L'estratègia tecnològica de la Xina per ser líder en renovables
El sector verd suposa ja el 10% del PIB del gegant asiàtic
BarcelonaLa Xina s'ha convertit clarament en el líder mundial de les energies renovables, tant en generació eòlica com fotovoltaica. No és una casualitat. Era una necessitat, però també una aposta tecnològica que, a la vegada, comporta també un lideratge econòmic. En el sector és sabut que les marques més competitives en panells solars són xineses. Però el país que lidera Xi Jinping ha anat més enllà: la tecnologia ha permès també lligar totes les instal·lacions de producció disseminades en un ampli territori amb una xarxa de transport, digitalitzada i d'ultra alta tensió.
El desenvolupament de les energies renovables a la Xina té un aspecte molt important per a la descarbonització. Algunes dades ho demostren. El gener del 2013 Pequín s'ofegava sota una densa capa de contaminació que superava els 900 micrograms de partícules PM 2,5 per metre cúbic d'aire, una dada catastròfica segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Dotze anys després, el 2025, el gegant asiàtic s'erigeix en la superpotència de les energies netes.
Generar energia renovable és, per a Pequín, no només un tema de descarbonització. Darrere també hi ha un important factor econòmic. Es tracta d'una potència que era dependent, en gran part, del petroli i el gas, sobretot rus. Generar renovables és un factor d'abaratiment del cost energètic de les empreses i, per tant, un important factor de competitivitat. I no és un element nou, és un element planificat (com correspon a una economia com la xinesa). Aquest lideratge, però, no és accidental. Respon a una estratègia econòmica a llarg termini per dominar els principals sectors industrials del segle XXI. Un objectiu per al qual els dirigents xinesos van començar a definir les energies renovables com un sector estratègic per a la seguretat energètica i la posició global en el pla quinquennal per al període 2006-2010.
Pequín s'ha esforçat en generar una cadena de producció completa per a les tecnologies netes, des de l'extracció de primeres matèries fins al producte final llest per instal·lar o exportar. Una planificació en què el suport financer massiu, estimat en uns quatre bilions de dòlars, ha estat determinant. A base de subsidis i crèdits preferencials, Pequín ha impulsat la capacitat productiva de la indústria verda, que ha pogut escalar així producció, reduir costos i conquerir mercats exteriors amb agressives polítiques de preus a la baixa, que han eliminat qualsevol competència. El resultat salta a la vista al sector fotovoltaic. La Xina controla més del 80% de la producció i les exportacions mundials de panells solars. Un lideratge global impulsat per un esforç inversor estimat en un bilió de dòlars entre el 2006 i el 2024, que ha desarborat la competència internacional.
Un patró similar s'observa a l'àmbit dels vehicles elèctrics. Tres de cada quatre unitats venudes al món el 2024 procedien de les fàbriques xineses. El país concentra, a més, al voltant del 80% de la producció global de bateries de liti per a automoció. Un lideratge estratègic perquè suposa controlar el cor tecnològic de l'automòbil, ja que les bateries equivalen al 30-40% del cost total del vehicle.
Al sector eòlic, la situació és més equilibrada, però la tendència també apunta a una posició dominant. La Xina concentra més del 60% de la producció global de turbines i les seves empreses lideren el sector a escala mundial. Europa manté una posició competitiva, però l'escàs marge financer i la manca de recursos obliga les seves companyies a importar equips produïts al país asiàtic.
La Xina, per tant, fa la transició energètica, però, a més, al convertir-se en el principal proveïdor mundial de tecnologies netes, Pequín incrementa la seva influència internacional i afavoreix el seu desenvolupament econòmic. La prova és que el sector verd ja representa el 10% del PIB i actua com un nou motor per a un país que busca propulsors per a la seva economia.
La guerra comercial amb Trump
Aquest domini tecnològic i també econòmic de la Xina en renovables es trasllada també a la guerra comercial amb Donald Trump. Durant la seva campanya presidencial del 2024, el president dels EUA va prometre impulsar el “domini energètic nord-americà” mitjançant una agressiva expansió de la producció nacional de combustibles fòssils. Va complir aquesta promesa en el segon mandat, alhora que eliminava milers de milions de dòlars en ajudes federals per a projectes d'energia neta.
Això no ha beneficiat les butxaques dels nord-americans. Si bé el galó de gasolina és lleugerament més barat que fa un any, aquest estalvi es veu àmpliament contrarestat per l'augment dels costos de l'energia elèctrica, les tarifes de les quals pugen a més del doble de la velocitat de la inflació general. A més, resulta que la demanda mundial de petroli, gas i carbó nord-americans no van al ritme de les vendes globals de tecnologia d'energia verda xinesa.
Segons Bloomberg, que utilitza dades del departament d'Energia dels EUA, l'Administració d'Informació Energètica, la Comissió de Competència i Desenvolupament Global de la Xina (GACC) i la consultora energètica Ember, les exportacions xineses de productes relacionats amb energies netes des de començaments de l'any fins al juliol van totalitzar 120.000 milions de dòlars. En comparació, els EUA van exportar només 80.000 milions de dòlars en energia basada en combustibles fòssils durant el mateix període.
