Europa respira més alleujada pels primers moviments de Trump sobre Ucraïna

Brussel·lesBrussel·les i Kíiv esperaven el retorn de Donald Trump amb tremolor de cames. El magnat novaiorquès va repetir fins a l'avorriment durant la campanya electoral que posaria fi a la guerra d'Ucraïna amb només 24 hores i, entre d'altres, amenaçava amb deixar de donar suport als ucraïnesos tan bon punt arribés a la Casa Blanca. Davant d'aquests avisos i la bona relació de Trump i Vladímir Putin, la Unió Europea ja es preparava per afrontar la pitjor versió del nou president estatunidenc. Tanmateix, malgrat que la situació no és ni de bon tros la desitjada per Brussel·les, fonts comunitàries apunten que els moviments del dirigent republicà durant els seus primers dies de govern han donat una petita alenada d'optimisme als líders de la UE, que es van reunir aquest dilluns passat a la capital belga.

És evident que l'administració Trump no ha posat fi a la guerra en el seu primer dia de feina i tampoc no ha transcendit que hagi fet cap gran moviment sense el vistiplau de Kíiv i Brussel·les. I, encara menys, s'ha posicionat a favor del Kremlin, ni ha justificat la invasió que va llançar Putin o ha culpat Zelenski de la guerra. Això sí, en una de les seves habituals ucronies, assegura que amb ell a la Casa Blanca el conflicte no hauria començat, si bé les tensions entre Moscou i Kíiv van anar clarament en augment durant el seu primer mandat.

Tot això no deixen de ser qüestions de mínims, però la UE tampoc no les tenia totes sobre el més bàsic que s'espera del seu aliat principal i, de moment, ho celebra. Ara bé, encara aplaudeix més el canvi de to de Trump contra Putin i les primeres amenaces del líder republicà al dirigent rus. "Detinguin aquesta guerra ridícula [...]. Si no tanquem un pacte, aviat no tindré més remei que imposar alts nivells d'impostos, aranzels i sancions a tot el que Rússia vengui als Estats Units", va avisar el mandatari de Washington.

Aquest missatge, que culpa indirectament el Kremlin de la perpetuació del conflicte, va ser molt ben rebut a Brussel·les. "És bo que el president Trump també posi pressió sobre Rússia al dir que està a les seves mans acabar aquesta guerra", va dir la setmana passada la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. De fet, els avisos de Trump a Putin fan palès el nerviosisme de la nova administració estatunidenca amb la guerra d'Ucraïna. Veu que posar-hi fi no és tan fàcil com prometia i que, per descomptat, no només està a les mans dels ucraïnesos ni dels aliats occidentals.

En aquest sentit, fonts diplomàtiques asseguren que en la cimera de caps d'estat i de govern d'aquesta setmana a Brussel·les es notava un cert alleujament respecte a Trump i la guerra d'Ucraïna, sobretot pel fet que no està pressionant Zelenski perquè accepti qualsevol acord de pau. En la mateixa línia, també volen interpretar de manera positiva que no hagi tallat indefinidament els ajuts a les tropes ucraïneses, si bé la nova administració estatunidenca ha congelat els ajuts internacionals durant almenys 30 dies (a excepció de només Israel i Egipte).

La UE cau en la irrellevància en les negociacions de pau

En tot cas, el retorn de Trump sembla que ha accelerat els passos cap a unes potencials negociacions de pau. La mateixa Casa Blanca ha admès contactes amb el Kremlin, i Zelenski va obrir la porta aquest dimecres a reunir-se amb el president rus. "Si aquest és l'únic format amb el qual podem portar la pau als ciutadans d'Ucraïna i no perdre més gent, per descomptat que ho acceptarem", va respondre en una entrevista el líder ucraïnès, que ha assenyalat en més d'una ocasió que aquest 2025 serà l'any en què arribarà la pau.

No obstant això, la por de la UE i d'Ucraïna és que Trump i Putin tanquin un acord sense tenir-los gaire en compte. Per això, en part, el bloc comunitari s'està plantejant desplegar tropes de pau en territori ucraïnès davant d'unes potencials negociacions d'alto el foc.

D'aquesta manera, s'asseguraria tenir-hi veu i vot després d'anys de ser l'aliat que més suport ha entregat a les tropes ucraïneses i més car ha pagat les conseqüències de la guerra. Malgrat això, és una idea que encara es troba a les beceroles i hi ha alguns estats membres, com Alemanya, que només s'hi afegirien si els Estats Units o el global de l'OTAN hi enviessin tropes, no només els aliats europeus, segons assenyalen fonts diplomàtiques.

En part pel mateix motiu de la UE, el govern ucraïnès aquesta setmana s'ha mostrat disposat a negociar amb els Estats Units l'explotació de les terres rares que hi ha en territori ucraïnès, que són uns materials clau sobretot per a la indústria tecnològica. Kíiv ho pot jugar com una bona carta amb Washington quan li convingui: pot fer-li guanyar pes en unes potencials negociacions de pau i que als aliats occidentals encara els interessi més evitar que Rússia trenqui un possible alto el foc i hi hagi una pau duradora. "Tenen grans quantitats de terres rares. Vull seguretat sobre aquestes terres rares, i estan disposats a donar-ne", va assegurar Trump.

El president rus, però, està intentant deixar sense efecte la pressió de la UE i d'Ucraïna i ha suggerit, en més d'una ocasió, que vol negociar directament amb Trump, a qui veu com un amic. En canvi, sempre ha negat que la UE hi tingui res a dir i assegura que Zelenski, que governa amb el mandat expirat per la guerra, no està en qualitat de firmar un acord de pau en nom del poble ucraïnès. Així doncs, caldrà veure ara fins a quin punt els EUA accepten les normes del joc de Rússia, i inclou la UE i Ucraïna en unes possibles negociacions; però és clar que, després dels primers dies de mandat de Trump, Brussel·les i Kíiv han guanyat una mica d'esperança de tenir Washington al seu costat i se senten més esperonats d'arribar a una posició forta a la potencial taula de negociació amb Putin.