Espanya ja busca la manera d'esquivar el nou increment de despesa militar de l'OTAN

Brussel·lesEls aliats de l'OTAN ja donen gairebé per fet que hauran d'incrementar la despesa militar de manera obligatòria. L'expansionisme rus i el retorn de Donald Trump han posat encara més pressió als socis que es gasten menys en defensa, i tot apunta que en la cimera del juny que ve a la Haia de l'Aliança Atlàntica s'hi acordarà incrementar la taxa mínima del producte interior brut (PIB) que els estats han de destinar a la seguretat: actualment es troba en el 2% i el mateix secretari general de l'organisme, Mark Rutte, ja parla d'almenys un 3%.

En aquest context, els països que registren un percentatge del PIB més baix en despesa militar, com Espanya, ja estan buscant la manera d'evitar el gran augment en despesa militar. Entre d'altres, aquests socis intentarien que l'OTAN canviï el mètode de comptabilització dels diners que es destinen a la seguretat o mirarien d'incloure lletra petita en l'entesa per tenir, per exemple, més marge temporal per assolir la taxa mínima, segons informen fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica.

En aquest sentit, alguns socis volen que només es calculin les capacitats i operacions militars que contribueixen a la seguretat global de l'OTAN i no les que, per exemple, es destinen a disputes entre aliats. Pel que fa concretament a Espanya, està interessada que s'hi computin més "components" de la lluita antiterrorista, cosa que assegura que li permetria "reduir la bretxa" de despesa militar amb la resta de socis perquè creu que és un dels estats que més gasta en aquest concepte. Tot i això, l'Estat encara no ha comptabilitzat exactament quants recursos destina a antiterrorisme i fins a quin punt creixeria la taxa del PIB que dedica al total de la defensa. "Estem treballant en això sense descans", asseguren fonts diplomàtiques.

D'altra banda, els socis que són a la cua de l'OTAN en despesa militar també volen que el potencial acord inclogui clàusules que rebaixi el pes i l'obligatorietat d'incrementar la despesa militar o es doni més marge temporal per assolir-la. "Caldrà veure els elements del llenguatge", apunten fonts diplomàtiques, que posen d'exemple l'acord de Gal·les del 2024. Aleshores, el text de l'entesa instava els estats a "intentar" arribar com a mínim a la taxa del 2% del PIB i els donava "el termini d'una dècada".

De fet, cal recordar que Espanya a hores d'ara només es gasta l'1,28% del seu producte interior brut en defensa i, tot i que ja hi hauria d'haver arribat durant l'any passat, no té previst assolir el 2% fins al 2029. En canvi, hi ha països que es troben en la mateixa situació que Espanya, com Portugal, i ja han anunciat que actualitzaran el seu pla d'augment de despesa militar i acceleraran el ritme. També hi ha el cas destacat de socis com Alemanya, que ja es troba en almenys el 2% i, malgrat el seu tradicional pacifisme des del final de la Segona Guerra Mundial, s'està rearmant a marxes forçades.

El govern espanyol, però, ha defensat en reiterades ocasions que la taxa de despesa no ho és tot. "No només es tracta de gastar més, sinó millor", insisteixen fonts de la Moncloa. En la mateixa línia, l'executiu de Pedro Sánchez defensa que sí que ha complert amb els altres dos grans compromisos acordats per l'Aliança Atlàntica i és un dels socis "claus" en matèria de capacitats en defensa i de contribució en operacions militars. Amb tot, fonts diplomàtiques recorden que a Espanya no hi ha actualment una "gran pressió social" per incrementar la despesa militar.

A l'espera de Trump

La trobada ministerial de Defensa que es fa aquest dimecres i dijous a Brussel·les serà la primera del segon mandat de Donald Trump, però els socis europeus encara estan a l'expectativa sobre quina direcció emprendran els Estats Units, que és el soci principal de l'Aliança i qui la controla de facto. De moment, segons apunten fonts diplomàtiques, la nova administració republicana està adoptant un perfil baix dins de l'OTAN, almenys fins que el magnat novaiorquès marqui les línies mestres del que vol per a l'entesa militar més gran i poderosa del món.

En tot cas, les mateixes fonts constaten que Trump ja s'ha adonat que acabar amb la guerra d'Ucraïna no és tan fàcil com prometia en campanya electoral, i menys una qüestió d'hores. En aquest sentit, tot i que no està previst com a punt oficial de debat en la trobada, es preveu que els ministres de Defensa aprofitin per discutir de manera informal unes potencials negociacions de pau entre Kíiv i Moscou, i el possible enviament de tropes europees i estatunidenques —potser Cascos Blaus de les Nacions Unides— en territori ucraïnès per garantir el compliment d'un alto el foc o, en el millor dels casos, un acord de pau.