Trump amenaça Espanya per la despesa militar: "És terrible, farem que paguin el doble"

La HaiaXoc frontal entre els Estats Units i Espanya. Pedro Sánchez ha sigut l'únic líder que s'ha mostrat obertament en contra d'assolir el 5% del producte interior brut (PIB) en despesa militar a la cimera de l'OTAN que se celebra a la Haia, i Donald Trump no ha deixat escapar l'ocasió per abocar tota l'artilleria contra la Moncloa. "Espanya és terrible", ha dit el president estatunidenc. I, tot seguit, ha amenaçat el govern espanyol i ha assegurat que, d'una manera o altra, li farà pagar la factura. "Farem que paguin el doble", ha dit el president dels Estats Units, que controla de facto l'Aliança Atlàntica.

En acabat, el magnat novaiorquès ha elogiat Espanya breument –"és un lloc fantàstic, la seva gent és genial [...] i l'economia espanyola va molt bé"– per, a continuació, carregar-hi en contra un altre cop sense miraments. "La seva economia podria quedar feta miques si passés alguna cosa greu", ha advertit. I ha assegurat que està "negociant un acord comercial amb Espanya perquè acabi pagant el doble". "Ens ho hauran de tornar en comerç, perquè jo no permetré que això passi", ha afegit.

Trump també ha dit que negociarà amb el govern espanyol de manera "personal i bilateral" les seves relacions comercials per posar fi al que ha qualificat d'"injust". Però la realitat és que les competències en comerç internacional són de la Unió Europea. El mateix ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha sortit després a rebutjar aquesta negociació bilateral que plantejava Trump, argumentant que Espanya "està en una unió duanera amb 27 estats" i totes les negociacions comercials amb els Estats Units s'han de fer directament amb la Comissió Europea, que és "la que té les competències per fer-ho".

De fet, Brussel·les i Washington estan en plenes negociacions per posar fi a la guerra comercial que va iniciar el mateix president estatunidenc. A hores d'ara, les dues potències s'han donat una treva parcial en el conflicte aranzelari fins al 9 de juliol i esperen arribar a una entesa abans d'aquest termini.

Ara bé, per descomptat, l'administració Trump pot trobar la manera de castigar especialment l'economia espanyola a través dels acords comercials amb la UE, i no seria el primer cop que posa en la diana concretament un dels estats membres del bloc comunitari. En aquest sentit, pot prioritzar incrementar els aranzels a productes que són originaris de l'Estat, tal com en anteriors ocasions ha posat en la diana el xampany o el vi francès. Amb tot, preguntada per l'ARA, la Comissió Europea respon que no té "cap comentari a fer" sobre les amenaces de la Casa Blanca, i encara menys mentre "les negociacions estan en marxa".

Des de Madrid, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha respost al magnat novaiorquès que Espanya "és sobirana" i "no accepta amenaces de ningú". "No augmentarem la despesa en defensa per acontentar Donald Trump. La nostra prioritat és la despesa social i ens devem al poble espanyol", ha escrit Díaz a Bluesky. Fonts del PP també adverteixen Donald Trump que no li "consenten les amenaces" i "encara menys si pretén utilitzar els productors" de l'Estat per "venjar-se de la insolidaritat del president del govern" espanyol. La formació conservadora també ha aprofitat el conflicte entre els EUA i Espanya per carregar contra els socis de coalició de Sánchez i els ha titllat de "còmplices" de les "mentides" del dirigent socialista a l'OTAN.

Un Sánchez solitari

La possibilitat d'una descàrrega de Trump contra Sánchez s'ha planejat durant tota la cimera de la Haia, però no ha arribat fins al final de l'última roda de premsa del president estatunidenc. Fins aleshores, el magnat novaiorquès s'havia mostrat sorprenentment contingut i s'havia limitat a qualificar de "problema" el posicionament d'Espanya contra el 5% de despesa militar. De fet, hores abans el president espanyol havia evitat el contacte amb Trump en els moments previs a l'inici de la reunió per si de cas, i fonts de la Moncloa asseguren que la seva intenció en cap cas era crear un "conflicte internacional" entre Washington i Madrid. Finalment, però, Trump fins i tot hi ha involucrat Brussel·les, que té la competència en comerç internacional a la UE, i les negociacions comercials amb la UE.

Tot i que amb un to completament diferent de l'habitual, Trump no ha sigut l'únic líder de l'OTAN que ha criticat públicament el posicionament de la Moncloa, que es nega a assolir el 5% de despesa militar encara que hagi firmat l'acord com tots els 32 aliats atlàntics. Així doncs, Sánchez s'ha convertit en el blanc de les crítiques d'una bona part dels dirigents de l'Aliança.

Entre d'altres, la també socialdemòcrata Mette Frederiksen, primera ministra de Dinamarca, ha qualificat la petició del govern espanyol d'"injusta"; el primer ministre suec, el conservador Ulf Kristersson, s'ha mostrat contrari a "excepcions" dins de l'OTAN, i el ministre de Defensa polonès, Wladyslaw Kosiniak-Kamysz, ha dit que "desviar-se" de la fita del 5% de despesa militar suposaria ser un "mal exemple". "Espero que tothom hi posi de la seva part, perquè al cap i a la fi per això som una aliança", ha recordat el primer ministre grec, el democratacristià Kyriakos Mitsotakis, que ha assegurat que "no tindria sentit" que alguns socis anessin per "lliure" i ha advocat perquè els compromisos siguin "vinculants per als 32 aliats".

Aquest aïllament també s'ha fet evident en tota l'escenificació de la cimera. S'ha vist Sánchez apartat lleugerament en la foto de família i sense parlar amb cap dels seus homòlegs en els moments més destensats de la trobada, quan normalment els líders aprofiten per intercanviar unes paraules. Així, tan bon punt ha entrat a la sala de la reunió, s'ha anat a asseure directament, tot sol.