L'OTAN es doblega davant Trump i s'encamina cap al 5% de despesa militar

Brussel·lesL'exigència dels Estats Units a la resta d'aliats de l'OTAN d'arribar a destinar el 5% del producte interior brut (PIB) a la defensa semblava senzillament un estirabot més de Donald Trump que acabaria oblidat. De fet, fins fa poques setmanes els membres de l'Aliança Atlàntica només parlaven d'un 3% o un 3,5%, però ni es plantejaven el 5%, ja que és gairebé el doble de la taxa mitjana dels socis de l'entesa militar més gran del món. Tanmateix, la pressió del Pentàgon, que controla de facto l'OTAN, no ha afluixat i ha aconseguit que cada vegada hi hagi més països disposats a acceptar un acord que obligui tots els aliats a arribar al 5% de despesa militar.

Un dels primers països a mostrar-s'hi predisposats va ser Alemanya, que és la principal economia europea. Des d'aleshores, no han deixat de sumar-s'hi socis de l'Aliança Atlàntica, tal com es va constatar en la trobada de líders de països nòrdics i de l'Est d'aquest dilluns a Vílnius (Lituània). Fins a catorze estats membres van firmar un comunicat en què s'instava la resta d'estats de l'OTAN a assolir el 5%. "Fem una crida a tots els aliats a invertir més de manera urgent", diu l'escrit acordat per països com Dinamarca, Polònia o Romania.

Aquests països són els que senten especialment més a prop l'amenaça de l'expansionisme del règim de Vladímir Putin, per motius tant geogràfics com històrics. El seu posicionament, però, contrasta amb el d'altres aliats, que ho troben menys urgent i són més escèptics davant el rearmament d'Europa, com Espanya, Itàlia o Bèlgica.

De fet, Espanya es troba a la cua en matèria de despesa militar a l'OTAN i és l'aliat que hi destina un percentatge més baix de la seva riquesa. A hores d'ara es troba al voltant de l'1,28% i el pla del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pretén situar aquesta taxa al 2% abans que s'acabi l'any. Per això, a hores d'ara, la Moncloa ha declarat en diverses ocasions que no es planteja incrementar aquest percentatge i fonts diplomàtiques de l'OTAN asseguren que Madrid lidera l'oposició al gran augment de despesa militar que ha impulsat Trump.

Tot i això, tot apunta que l'Aliança Atlàntica acabarà acordant el 5% en la cimera que se celebrarà a la Haia d'aquí dues setmanes. Malgrat que fonts diplomàtiques descarten que ja s'arribi a un acord en la trobada ministerial que es farà aquest dijous a Brussel·les, una gran part dels estats ja s'han mostrat oberts a acceptar la despesa militar que exigeix Trump i pretenen tenir-ho acordat o gairebé acordat abans de la reunió de líders de la Haia. També es preveu que pressioni en aquest sentit el secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, que assistirà a la trobada de la capital belga.

La fórmula de l'1,5%+3,5%

Els aliats de l'OTAN s'encaminen a acceptar el 5% que exigeix el Pentàgon, però amb una fórmula que permeti que els estats, a l'hora de la veritat, s'hi puguin acabar gastant menys. D'aquesta manera, els socis europeus no haurien d'incrementar tant la seva despesa militar i, a la vegada, Trump podria presumir d'haver obligat els estats europeus a augmentar els diners que es gasten en defensa tant com havia demanat ell des d'un bon principi.

La fórmula que està ara sobre la taula es coneix com el 3,5%+1,5%, segons indiquen fonts de l'Aliança Atlàntica. Els aliats haurien de gastar almenys un 3,5% de la seva riquesa en la defensa més tradicional. És a dir, soldats, tancs, avions o míssils. I, en canvi, en l'altre 1,5% s'hi inclouria un concepte més ampli del que es considera seguretat i també hi podria entrar ciberseguretat, lluita contra el terrorisme o control de fronteres.

Actualment, només es comptabilitza la primera part com a despesa militar i, si s'hi sumen els elements del concepte més ampli de seguretat, els socis atlàntics incrementaran automàticament el percentatge del PIB que destinen a defensa. D'aquesta manera, els estats europeus de l'OTAN ho tindrien més fàcil per arribar al 5% que demana Trump el 2032, que és l'any que es preveu que s'acordi que tots els aliats hauran d'haver assolit aquesta taxa, segons apunten les mateixes fonts de l'Aliança Atlàntica.