Alemanya arriba al 2% del PIB en defensa per primer cop des de la Guerra Freda

Brussel·lesEn plena guerra d'Ucraïna i després de les amenaces de Donald Trump, Alemanya ha assolit una fita històrica: el 2% de despesa en defensa del total del producte interior brut (PIB), que és el mínim que marca l'OTAN, segons informa l'agència de notícies d'Alemanya.

És un percentatge que Berlín no havia assumit mai des del final de la Guerra Freda i que confirma la remilitarització d'Europa, que es troba atrapada entre l'imperialisme del règim de Vladímir Putin i una potencial debilitació de l'Aliança Atlàntica si el candidat republicà torna a la Casa Blanca.

De fet, el magnat novaiorquès va amenaçar aquest dissabte els aliats de l'OTAN que no arriben a aquest 2% i va assegurar que els socis que, segons ell, no contribueixen prou a la defensa col·lectiva no haurien d'estar protegits per l'article 5 de l'Aliança Atlàntica. És a dir, que la resta d'estats de l'organisme no intervinguin en cas d'atac i no garanteixin la defensa. I, fins i tot, el candidat republicà va anar un pas més enllà i va dir que "encoratjaria" Rússia a "fer el que volgués amb ells".

Alemanya tradicionalment ha estat un dels socis atlàntics que Trump qualifica de "morosos". Berlín s'ha mostrat molt reticent durant els últims anys a ampliar la seva despesa en defensa i capacitat militar. Tanmateix, amb la guerra d'Ucraïna la seva política en aquest camp ha fet un gir. Ha sigut l'estat membre de la Unió Europea que més ajuda militar ha entregat a Kíiv, tot i que la gran potència militar del bloc europeu és França.

A més, Berlín pressiona constantment la resta de socis europeus perquè incrementin el seu suport a les tropes ucraïneses, si bé s'ha enfangat en alguns debats amb una gran càrrega simbòlica pel seu passat i li va costar molt, per exemple, alliberar l'enviament dels tancs Leopard a Ucraïna.

Stoltenberg alerta Trump del suport de l'OTAN als EUA

Tot i que Alemanya ha arribat al límit de despesa que marca l'OTAN, encara hi ha una desena de socis atlàntics que no l'assoleixen. Un dels que registren un percentatge més baix és Espanya (1,26%), que només queda per davant de Bèlgica (1,13%) i Luxemburg (0,72%), segons l'últim informe anual de l'Aliança Atlàntica. Tampoc superen el topall grans estats com França, que es troba en l'1,90%, els Països Baixos (1,70%) o Itàlia (1,46%).

Precisament, en la trobada dels ministres de Defensa d'aquest dimecres a Brussel·les, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha avançat que es preveu que enguany hi hagi nous socis atlàntics que segueixin les petjades d'Alemanya i arribin al 2%. En total, ha dit Stoltenberg, compliran amb els objectius de despesa 18 països de l'Aliança.

Stoltenberg també ha volgut respondre a Trump i recordar que als EUA, que és qui controla realment l'OTAN, també li "interessa" que la unió militar del bloc occidental es mantingui "forta". Per això, el dirigent noruec ha remarcat que no s'ha de menysprear "la credibilitat dissuasiva", tant pel que fa "a la inversió en les capacitats militars com en la forma en com ho comuniquem".

"La dissuasió està al cap dels adversaris i no hem de donar espai a errors de càlcul de Moscou", ha afegit Stoltenberg, que també ha volgut recordar que, de moment, cap soci atlàntic està amenaçat per Putin.