La Xina ha avançat tecnològicament Occident?
Els diners en metàl·lic ja no circulen i gairebé tot a la vida quotidiana passa per aplicacions de mòbil, fins i tot les almoines
PequínA la porta d'un supermercat de Pequín, una dona gran demana diners als clients que surten carregats amb les bosses. Porta penjada al coll una targeta plastificada amb un codi QR i l'ensenya mentre demana uns quants diners per menjar. Si escanejes el codi amb el mòbil pots donar-li els diners que vulguis i aniran directament al seu compte moneder del mòbil. Fa vuit anys la mateixa dona, que apareix especialment després de l'estiu, feia el mateix, però els diners que recollia eren en efectiu.
És un exemple extrem de com s'ha implementat i popularitzat l'ús de la tecnologia a la Xina. Pràcticament no pots fer res sense el mòbil. Els diners en efectiu, i també les targetes de crèdit físic, han desaparegut. La dona sensesostre no rebria almoines si no s'hagués incorporat al canvi tecnològic.
El mòbil ha esdevingut un assistent vital. La Wen, una llicenciada en comerç internacional de 26 anys, encarrega i paga el seu cafè durant el trajecte amb metro a la seva feina i el recull camí de l'oficina en un dels 20.000 establiments que la companyia Luckin Coffee té oberts al país, dissenyats per comprar, a través de la seva aplicació, cafè i altres begudes per emportar. També pot triar entre altres competidors locals com Cotti Coffee, M Stand o Manner. Les marques xineses, amb preus més barats, han reduït la quota de mercat del gegant Starbucks.
Les xifres a la Xina són importants perquè són una part molt destacada de l'èxit del desenvolupament ràpid: 1.400 milions de persones són un gran mercat de consumidors i també de treballadors on és possible testar ràpidament la tecnologia. La Wen és només un dels 230 milions de clients que tenia Luckin Coffee a finals del 2024.
A migdia la Wen també encarregarà el dinar a través d'una aplicació i l'hi entregaran a la feina, i, per descomptat, les compres –des de les del supermercat a la roba i els regals– passen pel mòbil. Viatges, hotels, entrades de museu, cinema, concerts, reserves d'hores al gimnàs, excursions a la muntanya el cap de setmana, classes de cal·ligrafia o anglès, jocs online, serveis bancaris, mudances, consultes al metge i fins i tot amiguets virtuals entrenats per IA… Tot un gran ventall de possibilitats concentrades al mòbil i, com ella mateixa diu, disponibles “des del sofà de casa teva”.
La Xina sedueix amb la seva tecnologia. Vist des de la perspectiva d'un turista europeu, un viatge a la Xina es pot viure com un viatge al futur: és una visita a un món sense diners, on pagues amb una aplicació del mòbil o fins i tot amb reconeixement facial. Als hotels hi ha robots que et saluden a la recepció i et pugen tovalloles a l'habitació. La majoria de les ciutats tenen un espectacular skyline d'alts gratacels, de construcció recent, amb anuncis lluminosos a les façanes i pels carrers estranyament silenciosos de les ciutats circulen cotxes i motos elèctriques.
I vist des d'una perspectiva catalana, és un món ideal on els trens són moderns i normalment surten a la seva hora. Tot i que no cal oblidar que a la Xina els trens són de llarga distància, ja que no hi ha rodalies perquè aquests trajectes es fan amb autobús.
Camp i ciutat, diverses Xines
Però hi ha moltes Xines i la distància entre les grans ciutats, que s'han desenvolupat els darrers trenta anys, i el camp continua sent molt gran.
La Yun, una professora d'anglès de 56 anys, ha viscut en primera persona la gran transformació de la Xina. Reconeix que la tecnologia fa la vida més fàcil ja que pots comprar i resoldre moltes coses de la vida quotidiana amb el mòbil, però rebutja que la Xina estigui més avançada que Europa. “Pot ser que a les grans ciutats com Pequín, Shanghai o Shenzhen, el nivell de vida es pugui considerar similar, però això no passa a la resta del país”.
Assenyala que en molts altres aspectes, com ara la sanitat, els serveis financers o la seguretat alimentària, la Xina continua sent un país en desenvolupament. Els tres temes preocupen molt les classes mitjanes.
Tot i que ja no es registren escàndols tan grans com el que va esclatar el 2008 amb l'adulteració de llet infantil amb melamina, que va afectar prop de 300.000 nadons i va provocar-ne la mort de sis, continua havent-hi un constant degoteig de notícies sobre fraus alimentaris.
A la Yun també li preocupa, com a professora, que la tecnologia “fa més maldestres les persones i els joves ja no saben comptar, cosa que afecta també a saber pensar," afegeix. Una altra de les seves crítiques és que les facilitats de pagament que ofereix el mòbil també fa que “la gent deixi de tenir consciència del que gasta”. Com a anècdota explica que el seu net de cinc anys “no sap què són els diners i pensa que només cal passar la mà pel mòbil de forma infinita”. Insisteix que resulta molt difícil explicar-li que cal treballar per tenir diners per poder comprar.
L'imperi de les xarxes i les aplicacions
La Xiao, de 29 anys, es reconeix una addicta a la xarxa social Xiaohongshu (Petit Llibre Roig) on la gent comparteix experiències, opinió i informació sobre tot tipus de temes: restaurants, destinacions de viatge, notícies, feina, teràpies… L'aplicació és una barreja de TikTok, Instagram i WhatsApp i, entre rialles, explica que els usuaris abans eren bàsicament dones, però que ara la consulten els homes per saber què els agrada a les dones.
Creu que a la Xina les aplicacions i els serveis de logística estan més desenvolupats i fan la vida més fàcil, si es comparen amb altres països. Per exemple, explica que en un viatge a Austràlia va tenir febre a la nit i no va poder trobar una farmàcia que li enviés medicaments a l'hotel de matinada, cosa que a Pequín resulta molt fàcil, ja que a més de l'habitual enviament a domicili hi ha els Paoutui, un servei de missatgers que transporta el que vulguis de porta a porta a molt baix cost i a qualsevol hora. També comenta que per la seva experiència, a Singapur el temps d'espera perquè et portin el menjar a domicili és excessivament llarg en comparació amb Pequín.
Ella es força a cuinar com a mínim dos dies a la setmana, però la realitat és que gran part de la població compra menjar a domicili a través de les aplicacions, cosa que genera grans quantitats de residus de plàstic i cartró. La Xiao assegura que no hi ha consciència d'aquest problema a la Xina, però que en canvi el govern fa campanyes per evitar la competència deslleial i que les plataformes venguin menjar molt barat retallant els beneficis del repartidor i del restaurant.
L'avantatge tecnològic de la Xina l'atribueix al fet que el país té molta població i competència: “Tenim moltes empreses que han de competir per poder sobreviure i això fa que hagin d'innovar i oferir bons serveis”.
Coincideix amb la Yun que hi ha una bretxa social molt gran entre les grans ciutats i el món rural. Posa com a exemple la seva ciutat natal, Kaifeng, a la província de Henan. Ella en diu poble, però té més de quatre milions i mig d'habitants. Allà, el pagament amb el mòbil no està tan estès i creu que es deu fer en un percentatge del 50%, mentre que l’altra meitat dels pagaments encara es fan en efectiu. Entén que aquesta realitat és perquè hi ha més persones grans i prefereixen l'efectiu, entre elles els seus pares, tot i que van fent progressos i ja fan preguntes a la IA xinesa DeepSeek.
Sorprèn que malgrat tenir una visió una mica crítica amb els mòbils, perquè creu que aïllen les persones (per exemple, ha prohibit al seu xicot mirar el mòbil mentre mengen junts), confia en els serveis que s'ofereixen, fins i tot encara que siguin afers sensibles, com els metges.
Mostra al mòbil com es pot fer en múltiples aplicacions una consulta amb un metge online per uns 6 € amb una trucada de veu, i per 9 € amb una videotrucada de 15 minuts. A la pregunta de si confiaria en un diagnòstic així, es mostra estranyada i afirma que les aplicacions inclouen el currículum dels metges i si treballen en un hospital de bon nivell, a més que també es poden consultar els comentaris dels usuaris. La seva confiança en les xarxes sembla absoluta.
Addicció i control
La Xiang, de 32 anys i traductora, és més crítica. Tot i que reconeix que la seva vida passa pel mòbil i no podria viure sense, adverteix del risc d'addicció i d'aguditzar problemes mentals. Afirma que “hi ha gent jove que ja no vol sortir de casa”, ja que les compres, jocs, informació o lleure es troben al mòbil. “Fins i tot està de moda crear nòvios amb IA”, assegura, mentre mostra des del mòbil els tutorials que es publiquen per ensenyar a la IA com ha de ser la parella ideal.
A la Xina les malalties mentals estan molt mal vistes i a penes hi ha serveis de psicòlegs o psiquiatres. La IA, a la qual recorren especialment els adolescents, es pot convertir en un risc per resoldre aquest tipus de problemes.
L'ús del mòbil facilita que el govern pugui controlar tota la teva vida, ja que sap què compres, què gastes, quins amics tens, on viatges, quina música o cinema t'agrada, els comentaris que fas a les xarxes socials... A la Xina les empreses tenen obligació per llei de compartir les dades que recapten amb el govern.
Xiang creu que a més del control, el govern també intervé a les xarxes socials per impulsar polítiques. Posa d'exemple com, en el moment actual de crisi econòmica, s'intenta estimular el consum i, per això, la majoria de plataformes i aplicacions ofereixen compres a crèdit amb un clic sense necessitat de tràmits. Explica que es pot comprar a crèdit des de petites coses, com el menjar del dia, fins a un cotxe. Però com que és tan fàcil, pot arribar a generar problemes de deutes, ja que la gent no és conscient del que gasta. Els interessos passen a ser del 20% si no pagues a temps i en pocs mesos els deutes es multipliquen. A més, els sistemes per recuperar el deute són molt agressius. Les empreses accedeixen a tota la xarxa de contactes i els truquen per avisar que l'individu té un deute i cal convèncer-lo per pagar. "La meva mare ha rebut fins a cinc trucades al dia d'una empresa que reclama un deute a un dels porters de l'edifici amb qui amb prou feines té relació" explica la Xiang horroritzada.
La Xina ha viscut una gran transformació en les darreres tres dècades que ha permès a la població fer un gran salt econòmic i tecnològic. Ha comptat amb l'avantatge d'una política planificada a llarg termini i d'una gran massa social que generava un gran mercat a diferents escales. La realitat de les grans capitals, però, és molt lluny del nivell de vida de la Xina rural. Per això, tot i els avenços, el país, amb dimensions de continent, continua vivint a diferents velocitats.
