L'OTAN avaluarà ja l'any que ve els plans d'armament d'Espanya

Brussel·lesEls aliats de l'OTAN van acordar a la cimera anual d'aquest any un increment de la despesa militar sense precedents de manera progressiva fins a destinar el 5% del seu producte interior brut (PIB) en despesa militar, el percentatge que exigia Donald Trump. Només Espanya s'hi va oposar des del principi i, de fet, és l'únic que s'ha negat a assolir aquest percentatge. Tot i gastar-s'hi molts menys diners que la resta d'aliats, el govern de Pedro Sánchez es va comprometre amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que compliria amb els objectius de capacitats militars que han d'assumir els aliats, uns càlculs que l'Aliança Atlàntica mai s'ha cregut i que ja pretén avaluar durant el primer semestre de l'any que ve, segons informen fonts diplomàtiques de l'OTAN.

Les mateixes fonts expliquen que es preveu que les autoritats espanyoles i les de l'Aliança Atlàntica comparteixin informació sobre els plans de rearmament d'Espanya a principis del 2026 i, després, tant l'OTAN com la resta d'aliats presentin una avaluació sobre si la Moncloa està complint amb els objectius de capacitats als quals es va comprometre en la cimera de la Haia del juny passat. Tot i que són uns documents que és probable que s'acabin filtrant a la premsa, sobretot pel fet que hi ha socis enfadats amb Espanya perquè és l'únic país que es nega a assumir el 5% de despesa militar, teòricament són confidencials i no són de caràcter públic. Igual que l'estat espanyol, és un procés de control que hauran de passar tota la resta d'aliats.

Cal recordar que en la cimera de la Haia els aliats van comprometre's a assumir unes capacitats militars que requereixen que tots els estats destinin un 3,5% del seu PIB a armament tradicional –soldats, tancs o, per exemple, míssils– i un 1,5% a altres tipus de seguretat més general, com els controls fronterers i, entre d'altres, la ciberseguretat. L'únic soci atlàntic que assegura que pot aconseguir els mateixos objectius en defensa només destinant-hi el 2,1% és Espanya. Per això, l'OTAN i la resta dels aliats desconfien tant que el govern espanyol acabi complint.

Sigui com sigui, el govern espanyol manté que ho aconseguirà i insisteix que el més important no són els percentatges, sinó les capacitats militars que s'assoleixin i el compromís amb l'OTAN. En aquest sentit, també argumenta que les previsions que l'economia espanyola creixi a un bon ritme faran que el 2,1% del PIB de l'Estat acabi suposant molts més diners dels que significa actualment i, per tant, la Moncloa tingui més marge per complir amb els objectius. Tot i això, el 2029 es preveu una revisió dels plans de rearmament dels aliats i pot ser que l'Aliança Atlàntica, tenint en compte el creixement econòmic d'Espanya, també li exigeixi més ambició en les capacitats en defensa que ha d'aportar a l'entesa militar.

Creixen els dubtes sobre França i Itàlia

El govern espanyol ha estat l'aliat que més obertament s'ha oposat al 5% que exigia Trump, que fins i tot va amenaçar Espanya amb represàlies comercials. Tot i això, no és l'únic soci atlàntic que s'hi ha mostrat reticent i fonts diplomàtiques apunten que creix el temor que la situació econòmica i política d'alguns països, com França o Itàlia, dificulti que acabin incrementant la despesa militar fins als percentatges que es van acordar a la cimera de la Haia.

Cal recordar que, segons les previsions econòmiques de la Comissió Europea, l'estat francès tancarà aquest 2025 amb un deute del 116% i registrarà un dèficit del 5,5%, dos punts i mig percentuals per sobre del que permeten les regles fiscals de la UE (el 35%). I pel que fa a Itàlia, malgrat que aquest any mantindrà el dèficit al 3%, té un deute disparat, del 136%. Cap dels dos països, a més, es mostra gaire disposat a fer grans retallades en altres sectors per rearmar-se fins als nivells que imposa Trump.