La socialdemòcrata Frederiksen guanya les eleccions a Dinamarca, però amb un greu retrocés

LondresEl Partit Socialdemòcrata de Dinamarca, liderat per la primera ministra en funcions Mette Frederiksen, ha guanyat les eleccions generals celebrades aquest dimarts al país, si bé no s'ha assegurat la majoria absoluta del bloc d'esquerres (vermell), després d'haver patit un greu retrocés. Amb només el 21,9% dels sufragis i 38 escons, el partit ha obtingut els pitjors resultats per a la formació des del 1901.

En les eleccions del 2022, Frederiksen, al poder des del 2019, va obtenir 50 diputats i va arribar al 27,54%. Malgrat la sotragada, l'aspirant a renovar el càrrec ha aconseguit capgirar unes enquestes en les quals havia caigut fins al 16% en intenció de vot. El seu millor aliat ha estat Donald Trump i la seva pretensió d'annexionar-se per la força Groenlàndia. Frederiksen ha exhibit un perfil de dona d'estat ferma, enviant tropes i subministraments mèdics a l'illa i erigint-se en la defensora de la sobirania danesa davant el que molts han descrit com a "assetjament" dels Estats Units. Va ser en aquest context favorable que va avançar les eleccions.

Però els electors han dibuixat a les urnes un Folketinget (el Parlament danès) molt fragmentat. La distància entre el tradicional bloc d'esquerres i el de dretes és només de set escons (84 a 77), en una cambra en què la majoria absoluta se situa en els 90. "He estat responsable d'aquest meravellós país durant gairebé set anys", ha dit Frederiksen en el moment de comparèixer davant dels seus simpatitzants a primera hora de la matinada d'aquest dimecres. "Encara estic disposada a assumir la responsabilitat com a primera ministra de Dinamarca", ha afirmat.

Els Moderats tenen la clau del govern

La clau de qui formarà govern, però, la tindran Els Moderats, un petit partit de centre que ha obtingut 14 diputats, dos menys que en les darreres legislatives. Liderats pel fins ara ministre d'Exteriors, Lars Løkke Rasmussen, ex primer ministre (2015-2019), continua mantenint la seva posició de kingmaker. Rasmussen conserva la capacitat d'inclinar la balança cap a l'esquerra o la dreta.

En aquest sentit, Troels Lund Poulsen, que lidera els liberals, el partit més gran del bloc blau, ha descartat rotundament tornar a entrar al govern amb els socialdemòcrates, com en la passada legislatura, i ha instat Rasmussen a unir-se a la dreta. "És possible obtenir una nova direcció a Dinamarca", ha dit. Els comentaristes de la vida política danesa, però, consideren aquesta opció la menys probable.

També descarten l'anomenada via Borgen, amb relació a la famosa sèrie de televisió, en què la primera cap de govern dona del país en la ficció, Birgitte Nyborg, líder precisament d'Els Moderats, aconsegueix el càrrec tot i no haver guanyat les eleccions i ser un partit minoritari. S'inicien ara negociacions que es preveu que s'allarguin setmanes o fins i tot mesos. D'acord amb els analistes de la televisió pública DRTV, el resultat més probable és que Frederiksen acabi encapçalant un govern format pels seus socialdemòcrates, els vermells-verds, Els Moderats i el Partit Socioliberal Danès. En aquest sentit, i recollint el guant que li ha llançat la primera ministra en funcions, Rasmussen ha assegurat: "Dinamarca és un petit país de sis milions de persones i ens hem d'unir".

Des de finals del 2022, Dinamarca havia estat governada per l'anomenat Gabinet SVM, una coalició inèdita en més de quaranta anys sota el lideratge de la mateixa Frederiksen. Aquest govern ha agrupat els Socialdemòcrates (S), el partit de centredreta Venstre (V) i els centristes Moderats (M) de l'ara kingmaker Rasmussen. Tot i ser formacions rivals històriques, van pactar una via pragmàtica en un context aleshores dominat pel xoc derivat de la guerra d'Ucraïna. Durant l'anterior legislatura tots tres partits havien arribat a fregar la majoria absoluta, amb 89 diputats: 50 dels socialdemòcrates, 23 del Venstre i 16 d'Els Moderats.