Que el president del Barça, Joan Laporta, hagi fet el primer gran míting de campanya electoral aprofitant el sopar de Nadal del club és el menys important. Un president sempre està en campanya i, a més a més, qualsevol culer subscriu el que ha dit sobre el Madrid: que té "barcelonitis aguda". Les raons són clares: el Barça li va passar la mà per la cara al Madrid la temporada passada tantes vegades com va voler tot i el fitxatge de Mbappé; a l’estiu el Madrid va canviar d’entrenador i és segon a quatre punts del Barça, i el president blanc necessita que no es parli gaire del fiasco del nou Bernabéu i de la futura venda d’una part de la propietat del club.

Luis Enrique Martínez, Ernesto Valverde i Joan Laporta han declarat aquest divendres com a testimonis en la instrucció del cas Negreira. Els dos exentrenadors del Barça han assegurat –per videotrucada– que desconeixien l'existència dels informes de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) i del seu fill. Un servei que sí que li haurien ofert a Valverde a l'Athletic. En canvi, Joan Laporta –absolt del cas, ja que els actes del seu primer mandat (2003-2010) van prescriure– ha admès en seu judicial que van trobar aquests informes "de casualitat en unes caixes dins un fons d'armari", tal com ha revelat SER Catalunya. Tanmateix, només se'n van trobar alguns, perquè cada cinc o sis anys, segons ha dit el president culer, es destrueix part de la documentació que hi ha al club.

Sandro Rosell només ha declarat durant 15 minuts davant de la jutgessa, però ha estat prou temps per deixar el titular de la jornada judicial. "Amb Messi i Piqué al Barça no havíem de pagar a Negreira", ha sentenciat l'expresident blaugrana, segons Efe, en seu judicial. Ha estat un matí intens a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat, per on també ha passat un altre expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, i Javier Enríquez Romero, el fill de José María Enríquez Negreira, l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). Entre pare i fill, el Barça va pagar un total de 7,3 milions d'euros entre el 2001 i el 2018.

El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre, va rebre dijous passat un fals paquet bomba que va ser detectat abans que arribés al seu despatx de la Ciutat de la Justícia, segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar l'ARA. A dins del paquet, d'una mida similar a una capsa de sabates, hi havia una estació meteorològica que simulava ser un temporitzador i just a sota hi havia un paquet més petit embolcallat, que a simple vista semblava la càrrega explosiva.

Des que Florentino Pérez n'és el president, no recordo cap ensopegada del Reial Madrid per culpa pròpia. Sempre han estat els altres. Sobretot, els àrbitres. O els del camp o els del VAR. I si no, la pandèmia. O la gespa glaçada. O les lesions. O perquè jugaven contra clubs-estat. A Chamartín emboliquen cada empat o derrota amb un relat interessat que ho justifiqui i el club té tot un exèrcit de mitjans afins disposats a reproduir-lo sense queixar-se. No és cosa nova, però convé recordar-ho de tant en tant.

Un dia després que el jutge l'imputés per suborn en el cas Negreira, Joan Laporta s'ha confessat "serè i fort". El president del Barça, que ha estat entrevistat aquest matí a Catalunya Ràdio, ha dit que sabia que era possible que li obrissin una investigació, però s'ha mostrat convençut que no prosperarà: "No hi estic d'acord i no té cap fonament [...]. No hi ha delicte de suborn ni delicte continuat", ha dit, atribuint la imputació al "madridisme sociològic".

El president executiu del Barça, Joan Laporta, des d'aquest dimecres també està imputat en el cas Negreira, després que el jutge que porta la causa, Joaquín Aguirre, hagi ampliat la investigació fins al juliol del 2008, un període que ja comprèn el seu primer mandat en la institució blaugrana, que va durar del 2003 al 2010. El jutge instructor li atribueix un delicte de suborn o, alternativament, un de corrupció entre particulars en la modalitat esportiva, a banda d'altres d'administració deslleial i falsedat documental, segons diu la resolució del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona a la qual ha tingut accés l'ARA.

El mateix dia el Barça ha estat notícia per partida doble, i cap de les dues tenia caràcter esportiu. No és el millor que li pot passar a un club. El cas Negreira embruta més el Camp Nou: el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha imputat el Barça i els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per un presumpte delicte de suborn. De fet, en la seva resolució, tot i que la investigació acaba de començar i que el procés es pot allargar en el temps, el jutge ho veu molt clar i ja dona per fet que, sortís beneficiat o no en els terrenys de joc, el club va subornar Negreira pare i fill durant anys. És la "deducció lògica", diu. És més: Aguirre assegura que "el delicte de suborn es va consumar" perquè els pagaments van existir i l'objectiu era condicionar les decisions arbitrals, "es demostri o no la corrupció sistèmica de l'arbitratge espanyol a causa d'aquests pagaments". La Fiscalia ha calculat en la seva querella que el Barça va pagar 7,3 milions entre el 2001 i el 2018 a les empreses dels Negreira. Acabi com acabi l'assumpte, el prestigi del Barça en sortirà tocat. El procés li comportarà moltes penes de telediario. La imatge d'un club que antany es reclamava més que un club rep un nou cop.

Impuls al cas Negreira: el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha imputat el Barça i els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per un presumpte delicte de suborn, segons han confirmat fonts judicials consultades per l'ARA. Fa mesos que el jutjat, primer amb una magistrada substituta i ara amb Aguirre de nou al capdavant, ha posat la lupa en els pagaments que el club va fer durant anys a l'empresa de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i el seu fill. Precisament aquest dijous la Guàrdia Civil va escorcollar, des de primera hora del matí i fins gairebé les 21 h, les dependències d'aquesta entitat, situades a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts policials a aquesta redacció. Els investigadors hi han buscat documentació sobre la presumpta trama de corrupció que esquitxa l'entitat blaugrana.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ja té en el seu poder un informe de la Guàrdia Civil en què el cos policial espanyol conclou que els serveis que José María Enríquez Negreira hauria prestat al Barça "no estan emparats per cap suport documental més enllà de les factures" que feien les empreses de Negreira, segons ha avançat el diari El Mundo. A més, diu que el club blaugrana "no ha aportat la identitat dels professionals que haurien desenvolupat els serveis" d'assessorament per part de les empreses de Negreira i que tampoc ha entregat "còpia de vídeos, documents o informes en els quals es concretin els treballs d'assessorament específic".

L'àrbitre lleidatà Xavier Estrada Fernández ha dut al jutjat social número 32 de Madrid els àudios d'un seminari del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) on, sense mencionar-lo directament, se sent com el president de l'ens, Luis Medina Cantalejo, l'insulta i l'amenaça. És una mostra més de la guerra entre Estrada Fernández i el CTA, que suma un nou capítol que deixa Medina Cantalejo en una posició molt compromesa.

El futbol, si un s'ho proposa, pot servir per fer un màster en economia, geopolítica, dret, societat, cultura o arquitectura. Els seus tentacles són tan grans que influeix i es veu influït per tots aquests camps i més. Però, al final, el que acaba important més a l'aficionat és si la piloteta entra o no a la porteria. Això corrobora el rànquing Football Brand Tracker, realitzat conjuntament per YouGov i D2F Partners, que s'elabora amb més de 6.000 enquestes anuals a seguidors del futbol espanyol. Del juny del 2022 fins ara, malgrat haver patit una crisi institucional arran del cas Negreira, segons aquest estudi el Barça ha millorat la salut de marca gràcies, sobretot, a la Lliga conquerida.

Per fi hi ha hagut fumata blanca. La UEFA ha informat aquest divendres al Barça que podrà disputar la pròxima edició de la Champions League i que no tindrà cap sanció pel cas Negreira. "Els investigadors de la UEFA han enllestit el seu treball amb el Barça en relació amb el cas Negreira i han conclòs, i així ho han comunicat al club avui, que el Barça és admès a tots els efectes per disputar la pròxima edició de la Lliga de Campions", ha explicat l'entitat blaugrana en un comunicat.

El predomini abusiu del Barça en el nostre panorama esportiu pot agradar més o menys, però és un reflex prou ponderat de la força de la ciutat de Barcelona en relació amb el conjunt del territori. Sense Barcelona i sense el Barça seríem un país més invisible als ulls del món. És una sort, a més, que el Barça continuï reivindicant la seva catalanitat encara que la globalització l’hauria d’haver portat en la direcció contrària. Ja ens agradaria a molts que la ciutat que porta el nom del nostro club (com deia Josep Lluís Núñez) exercís la seva condició de capital del país amb la fermesa amb què ho fa el Barça. Això us ho diu un culer, però també us ho diu un soci del Joventut de Badalona que voldria que la potència del Barça no destruís una altra fortalesa de l’esport català, que és la seva coralitat, la seva territorialitat, el seu caràcter poliesportiu. De la mateixa manera que voldria que la grandesa de Barcelona no es girés contra els seus propis habitants ni convertís la resta del país en un desert social i econòmic, com ha passat amb Madrid i l’Espanya buidada.

Vull que rodi la pilota i oblidar-me de tot el que ha passat aquesta setmana. Sortir a passejar amb el gos, fer un vermut amb escopinyes i asseure'm després davant del televisor a gaudir d'una semifinal de Champions femenina entre el Chelsea i el Barça en un Stamford Bridge que diuen que no estarà ple, però que donarà gust de veure. Vull que guanyi el Barça, però sobretot espero passar una bona estona, divertir-me. Vull que sigui només l'aperitiu del que vindrà l'endemà de Sant Jordi, les roses, els llibres, la visita d'un Atlètic de Madrid en plena forma al Camp Nou i d'un Barça que està obligat a treure's de sobre la mandra per tancar debats. Confesso que en els darrers cinc dies m'han vingut ganes de desconnectar, que estic farta de la polèmica postissa per tapar vergonyes i salvaguardar negocis i aliances, que no puc més amb el "i tu més", que l'espectacle de qui és l'equip del règim em sembla vergonyós i adverteixo que no penso participar-hi. Que vull veure futbol, només això. A callar i a jugar.

Un cop el Reial Madrid va penjar el vídeo en què venia a dir que el Barça havia estat l’equip del règim durant el franquisme, el grup de WhatsApp dels membres de la comissió històrica del club blaugrana va començar a bullir. Molts d’ells s’han passat anys i panys estudiant precisament com el franquisme va perseguir i castigar el Barça, motiu pel qual els va doldre veure com el club madridista insinuava que el FC Barcelona hauria estat un club cuidat pel règim.

Joan Laporta va comparèixer, després de molts mesos, per donar explicacions pel cas Negreira. I va disparar, entre d’altres, contra el Reial Madrid, a qui va acusar de "cinisme" pel fet de personar-se com a actuació particular i va definir com "l’equip del règim". Els blancs han respost amb un vídeo a través de les seves xarxes socials titulat "Quin és l'equip del règim?" i que intenta vincular el Barça amb el franquisme. Què hi ha de veritat… i què de tergiversació? Quin és, efectivament, l’equip del règim?

Comencem per un extraordinari èxit de la medicina al nostre país que mereix els honors de la portada: L’Hospital de la Vall d’Hebron ha realitzat el primer trasplantament de pulmó del món operat per un robot. Feta així, l’operació és més curta, menys dolorosa i menys agressiva perquè no cal trencar les costelles ni obrir el tòrax del pacient. On abans quedava una ferida de 30 centímetres, en queda una de 8 centímetres.

Comencem per un extraordinari èxit de la medicina al nostre país que mereix els honors de la portada: L’Hospital de la Vall d’Hebron ha realitzat el primer trasplantament de pulmó del món operat per un robot. Feta així, l’operació és més curta, menys dolorosa i menys agressiva perquè no cal trencar les costelles ni obrir el tòrax del pacient. On abans quedava una ferida de 30 centímetres, en queda una de 8 centímetres.