La Unió Europea i el Regne Unit han arribat avui a Londres a nous acords que suposen girar full del Brexit. "Un nou començament per a uns vells amics", en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Entre el més destacat, s'amplia a dotze anys l’accés a la pesca per a la flota europea en aigües britàniques, encara que no hi haurà cap augment en la quantitat de peix que podran capturar els vaixells de la UE. A canvi, alguns controls rutinaris sobre productes animals i vegetals s’eliminaran completament, cosa que permetrà que els béns tornin a circular lliurement, també entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Altres mesures permetran als turistes britànics fer servir les portes automàtiques de passaport (e-gates) a Europa. El Regne Unit i la UE també han acordat cooperar en un programa d’experiència juvenil, que permetrà als joves treballar i viatjar lliurement per Europa una altra vegada durant un temps limitat. Finalment, es posarà en marxa una nova associació en matèria de seguretat i defensa.

L'aterratge de Donald Trump a la Casa Blanca ha sacsejat l'ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial i després de l'enfonsament de la Unió Soviètica. Un dels molts efectes, evident des de Westminster, ha estat l'acostament de Londres a Brussel·les i també a París, ja perceptible immediatament després de la victòria electoral de Keir Starmer el juliol passat. Sota el govern laborista, el Brexit no causa entusiasme, es vol refer la relació amb la Unió Europea i reparar les ferides que hi va deixar. Però malgrat la complicitat de les últimes setmanes en la carrera armamentista per a la defensa d'una Ucraïna i una Europa abandonada o gairebé pels Estats Units, moltes arestes continuen encara sense llimar. I no serà fàcil suavitzar-les.

El 1948, en el Regne Unit de la segona postguerra mundial, el diputat conservador David Renton va cridar l'atenció sobre el desabastiment en el mercat d'un producte que aleshores es considerava un símbol de l'englishness o, almenys, una de les fites de la no sempre ben valorada cultura gastronòmica de les illes. Segons el seu relat, que va quedar recollit al diari de sessions de la Cambra dels Comuns del dia 1 de novembre, al poble de Stilton (125 quilòmetres al nord de Londres) era impossible menjar stilton, nom d'un dels formatges més tradicionals de les illes, blau, de textura cremosa, tast intens i olor no apta per a totes les sensibilitats.

L'atzar de vegades envia missatges no previstos però oportuns. La reunió de la Comunitat Política Europea que el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha acollit aquest dijous al comtat d'Oxford, a uns cent quilòmetres de Londres, ha tingut lloc al palau de Blenheim, el lloc de naixement de Winston Churchill. I, des d'aquest indret carregat de significat històric, Starmer ha pregonat a una quarantena llarga de líders europeus que el Regne Unit ha tornat: "Serà un amic i un soci disposat a treballar conjuntament, que no forma part de la Unió Europea però sí d'Europa".

S'ha acabat la guerra de les salsitxes entre Londres i Brussel·les. Almenys, de moment. "Nou capítol, dia històric" en la relació post-Brexit entre la Unió Europea i el Regne Unit. "Hem fet un avenç decisiu. Junts hem canviat el Protocol [d'Irlanda del Nord] original. I avui anunciem el nou Acord Marc de Windsor". Amb una coincidència de termes gairebé exacta, i molt positiva com no podia ser d'una altra manera, Rishi Sunak i Ursula von der Leyen, primer ministre britànic i presidenta de la Comissió Europea, respectivament, han valorat aquesta tarda de dilluns el que suposa la signatura del nou text per regular l'encaix d'Irlanda del Nord dins del mercat únic de la UE, taló d'Aquil·les del Brexit i, fins ara, la font de tots els problemes.