L’empresa Space X d’Elon Musk apareix per primer cop entre els fabricants d’armes que més ingressen

BarcelonaMentre les guerres de Gaza i d'Ucraïna arrossegaven el món al pic històric de conflictes armats des de la Segona Guerra Mundial, algú a l'altra banda del planeta es fregava les mans: els fabricants d'armes. El 2024 les 100 principals companyies productores d'armament van assolir uns ingressos rècord de 679.000 milions de dòlars; una xifra inèdita que és gairebé un 6% més elevada que l'any anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).

"L’any passat els ingressos globals per armament van assolir el nivell més alt mai registrat pel SIPRI, ja que els productors han capitalitzat una demanda molt elevada", afirma Lorenzo Scarazzato, investigador del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI. El gruix de l'augment s'ha concentrat a les empreses amb seu a Europa i als Estats Units, però els ingressos s'han enfilat a tots els continents excepte a l'Àsia i a Oceania, on els problemes de la indústria armamentística xinesa han causat una lleugera caiguda.

De les cinc primeres empreses —que han augmentat totes els ingressos per primer cop des del 2018—, quatre són nord-americanes. I, per primera vegada, ha entrat al top 100 SpaceX, la companyia nord-americana propietat d'Elon Musk, que ha duplicat els seus ingressos armamentístics respecte al 2023, fins als 1.800 milions de dòlars. Per a Pere Ortega, investigador del Centre Delàs, l'entrada de la companyia és una mostra més del pes que guanyen les telecomunicacions en aquest sector: "Les noves tecnologies han agafat una força impressionant en la manera de desenvolupar l'armament", sosté.

La irrupció de Donald Trump en l'escena internacional i el gir de la política de defensa europea hi tenen molt a veure. Per a Ortega, les dades certifiquen una tendència que ja es preveia: "La guerra d'Ucraïna, el pla de rearmament europeu i les propostes de Trump acollides per l'OTAN —segons les quals tots els països han d'arribar al 5% de despesa militar"— han fet disparar la despesa militar. Trenta de les 39 empreses nord-americanes del top 100 van registrar augments; mentre que 23 de les 26 empreses d'armament europees que hi apareixen han registrat un increment dels beneficis. El creixement a Europa ha estat el més acusat: els ingressos de les companyies del continent van augmentar un 13%, fins als 151.000 milions de dòlars, impulsats per la demanda derivada de la guerra a Ucraïna i la percepció de l'amenaça russa. L’empresa txeca Czechoslovak Group va ser la que va registrar l’augment percentual més elevat de tot el top 100: un 193%, fins a arribar als 3.600 milions de dòlars. L'empresa, que pràcticament ha duplicat els ingressos, atribueix la fita al conflicte d'Ucraïna: es va beneficiar de la Iniciativa Txeca de Munició, un projecte liderat pel govern txec per proveir Kíiv de projectils d’artilleria.

L'augment exponencial de la producció d'armes no està exempt de risc. "La història demostra que tota la inversió que es fa en armament acaba desembocant en nous conflictes", alerta Ortega, que critica que el creixement de la producció d'armes només "beneficia uns pocs" i va en detriment "de l’estat del benestar".

Problemes de subministrament

La inversió dels estats europeus en armament ha engreixat els engranatges de la indústria armamentística, però no ha evitat els problemes estructurals derivats de les cadenes de subministrament, que s'han complicat per les friccions geopolítiques amb Rússia i amb la Xina. "L’accés als materials podria convertir-se en un repte creixent. En particular, la dependència de minerals crítics probablement complicarà els plans de rearmament europeus", advertia Jade Guiberteau Ricard, investigadora del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI, en un comunicat. Per exemple, l’empresa transeuropea Airbus i la francesa Safran, que obtenien la meitat del subministrament de titani de Rússia fins al 2022, han hagut de buscar nous proveïdors; mentre que la francesa Thales i l’alemanya Rheinmetall s'han vist abocades a reestructurar la cadena de subministrament arran de les restriccions xineses a l'exportació de minerals crítics.

Malgrat les sancions imposades pel bloc europeu, les dues empreses russes de la llista, Rostec i United Shipbuilding Corporation, van augmentar els ingressos un 23%, fins a un total de 31.200 milions de dòlars. El creixement s'explica perquè la demanda interna ha bastat amb escreix per compensar la caiguda de les exportacions d'armes, tot i que el règim de Vladímir Putin afronta molta escassetat de mà d'obra qualificada.

Pel que fa a l'Orient Mitjà, el boicot a Israel per la massacre de civils a Gaza "sembla haver tingut poc impacte en l'interès per les armes israelianes", segons la investigadora del SIPRI Zubaida Karim. Ans al contrari: les tres empreses israelianes del rànquing van créixer un 16% i van facturar un total de 16.200 milions de dòlars.