Internacional 12/10/2021

Londres estripa a la pràctica el protocol nord-irlandès del Brexit

El Regne Unit hi demana canvis fonamentals vint-i-quatre hores abans que la UE presenti la seva proposta

3 min
Un dels ferris que enllacen Irlanda del Nord i Anglaterra al port anglès de Larne

LondresEls dietaris tot just publicats de Michel Barnier, el negociador en cap de la Unió Europea (UE) per al divorci del Brexit, sostenen, en termes generals, que l'equip negociador britànic que entre 2017 i 2019 anava a les reunions en què es discutien els termes de la separació, estava molt mal preparat. Ras i curt, Barnier afirma que a l'altra part li faltava una idea clara del que tenia entre mans. El resultat per a Londres no ha sigut gaire engrescador. No es podia esperar gaire més tenint un primer ministre que mai no para atenció als detalls.

I no és estrany, tampoc, que menys de dos anys després que el premier Boris Johnson signés el pacte amb Brussel·les, ara el vulgui reescriure. El seu govern ha exigit aquest dimarts canvis fonamentals que afecten el Protocol Nord-irlandès, l'afegit que garanteix que no hi hauria una frontera dura a l'interior de l'illa d'Irlanda per respectar els Acords de Pau de Belfast (1998). A la pràctica, el Regne Unit considera que el que es va signar fa dos anys és paper mullat.

Arran d'aquests pactes, Irlanda del Nord quedava dins del mercat únic per a béns de consum, fet que implicava que hi hauria controls duaners entre la Gran Bretanya i la província. Però Johnson s'ha adonat que no li agraden moltes de les condicions que va signar –i sobre les quals va mentir als britànics i als socis nord-irlandesos unionistes sense enrojolar-se–, i ara culpabilitza la UE de tots els mals que ell mateix i els partidaris del Brexit van provocar.

Mentre Johnson gaudeix de les vacances a Marbella malgrat que el país travessa fa setmanes una crisi de subministrament que no es veia des dels anys setanta , el ministre del Brexit, David Frost, negociador britànic davant de Barnier, ha anat aquest dimarts a Lisboa a denunciar tot allò que Londres vol canviar.

Amb un to molt diplomàtic i temperat però ferm i també avorrit –Frost és un orador mediocre–, ha llançat un ultimàtum a Brussel·les. Recorrent a la tàctica habitual de responsabilitzar els altres de les errades britàniques, Frost ha dit que passi el que passi a partir d'ara, "no serà la nostra decisió".

El problema bàsic des de la perspectiva exposada pel ministre és un del qual Tony Blair i John Major, exprimers ministres laborista i conservador, respectivament, ja van advertir durant la campanya del referèndum del 2016. I és que el Regne Unit ha permès, a la pràctica, tenir una frontera exterior de la Unió Europea a l'interior del seu propi territori. Un fet conegut també el 2019, quan Johnson el va acceptar, tot i que va preferir ignorar-lo.

La intenció britànica és que els béns que ara circulen de la Gran Bretanya a Irlanda del Nord no hagin de passar els actuals controls, i així ho exposarà a la Comissió. La falta d'aquests controls, ha afegit Frost, "no ha d'alterar" el bon funcionament del mercat únic comunitari. Potser no a la pràctica, però en teoria sí, perquè els béns que arriben a Irlanda del Nord podrien acabar a la UE. Per això Londres també proposa una equiparació dels estàndards, per exemple els sanitaris quant a les carns refrigerades, que permetria acabar amb l'anomenada guerra de les salsitxes. I així amb altres aspectes.

Si la UE no accepta renegociar els termes de l'acord, el Regne Unit està disposat a suspendre el tractat comercial signat a finals de l'any passat –aplicant l'article 16–, un fet que abocaria els Vint-i-set i el Regne Unit a una guerra comercial. "No tirarem per aquest camí gratuïtament –ha dit el ministre– o amb un plaer especial, però el nostre propòsit fonamental com a govern d'Irlanda del Nord és salvaguardar-hi la pau". I segons la visió de Londres, compartida per l'unionisme de la província, el Protocol ha esdevingut tòxic per a aquest propòsit .

Un altre dels aspectes claus de la petició britànica, especialment sensible, és que fins ara l'àrbitre de qualsevol disputa en el protocol és el Tribunal Europeu de Justícia, altra vegada una de les clàusules acceptades per Johnson. Ara Londres vol, doncs, acabar amb aquesta dependència jurídica. "Què li costa a la UE establir un nou protocol?", s'ha preguntat Frost. "Ens sembla que molt poc", s'ha respost.

Aquest dimecres, Maroš Šefčovič, vicepresident de la Comissió Europea, exposarà els canvis a què la UE està disposada, després que Londres ja els demanés abans de l'estiu .

Malgrat que la frustració davant l'actitud britànica, tan poc seriosa, és el sentiment creixent a Brussel·les, les pròximes setmanes s'obrirà un període de negociació, un altre, entre els dos blocs.

I es desmentirà així l'afirmació que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va fer quan la nit de Nadal de l'any passat Londres i la UE van signar el pacte comercial. Von der Leyen va dir llavors: "Ja podem deixar enrere el Brexit". Una afirmació del tot inexacta, com es demostra ara. De fet, les conseqüències del Brexit s'allargaran dècades.

stats