La guerra puja un escalafó amb objectius nuclears

BarcelonaLa guerra a l'Orient Mitjà ha escalat encara més aquest dissabte. Si abans el risc nuclear només era una amenaça, ara sembla perfectament factible. La jornada ha començat amb un comunicat de l'Organització d'Energia Atòmica de l'Iran (OEAI), que denunciava que els Estats Units i Israel havien atacat el centre d'enriquiment d'urani de Shahid Ahmadi Roshan, a la província iraniana de Natanz. Per sort, sense conseqüències fatals. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) ha confirmat que no s'ha detectat un augment dels nivells de radiació fora de la nuclear, però ha mostrat la seva gran preocupació perquè se sobrepassin totes les línies vermelles.

Però el risc no ha acabat aquí. Al vespre, l'Iran ha respost a l'atac disparant míssils contra la localitat de Dimona, situada al sud d'Israel i on hi ha una de les principals instal·lacions nuclears del país per a l'enriquiment d'urani per al desenvolupament d'armament nuclear. Així mateix, aquest dissabte l'Iran també ha ampliat l’abast dels seus atacs i ha disparat dos míssils balístics contra l'estratègica base militar de l'illa de Diego Garcia, situada ni més ni menys que a 3.800 quilòmetres del país persa, a l'oceà Índic, i que comparteixen el Regne Unit i els Estats Units. L'atac ha posat en evidència que la capacitat ofensiva de l'Iran és molt més àmplia del que es pensava.

"El director general de l'AIEA, Rafael Grossi, reitera la crida a la moderació militar per evitar qualsevol risc d'accident nuclear", ha destacat aquest organisme internacional, en un missatge publicat a la xarxa social X poques hores després que el centre d'enriquiment d'urani de Natanz, a l'Iran, fos atacat.

De fet, aquestes instal·lacions ja van ser objectiu d'Israel i dels Estats Units el quart dia de la guerra, però en aquella ocasió cap projectil va impactar contra el centre d'enriquiment d'urani, com sí que ha passat aquest dissabte, cosa que ha disparat totes les alarmes. Fins i tot Rússia s'hi ha pronunciat. "Això és una violació flagrant del dret internacional", ha afirmat en un comunicat la portaveu del ministeri d'Afers Exteriors rus, Maria Zakharova, malgrat que Moscou ha atacat reiteradament centrals nuclears a Ucraïna.

Les paraules d'advertiment de la IAEA, però, han caigut en sac foradat. Al final de la jornada, l'Iran ha intentat venjar-se i ha disparat diversos míssils contra la ciutat de Dimona. Un dels projectils ha superat les defenses antiaèries israelianes, ha impactat de ple en un edifici, i ha provocat un gran incendi. Un total de 47 persones han resultat ferides, entre les quals hi ha un nen de 10 anys. Algunes han patit ferides per metralla, però d'altres s'han lesionat mentre corrien a buscar una zona protegida, i també hi ha hagut qui ha tingut un atac de pànic.

A uns 13 quilòmetres al sud de Dimona, al desert del Nègueb, hi ha una instal·lació nuclear que, segons el govern israelià, es dedica exclusivament a la investigació, però que des de fa sis dècades hi ha clares sospites que és allà on Israel fabrica les seves bombes atòmiques. De fet, l'Iran ha reconegut sense embuts que l'objectiu del seu atac era precisament aquest centre d'enriquiment d'urani, cosa que suposa que la guerra puja un escalafó més.

Creix l'abast del conflicte

Així mateix, l'amenaça augmenta després que l'Iran hagi atacat aquest dissabte la base militar de Diego Garcia. El mes passat el ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va assegurar que només disposaven de míssils d'un abast màxim de 2.000 quilòmetres. L'atac contra les instal·lacions de l'illa de l'Índic, però, demostra que no és així, sinó que els seus projectils tenen un abast molt més ampli.

En concret, Teheran ha disparat dos míssils balístics contra la base militar, però no han impactat contra les instal·lacions. Un ha fallat al vol, mentre que l'altre ha estat interceptat per un vaixell de guerra nord-americà.

La base de Diego Garcia és especialment estratègica per la seva situació geogràfica, situada a mig camí entre l'Àfrica, el golf Pèrsic, l'Àsia meridional i Indonèsia, però també per les seves instal·lacions: d’una banda, té pistes d'aterratge de 3.600 metres de llargada, habilitades per a bombarders B-52, B-1 i B-2 i per a avions de càrrega com el C-17 Globemaster; i d’altra banda, té un port amb capacitat per a trenta vaixells de guerra.

Fonts del ministeri de Defensa britànic han aclarit que l'atac iranià contra la base ha tingut lloc abans que Downing Street anunciés divendres que permetrà a l'exèrcit dels Estats Units utilitzar les base de Diego Garcia, i la de Fairford, a Anglaterra, per dur a terme operacions de càstig contra l'Iran per desbloquejar l'estret d'Ormuz, i també per abatre els llançadors de míssils del país persa.

Aquest aclariment, però, no sembla haver tranquil·litzat Xipre, on també hi ha una base militar britànica, la d'Akrotiri. Aquest dissabte a la tarda el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha trucat per telèfon al president xipriota, Nikos Christodoulides, per assegurar-li que aquesta base militar no serà utilitzada per les tropes nord-americanes per atacar l'Iran.