La Generalitat negocia la compra del districte administratiu de la Zona Franca

BarcelonaLa Generalitat de Catalunya, a través de Fira 2000, està negociant la compra de les oficines del districte administratiu de la Zona Franca a la companyia AXA, on des del 2020 hi ha instal·lats diversos departaments. Ja s'han dut a terme tres reunions, i ben aviat, al maig, hi haurà una quarta trobada. Unes negociacions que pretenen posar punt final a 11 anys d'ombres al voltant d'aquesta operació promoguda l'any 2015 per la propietària dels terrenys de la Zona Franca, Fira 2000, una societat mercantil que té com a soci majoritari (53,6%) la Generalitat i que també està participada pels ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.

Una denúncia de CCOO va donar peu a una investigació de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que el març del 2023 va identificar set presumptes irregularitats i incongruències en l’adjudicació dels terrenys feta pel govern d'Artur Mas i que aquest mes de març, a través d'una última resolució, va argumentar que el contracte amb Zumaran Inversiones, la filial d'AXA que el 2015 va endur-se la licitació pública, podria ser nul. Un posicionament de l'OAC que dona més eines a la Generalitat en la negociació amb AXA, que va guanyar també una segona licitació l'any 2015 per construir les oficines als terrenys de la Zona Franca que ara ocupa l'administració catalana.

Aquests edificis, que acullen una desena de departaments i organismes públics i tenen capacitat per a 2.500 treballadors, representen el lloguer més alt que paga el Govern per a ús d'oficina, amb 823.000 euros mensuals. Tot i que la xifra de l'operació de compra no ha transcendit, l'administració catalana espera rendibilitzar-ho en menys de 10 anys i poder flexibilitzar els pagaments en "tres o quatre anys". A totes dues parts els "interessa l'acord", assegura un alt càrrec d'Economia: "Aquestes oficines només les pot utilitzar l'administració. Ho farem valdre". Tot gravita al voltant dels usos dels edificis que hi ha al districte administratiu, si no hi ha una modificació per a ús privat, només la Generalitat o altres administracions poden llogar els edificis d'AXA. "No tenen gaires més opcions, ells estan més obligats a entendre's amb nosaltres", afegeix una figura que participa en les negociacions. Fonts del departament defensen l'aposta de la Generalitat per recuperar el patrimoni que es va vendre després de la crisi immobiliària del 2008.

Contactes previs a la licitació

Durant els últims anys, l'adjudicació a Zumaran ha estat motiu de debat jurídic. Una de les principals irregularitats detectades en l'acord amb AXA és que s’hi havia inclòs un dret de compra dels terrenys –46.000 m²– per 6 milions que no formava part de l’anunci de licitació inicial. De fet, un dictamen de la mateixa Generalitat va posar de manifest que l'empresa i Fira 2000 van mantenir contactes –amb correus, trucades i reunions– 10 mesos abans que es publiqués l’anunci de la licitació que va guanyar Zumaran. "[En els contactes previs] Es van tractar aspectes tan rellevants com els preus o les condicions de l’operació, i en especial una eventual opció de compra que finalment es va acceptar com a millora", diu l’informe de l'instructor de la Generalitat, qui, en fins a dues ocasions, va fer una proposta de resolució per declarar nul·la l'adjudicació a Zumaran. Sense èxit.

Per una qüestió sobre la naturalesa jurídica de Fira 2000, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, en un dictamen del 6 de febrer del 2025, va contradir les resolucions de l'instructor i d'Antifrau i va argumentar que Fira 2000 és una "societat mercantil" i les operacions eren de "naturalesa netament privada". Amb les conclusions d'aquest dictamen que va fer el ponent Carles Mundó, el departament d’Economia, en mans del PSC, va arxivar el cas i el va remetre novament a Antifrau. En paral·lel, el juliol del 2025, poc abans que caduqués el dret de compra de 6 milions, AXA va voler executar aquesta clàusula i va enviar un burofax a Fira 2000 per formalitzar-ho. Llavors, l'administració catalana va traslladar la intenció de recuperar els edificis de la Zona Franca i, per donar-se temps per negociar, es va acordar una pròrroga de 10 anys del dret de compra.

L'origen de l'operació

Zumaran va ser l’única empresa que va presentar-se al concurs, que es va anunciar el 30 de març del 2015 i es va adjudicar el 21 d'abril. Guanyar aquesta operació concedia a la filial d’AXA els drets de superfície del sòl de la Zona Franca durant 99 anys a canvi d’un cànon únic de 15,5 milions. Poques setmanes després, el 10 de juny, la Generalitat va convocar un segon concurs per llogar un immoble on ubicar les conselleries. En l’anunci s’especificava que l’edifici havia d’estar situat a la Zona Franca i tenir entre 35.000 i 50.000 m². Només es va presentar AXA, que va signar un contracte d’arrendament per 20 anys a raó de 13,45 milions anuals. En total, més de 260 milions, una de les operacions immobiliàries més grans de l'administració, llavors ofegada per la crisi. La doble operació en pocs mesos de diferència va fer que CCOO denunciés que hi havia una "acció preparada i coordinada" perquè AXA "s’adjudiqués el concurs".

Després de les irregularitats detectades per Antifrau, el departament d'Economia, llavors en mans d'Esquerra, va activar la instrucció del cas. La conclusió va ser clara: l'adjudicació a Zumaran era nul·la. El març del 2024, però, la Comissió Jurídica Assessora va tombar la primera instrucció argumentant que no era vàlida perquè havia caducat. Tot i això, Economia va iniciar una segona revisió i el nou instructor va decidir, en dues resolucions, declarar novament nul·la l’adjudicació. "La via civil estava prescrita, però s'havia d'investigar i l'única opció era la revisió d'ofici, perquè l'operació era lesiva per als interessos públics", argumenta un ex alt càrrec de l'administració.

Durant la investigació, el consell d’administració de Fira 2000, a proposta de la Cambra de Comerç de Barcelona –que ja no té participació a Fira 2000–, va incorporar un dictamen d’un advocat extern en què s'advertia que la revisió d’ofici era improcedent. Per la seva part, Zumaran va quantificar els perjudicis patrimonials de declarar nul el procediment en 388 milions. Tot i això, l’instructor va mantenir-se ferm i va apuntar que no hi havia cap informe tècnic que justifiqués l’import del cànon ni del preu de compravenda futura, un fet "especialment greu" en la "praxi administrativa". A més, va concloure que els contactes previs –admesos per alts càrrecs de Fira 2000, la Generalitat i un directiu d'AXA– "eren de tal naturalesa i abast que van desnaturalitzar d’una manera essencial el procediment de concurrència posterior". Segons l’instructor, la licitació "va néixer viciada de nul·litat", ja que AXA disposava "d’una posició més avantatjosa –que no tracte de favor– que qualsevol altre eventual licitador", cosa que trencava "el principi d’igualtat".

Tanmateix, la Comissió Jurídica Assessora novament va tombar la instrucció, i va sostenir que "l’acord d’adjudicació del contracte i l’acord de ratificació" que se sotmetien a la revisió d’ofici no eren "actes administratius" i que "l’entitat que els va adoptar", Fira 2000, no tenia "la condició d’administració pública". Amb aquest dictamen, Economia va tornar a traslladar la documentació a Antifrau i l'anterior director de l'ens fiscalitzador, Miguel Ángel Gimeno, va remetre una carta a la consellera Alícia Romero per remarcar que la resolució de l'instructor de la Generalitat confirmava "les irregularitats" detectades per Antifrau i que, a més, se n'hi sumaven d'altres desconegudes fins ara, com ara les converses prèvies. Per a Gimeno, quedava palès "que era una operació a tres" entre AXA, Fira 2000 i la Generalitat, i advertia que Antifrau no podia "ignorar la rellevància de les referides negociacions prèvies amb l’operador privat". Finalment, així ha estat, i el nou director, Josep Tomàs Salàs, va tirar endavant la resolució que dona eines al Govern per negociar amb AXA.

La professora associada de dret de la UPF i experta en contractació pública Carmina Llumà aclareix que Fira 2000 podria haver fet una venda directa dels terrenys, però, com que a partir d’un informe d’un despatx extern es va convertir el que havia de ser una adjudicació directa en un concurs públic per obtenir millors ofertes, els contactes previs entre la mercantil i Zumaran "ja no es podien esborrar". La professora considera que va ser "una operació triangular" de la qual seria "important" saber si la informació que es va transmetre a Zumaran durant els mesos previs al concurs es va traslladar a la "resta d'empreses" del sector per garantir la "concurrència". Les altres empreses haurien tingut tres setmanes per elaborar un projecte i presentar-lo.