"A la Xina tenir cotxe ja no és qüestió d'estatus; et compres un elèctric perquè és barat"

Dossier La Xina, la gran potència asiàtica 4 articles

• La Xina ha avançat tecnològicament Occident?
• "A la Xina tenir cotxe ja no és qüestió d'estatus; et compres un elèctric perquè és barat"
• L'estratègia tecnològica de la Xina per ser líder en renovables
• El país on els robots corren la marató

PequínA Europa el cotxe elèctric és el futur, a la Xina és el present. El país, a més, està orgullós d'haver-se convertit en una potència al sector i celebra que les seves marques liderin els rànquings de les més venudes. BYD, Chery, Geely o la moderna Xiaomi han esdevingut referents del sector. Darrere aquest èxit hi ha un esforç de país i una economia planificada, ja que l'any 2000 el govern va dissenyar un pla per desenvolupar la indústria del cotxe elèctric i híbrid. Està clar que ha funcionat.

Pequín era conscient del retard del país. A finals dels anys vuitanta pràcticament no hi havia cotxes circulant als carrers de la capital xinesa, excepte els de la marca Bandera Roja oficials, i només funcionava algun servei de taxis a alguna ciutat del sud. Predominaven les bicicletes, que, curiosament, ara són menys habituals tot i que en altres llocs es vulguin promocionar.

Tot i la inversió estrangera, aconseguir competir tecnològicament al mercat mundial amb un cotxe de motor de combustió, com havien fet els sud-coreans, no semblava possible. A més, a la Xina també hi influïa la necessitat de reduir les emissions de C0₂, ja que el país no es podia permetre que, amb el creixement econòmic, una classe mitjana de 300 milions de persones optés pel cotxe de gasolina.

Des del 2009, doncs, el sector del vehicle elèctric ha estat rebent ajudes directes per al disseny i la producció. Per tot el país es van disseminar projectes de fàbriques subvencionades pels governs locals. En l'última dècada s'han creat unes 500 empreses de vehicles elèctrics, tot i que només unes 200 han rebut la certificació oficial de les autoritats per produir. És a dir, moltes fàbriques ni tan sols han aixecat la persiana.

Actualment, hi ha gairebé un centenar de marques de cotxes elèctrics que circulen per les carreteres xineses. D'aquestes, els experts sostenen que només una desena sobreviuran perquè la sobreproducció i la guerra de preus acabarà amb la majoria. De fet, els vehicles han baixat de preu una mitjana d'un 20% els darrers dos anys.

Aquest esforç titànic només és possible gràcies al gran suport del govern que evidentment altres països no es poden permetre. Pequín també ha subvencionat la compra de cotxes elèctrics i no dubta a protegir el mercat. Aquest any ha aprovat una llei perquè tots els cotxes que comprin els governs o empreses estatals estiguin fabricats a la Xina. No és una mesura arbitrària: a la Xina les flotes de taxis, licitades pels ajuntaments, i les d'empreses i organismes públics representen gran part del mercat.

Cotxes urbans

A la República Popular, els cotxes particulars són bàsicament urbans, s'utilitzen per a trajectes dins de les ciutats, que són grans i extenses. Rarament es fan servir els cotxes per a llargues distàncies perquè el país és massa gran i el transport generalitzat per a aquests desplaçaments és el tren o l'avió.

Aquest concepte de vehicle primordialment urbà, unit al fet que també es va anar desenvolupant una àmplia xarxa de llocs de recàrrega de bateries, ha facilitat la implementació del cotxe elèctric. La majoria de la població mai no haurà conduït un cotxe de gasolina i, per tant, desconeix també el brogit del trànsit de les ciutats occidentals i la pudor dels tubs d'escapament.

Així, els cotxes xinesos destaquen pel seu disseny interior i per les prestacions que ofereixen als usuaris. Són uns serveis més encaminats a l'oci que a la conducció, i possiblement aquesta serà l'evolució del cotxe a la Xina: un vehicle cada cop més automatitzat que camina cap al model de cotxe autònom sense conductor.

De fet, a Pequín en alguns barris ja hi ha serveis experimentals de taxis autònoms sense conductor. Jian Lufeng rebutja aquest model. Tot i que als 63 anys ja està jubilat i ha cedit el seu Mazda a la seva filla perquè ja no el necessita per anar a treballar, creu que en un moment en què augmenta l'atur plantejar-se reduir conductors o personal d'empreses perquè s'utilitza la IA no té sentit.

En canvi, la jove Xiao, considera que abans el cotxe "era una manera de demostrar que la vida t'anava bé", però per als joves ara només es valora si realment es necessita. "Abans tenir un cotxe era un senyal d'estatus, però ara et compres un cotxe elèctric xinès perquè és barat", explica. BYD té un model per uns 7.200 €, i a més es pot comprar a terminis.

Dossier La Xina, la gran potència asiàtica 4 articles

• La Xina ha avançat tecnològicament Occident?
• "A la Xina tenir cotxe ja no és qüestió d'estatus; et compres un elèctric perquè és barat"
• L'estratègia tecnològica de la Xina per ser líder en renovables
• El país on els robots corren la marató