La despesa militar dels països de l'OTAN es dispara un 11%

Stoltenberg avança que fins a dues terceres parts dels aliats assoliran l'objectiu de gastar-se almenys el 2% del PIB en defensa aquest 2024

3 min
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en la roda de premsa d'aquest dijous a Brussel·les.

Brussel·lesL'OTAN es continua armant a marxes forçades davant de la invasió russa a Ucraïna i el perill que suposa l'imperialisme del règim de Vladímir Putin, sobretot per a la seguretat d'Europa. Segons l'informe anual publicat aquest dijous per l'Aliança Atlàntica, els aliats occidentals van augmentar el 2023 un 11% la seva despesa militar, molt més que els anys anteriors. "La guerra ha fet una OTAN més gran i valenta", ha dit el secretari general de l'entitat, Jens Stoltenberg, pocs dies després que s'hagi formalitzat l'adhesió de Finlàndia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fa nou anys que els socis atlàntics augmenten la seva despesa en defensa, però no ha estat fins després de l'inici del conflicte a Ucraïna que aquest creixement s'ha disparat. Per exemple, el 2015 es van gastar un 1,6%; el 2017, un 4,9%, i el 2022, un 3,8%, unes taxes molt per sota de l'11% registrat l'any passat. Tot i això, Stoltenberg ha assegurat que "no n'hi ha prou" i que Ucraïna necessita "més suport militar" de forma "imminent".

Increment de la despesa de l’OTAN en defensa
Variació interanual en percentatge (la dada del 2023 és una estimació)

En aquest sentit, el secretari general de l'OTAN ha insistit que cal continuar augmentant la despesa militar per tal de no deixar d'enviar armament a les tropes ucraïneses a mitjà i a llarg termini. "Tenim la capacitat per donar a Ucraïna tot el suport que necessita", ha repetit Stoltenberg. De fet, els diferents aliats atlàntics i la Unió Europea fa temps que estan impulsant iniciatives i invertint en fàbriques armamentistes per ampliar la capacitat de producció d'armes del Vell Continent.

Dependència amb els EUA

Un dels objectius que s'ha proposat la Unió Europea des de l'inici de la guerra d'Ucraïna i davant del potencial retorn de Donald Trump a la Casa Blanca és assolir més autonomia militar respecte als Estats Units, que controlen l'OTAN. Ara bé, tot i els esforços en aquest sentit dels principals estats membres i de Brussel·les, l'informe publicat aquest dijous constata altra vegada que Europa està molt lluny de deslligar-se del Pentàgon i que Washington continua sent, de llarg, el soci que es gasta més diners en defensa del global de l'Aliança Atlàntica.

Concretament, Washington té el 67% del pressupost que els països de l'OTAN destinen a la defensa, si bé els Estats Units només representen el 53% del producte interior brut (PIB, índex que serveix per mesurar la riquesa d'un país) de l'entitat. Això sí, aquesta taxa és lleugerament inferior a la registrada el 2022, quan la despesa militar dels EUA va arribar a significar el 70% de tota l'aliança. "Tots els països han d'augmentar la despesa militar, però especialment els aliats europeus", ha dit Stoltenberg.

Distribució de la despesa global de l’OTAN en defensa
Estimació en percentatge el 2023

En aquest sentit, Stoltenberg ha avançat que dues terceres parts dels 32 aliats preveuen assolir el mínim de despesa militar que imposa l'OTAN aquest 2024, que és del 2% del PIB. Un dels més importants és Alemanya, que des de la Segona Guerra Mundial ha mantingut un perfil molt pacifista i havia evitat rearmar-se. Tot i això, l'estudi difós aquest dijous només recull les dades del 2023, quan només onze socis atlàntics van arribar a l'anhelat objectiu del 2%.

Polònia és el país de l'OTAN que es gasta un percentatge més elevat de la seva riquesa en defensa, gairebé un 4%. El segueixen els EUA i diferents països europeus que per motius geogràfics i històric noten més a prop l'alè de l'imperialisme de Putin, com Estònia (2,89%), Finlàndia (2,46%) o Lituània (2,37%). Al pol oposat hi ha països com, per exemple, Espanya (1,24%), Bèlgica (1,21%) o Luxemburg (1,01%), que són els tres aliats que menys hi aporten.

Això sí: fins i tot els tres països que es troben a la cua han incrementat la seva despesa militar durant els últims anys. En aquest sentit, Espanya, que té com a objectiu assolir el 2% de despesa militar en els pròxims anys, el 2015 es trobava per sota de l'1%, igual que Hongria, Txèquia o Lituània.

En la mateixa línia, el secretari general de l'OTAN també ha assegurat en roda de premsa des de Brussel·les que preveu que per primera vegada els aliats atlàntics en total es gastin en defensa uns 340.000 milions d'euros, cosa que equival al 2% del PIB de tots els membres de l'Aliança Atlàntica.

stats