicar els indicis de criminalitat amb els quals s’havien anat trobant durant la investigació.

L'interrogatori a Isaías Herrero era la peça fonamental per sustentar les hipòtesis de la Fiscalia contra Laura Borràs. Va ser al seu ordinador on es van trobar els e-mails que el ministeri públic considera del tot incriminatoris per demostrar la conxorxa entre tots dos per fraccionar de forma irregular contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Què diuen aquests correus? (A continuació es reprodueixen de forma literal).

El judici a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, per la contractació al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes tira endavant. La sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat aquest dimarts suspendre la vista oral tal com havia demanat el seu advocat, Gonzalo Boye, per una vulneració del dret a defensa, però li ha acceptat una petició: que la líder de Junts pugui declarar l'última com a acusada en el judici. És a dir, no ho farà la setmana que ve, sinó al final: un cop hagin declarat tots els citats i també s'hagin practicat totes les proves.