L'OTAN redobla la pressió a Sánchez i ara dona per fet que arribarà al 5% de despesa militar

Brussel·lesDonald Trump i l'OTAN no afluixen i insisteixen que tant sí com no els aliats europeus de l'Aliança Atlàntica hauran d'acceptar l'obligació de gastar almenys un 5% del seu producte interior brut (PIB) en defensa, també Espanya. A hores d'ara, però, la gran majoria de socis —l'estat espanyol no arriba encara ni al 2%— es troba molt lluny d'aquesta taxa de despesa i no tenen plans ni voluntat d'assolir-la. Per aquest motiu, els ministres d'Exteriors dels països de l'Aliança Atlàntica, que s'han reunit aquest dijous a Antalya (Turquia), ja han discutit sobre la manera d'acontentar Trump i que s'emporti el titular que vol, sense que els aliats europeus hagin de destinar tants diners a les seves capacitats militars.

La fórmula que està ara sobre la taula es coneix com el 3,5%+1,5%, segons indiquen fonts de l'Aliança Atlàntica. Els aliats haurien de gastar almenys un 3,5% de la seva riquesa en la defensa més tradicional. És a dir, soldats, tancs, avions o míssils. I, en canvi, l'altre 1,5% s'hi inclouria un concepte més ampli del que es considera seguretat i també hi podria entrar ciberseguretat, lluita contra el terrorisme o control de fronteres.

Cal tenir en compte que actualment només es comptabilitza la primera part com a despesa militar i que, si s'hi sumen els elements del concepte més ampli de seguretat, els socis atlàntics incrementaran automàticament el percentatge del PIB que destinen a defensa. D'aquesta manera, els estats europeus de l'OTAN ho tindrien més fàcil per arribar al 5% que demana Trump el 2032, que és l'any que es preveu que s'acordi que tots els aliats hauran d'haver assolit aquesta taxa, segons apunten les mateixes fonts de l'Aliança Atlàntica.

De fet, es tracta d'una de les reivindicacions que fa mesos que el govern de Pedro Sánchez reclama, ja que al·lega que és un dels aliats que més recursos assigna al control de fronteres i a la lluita antiterrorista. Tot i això, la majoria de socis europeus de l'OTAN, especialment Espanya, es troben molt lluny d'aquest 3,5% en defensa tradicional. Sense anar més lluny, amb el pla de la Moncloa de 10.500 milions d'euros, l'Estat només arribarà al 2% i encara estaria a 1,5 punts percentuals d'arribar al 3,5% de despesa militar tradicional que es preveu que s'acordi en la pròxima cimera de l'OTAN de la Haia el juny que ve.

Sigui com sigui, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha redoblat la pressió a la Moncloa i aquest dijous en la cimera europea a Tirana (Albània) ha donat per fet que Espanya assolirà el 5% del PIB en despesa militar. "Sense cap mena de dubte", ha respost el líder neerlandès quan la premsa li ha preguntat sobre si Sánchez creu que també complirà amb les obligacions de l'Aliança.

Tot i que Espanya es troba a la cua de l'OTAN en despesa militar, no es tracta d'un cas excepcional. Segons l'informe anual de la mateixa Aliança Atlàntica, encara hi ha més d'una desena dels 27 aliats que no assoleixen ni el 2% i de mitjana només hi destinen el 2,61% del PIB.

El 5% guanya força

Més enllà del Pentàgon, fins fa pocs dies eren poques les veus que donaven suport a Trump i advocaven per acordar una despesa mínima en matèria militar del 5%. Tanmateix, la fórmula del 3,5%+1,5% ha fet que la taxa que vol imposar l'administració estatunidenca hagi guanyat impuls. Fins i tot el nou ministre alemany d'Afers Estrangers, Johann Wadephul, ha donat suport en la trobada ministerial de l'OTAN d'aquest dijous al percentatge que vol exigir l'administració Donald Trump. Es tracta de la primera vegada que un aliat europeu d'un pes similar al d'Alemanya s'hi mostra predisposat.

El titular d'Exteriors germànic també ha donat gairebé per fet en declaracions als mitjans que aquesta fórmula per arribar al 5% el 2032 sigui l'acordada en la pròxima cimera de l'OTAN a la Haia. En aquest sentit, fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica apunten que preveuen gairebé tenir tancada una entesa abans de la trobada el juny que ve amb Trump per evitar que el magnat novaiorquès a última hora posi més exigències i faci saltar pels aires els pactes negociats durant mesos amb la resta d'aliats.

D'altra banda, els Estats Units no només han exigit aquest dijous que els socis europeus multipliquin la seva despesa militar, sinó que el seu secretari d'Estat, Marco Rubio, els ha instat a no excloure les companyies estatunidenques dels contractes armamentístics que els estats europeus estan firmant amb la indústria bèl·lica. "La indústria dels EUA és una part integral de la indústria transatlàntica i no han de ser marginades del rearmament d'Europa", resa un comunicat emès per la Casa Blanca.