Starmer cedeix les bases britàniques davant les repetides humiliacions de Trump

LondresKeir Starmer ha fet aquest divendres a la tarda un pas més per acostar el Regne Unit a una guerra contra l'Iran, però, sobretot, per acontentar el cada cop més agressiu Donald Trump, hores després que el president dels Estats Units qualifiqués de "covards" els aliats de l'OTAN que no havien volgut implicar-se en la guerra. Sense fer encara un canvi de rumb definitiu, Downing Street ha anunciat que permetrà a l'exèrcit dels Estats Units fer servir les bases britàniques en operacions de càstig per desbloquejar l'estret d'Ormuz i contra els llançadors de míssils. A més de la base de Fairford, a Anglaterra, Washington també accedeix a l'ús de l'estratègica base de l'illa de Diego Garcia, a l'oceà Índic.

Fa tres setmanes, quan Trump i Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, van llançar els primers atacs contra la República Islàmica de l'Iran, el Regne Unit només va permetre que els EUA fessin servir les bases britàniques per a "accions defensives específiques i limitades contra instal·lacions de míssils a l'Iran que participessin en el llançament d'atacs contra socis regionals". Les inicials reticències de Starmer a permetre l'ús de les bases britàniques li han valgut al primer ministre el repetit menyspreu personal de Trump, el qual va arribar a dir que "no era Churchill".

Amb posterioritat, Trump ha continuat els atacs i les humiliacions contra Starmer. El republicà li ha dit també que no està "content" amb la posició del govern de Londres i, fins i tot, ha arribat a posar en dubte l'anomenada "relació especial", com s'anomenen els vincles entre els dos països, que es remunten a la Segona Guerra Mundial i a l'època, justament, de Winston Churchill. A la pràctica, però, ja només és una relació molt desigual, de total submissió, més encara des que Trump va tornar a la Casa Blanca.

Teheran adverteix Londres

L'anunci de Londres d'ampliar la capacitat d'ús de les seves bases a l'exèrcit dels Estats Units no implica, en principi, que les mateixes forces britàniques intervinguin directament en els atacs contra l'Iran. D'entrada, la línia vermella de Starmer, la participació en accions ofensives, es manté, en teoria, intacta. A la pràctica, però, ha quedat una vegada més molt erosionada.

En aquest sentit, l'Iran ha informat també aquest divendres que té dret a respondre a l'"agressió" del Regne Unit per la seva decisió. El ministre d'Afers Exteriors de Teheran ha acusat Londres de "participar" en la guerra i ha exigit que retirés el suport als "Estats Units i al règim sionista". "Aquestes accions es consideraran com una participació en l'agressió i quedaran registrades en la història de les relacions entre els dos països", ha dit Abbas Araghchi a la seva homòloga britànica, Yvette Cooper, segons ha difós en un comunicat a Telegram. "Al mateix temps, ens reservem el nostre dret inherent a defensar la sobirania i la independència del país", ha afirmat. L'Iran ja ha atacat bases britàniques al Pròxim Orient, incloent-hi una base aèria a Irbil, al nord de l'Iraq, i la RAF Akrotiri a Xipre.

Si us plau per força, Keir Starmer s'ha vist arrossegat a una implicació cada cop més gran en el conflicte. El que primer van ser només "avions britànics a l'aire per accions defensives" ha acabat sent el "manteniment del nostre compromís de defensar el nostre poble, els nostres interessos i els nostres aliats". A poc a poc, Starmer ha perdut un llençol en cada bugada. Donald Trump ha envestit contra la poca dignitat retòrica que li quedava a Downing Street, i Keir Starmer s'ha tornat a agenollar davant un assetjador de manual.