Si un dels factors que permeten calibrar el valor d’un text artístic és la seva capacitat per establir un diàleg personal i intransferible amb tothom que s’hi acosta, no hi ha dubte que Cims borrascosos és una obra mestra. N’és una prova addicional el fet que aquesta novel·la d’Emily Brontë hagi inspirat translacions cinematogràfiques tan diferents com les de Luis Buñuel en la seva etapa mexicana, Jacques Rivette i Yoshishige Yoshida, que s’endugué la broma britànica al Japó feudal.

Un gran viaje atrevido y maravilloso és un títol grandiloqüent, però no tots els adjectius que el formen reflecteixen la realitat del film. Anem per parts: és una producció de 50 milions d'euros encapçalada per dues estrelles com Colin Farrell i Margot Robbie, així que objectivament la podem definir com a gran; sobretot per a un director, Kogonada, que fins ara havia treballat a una escala humana. D’altra banda, es tracta d’una fantasia romàntica on els protagonistes viuen una cita que els precipita literalment a un periple per diversos instants crucials de la seva existència, mirant de fer les paus amb el seu passat mentre valoren si val la pena tornar-se a enamorar. No hi ha dubte que en el panorama de franquícies del Hollywood actual una proposta així resulta atrevida.

L'actriu australiana Margot Robbie viu el seu millor moment professional i personal. Després de produir i protagonitzar Barbie, un dels grans fenòmens cinematogràfics dels darrers anys, està embarassada del primer fill, segons la revista People. "Múltiples fonts confirmen a People que l'estrella de Barbie, de 34 anys, i el seu marit, Tom Ackerley, estan esperant el primer fill", assegura el mitjà. Tot i l'anunci de la revista, ni Robbie ni el seu marit han confirmat la notícia, seguint la seva política habitual de parlar poc de la seva vida privada.

Els cants per l'empoderament de la dona ressonen amb força, però no a l'uníson. En el món dels grans triomfs mediàtics, dues grans tendències han marcat el concepte de feminitat en els darrers mesos. D'una banda, l'èxit de taquilles que ha tingut la pel·lícula Barbie dirigida per Greta Gerwig i, de l'altra, el llançament del nou disc de Shakira, Las mujeres ya no lloran, on s'aglutina el procés de ruptura amb Gerard Piqué amb l'empoderament personal, professional i familiar que se'n deriva. Però en una entrevista per a la revista Allure, la de Barranquilla ha estat clara amb la seva opinió sobre el film de la nina de Mattel: "Els meus fills la van odiar completament. Van sentir que era emasculant i, fins a cert punt, estic d'acord amb ells".

En el pròleg i en la seqüència culminant de Barbie Greta Gerwig capgira, revisant-les en clau femenina, dues de les representacions més fixades sobre l'origen de l'home: l'escena inicial de 2001: una odissea de l'espai (1968), de Stanley Kubrick, i les mans a punt de tocar-se de Déu i Adam en el fresc de La creació, de Miquel Àngel. En principi som davant d'una pel·lícula basada en una joguina d'èxit. Però, coneixedora del moment històric en què s'inscriu, la directora de Donetes (2019) firma una proposta que marca un punt d'inflexió en el cinema comercial. Hollywood encara no havia apostat així de fort per un blockbuster per a tots els públics que s'associés de forma tan descomunal a un imaginari, no ja de dones, sinó de nenes, menystingut a més per gairebé tots els cànons estètics i intel·lectuals. Gerwig agafa el món de color de rosa i la feminitat arquetípica de Barbieland i els processa des de la maduresa autoconscient del feminisme pop de quarta onada per servir-nos una pel·lícula alhora celebradora i metareflexiva sobre el canvi de paradigma que hem viscut en aquest àmbit en els darrers anys.