El Festival Vívid, dedicat a l’enoturisme a la Costa Brava, celebra aquest mes d’abril la seva 13a edició amb una setantena d’activitats i propostes que connecten vi, natura, enoturisme actiu i benestar. Caminades entre vinyes, rutes guiades, ioga o experiències sensorials conviuen amb tastos singulars i activitats gastronòmiques en una programació dinàmica i vivencial. La programació es pot consultar a https://vivid.costabrava.org/ . D’entre les múltiples propostes, en destaquem les següents:

Entre els motius per organitzar un viatge hi pot haver conèixer les terres del vi i els seus atractius. Catalunya té una nombrosa oferta enoturística, començant perquè gairebé la meitat dels seus 918 cellers són visitables, però encara li queda un llarg camí per recórrer si aspira a figurar entre els números 1 mundials del turisme del vi. Enguany quatre d'aquests indrets –Bordeus, Porto, Geòrgia i la Xina– han explicat què els ha convertit en referents durant el I Fòrum Internacional d'Enoturisme celebrat a la Barcelona Wine Week (BWW).

L’ARA es fa ressò dels vídeos, molt compartits, del jove alcalde de Cervià de Ter, el cupaire Guillem Surroca, que amb un llenguatge directe i convincent toca qüestions populars —en el bon sentit— com ara el turisme o l’habitatge.

La Fira del Vi de Falset (Mostra i Mercat de Vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant) torna a apostar per la música com a part integral del seu programa, en haver reeditat una aliança que ja va fer fortuna en l’edició de 2024: amb la FIM Vila-seca, d’una banda, i el festival Garbinada Pop, d’una altra. Fruit d’aquesta entesa, els dies de la Fira del Vi (del 2 al 4 de maig) actuaran a Falset: Andreu Peral, Landry, Dona Negra Canta, Rambalaya, The Prioratians i Músics de Carrer.

“Són vins més virtuosos, elegants i arrodonits. La criança submarina intensifica els sabors i no interfereix en les qualitats organolèptiques del vi, que segueix mostrant la varietat i l’origen. Són vins polits, minerals, més intensos”. Javier Belda és mariner mercant amb moltes rutes de cabotatge al seu historial, però fa deu anys es va submergir també en el món del vi de la mà d’enòlegs i cellers amics per explorar com la immersió matisa i singularitza el vi durant el procés de criança. “L’evolució a terra és més lenta. Sota l’aigua, el procés d’envelliment s’accelera. Pot semblar contradictori perquè nosaltres defensem la lentitud, l’artesania i els oficis”, apunta. El projecte fixa la mirada en l’antiguitat, quan fenicis, grecs i romans transportaven vi i oli en àmfores pel Mediterrani. “Havíem arribat a tastar algun dels carregaments que s’havien trobat en vaixells enfonsats al litoral de Tarragona i no estaven malament”, recorda. Amb l’enòleg Diego Duran van fer recerca de terrissaires per recrear les primeres àmfores que van enfonsar al mar, amb carinyenes velles de Porrera. “Amb Trossets de Porrera comença tot, però després també hem col·laborat amb el Celler La Botera de Batea per experimentar amb la garnatxa blanca”, apunta. Ha fet proves amb vins de La Rioja, amb monestrells de València i bobals d’Utiel Requena, amb vins de petit verdot de la Toscana, amb rieslings d’Andorra, i amb vermut, roms, ginebres i cerveses. Algunes estan al mercat.

“Fa cent anys que som a casa de tothom, i ara volem que tothom vingui a casa nostra”. Amb aquestes paraules, Joan Juvé, tercera generació de Juvé & Camps, celebrava ja fa dos anys que l'elaboradora obria les portes. Una iniciativa disposada a explicar la seva història centenària i donar a conèixer des de dins tota la feina feta durant quatre generacions que, avui, estan representades per Meritxell Juvé, actual CEO del celler familiar.  

L’Olivera és una cooperativa de treball i d’iniciativa social en el món rural que cultiva vinyes i oliveres i elabora vins i olis ecològics incorporant persones amb dificultats en tot el procés. El projecte va néixer l'any 1974 a Vallbona de les Monges. L'any 2003 va fer un pas més en l’acció social de la cooperativa amb la constitució de la Fundació L’Olivera, un instrument per garantir l’acció de l’entitat en el temps i promoure noves iniciatives per a la integració social i laboral de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social, principalment en el món rural.

L’enoturisme català batega amb més força que mai. La imaginació inunda una oferta farcida de rutes, plans i tastos per fer en grup o en família. La tradició vinícola fa conviure dotze denominacions d’origen, més de 300 cellers que es poden visitar i un grapat de rutes del vi per descobrir les denominacions d’origen d’Alella, Costers del Segre, Pla de Bages, Catalunya, Empordà, Priorat, Cava, Montsant, Tarragona, Conca de Barberà, Penedès i Terra Alta. L’originalitat s’ha convertit en el tret distintiu.

L’entorn de l’església de Sant Jaume de Montagut serà l’escenari on es portarà a terme el 26 de juliol la primera edició de la Festa de la Marca Gaià, amb el nom de Terra de Vi. Començarà a les cinc de la tarda i s’allargarà fins a la nit. L'organitzen l’Associació Terres del Gaià i l’Ajuntament de Querol, amb la col·laboració dels ajuntaments d’Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera i el suport de la Diputació de Tarragona, i té l'objectiu d'agrupar el territori del Gaià entorn del vi.

Si una petita part de l’aigua de l’Ebre pogués anar al pantà de Guiamets, al Priorat, ara mateix, sense esperar més, potser es podrien salvar ceps i oliveres. No sé si això és difícil o fàcil de fer, si val molts milions o pocs. Per culpa de no tenir pressupostos i anar a noves eleccions, tot es paralitza. No sabem què passarà, qui guanyarà i si hi haurà o no hi haurà pactes i si hi haurà Govern o tampoc. En tot cas, mentrestant, el que puc dir és que l’Ebre baixa ple. Sé també que en zones com la Terra Alta, els pagesos tenen una petita part d’aigua del riu. Si no m’erro, connecten a la Pobla de Massaluca. Em consta que els pagesos han parlat amb els nostres polítics en precampanya per parlar-los d’això. M’expliquen que han tirat pilotes fora.

A recer del món, entre la serra de Llaberia i el cim del Montalt, hi ha la finca del Teixar, que pren el nom d’una font. Hi neix el vi de finca qualificada (VFQ) de Vinyes Domènech, el primer de la DO Montsant i un dels 19 que hi ha a Catalunya. És un segell d’altíssima qualitat, que acredita un decenni de prestigi i valor enològic, però sobretot de saviesa a l’hora de cultivar un paratge molt precís amb unes normes i paràmetres més estrictes. Joan Ignasi Domènech és el propietari del celler, situat a Capçanes (el Priorat), i amb la seva família va fixar la mirada ara fa 20 anys en el potencial d’unes vinyes velles de garnatxa peluda que creixen sobre sòls pedregosos calcaris. Al voltant seu, un ecosistema ple d’interaccions naturals: flora, fauna i microorganismes. “L’anyada 2019 és una joia, és un cant a la vida, flueix, hi ha taronja sanguina. Emmarca precisió, punt just, la cura del subsol. Es nota la terra viva. Hi ha arrel, alliberament, un treball enològic definit i parla molt del futur brillantíssim que ve”, diu el sommelier del Celler de Can Roca, Josep Roca. Aplaudeix amb entusiasme l’ecosistema floral creat per Vinyes Domènech a l’acte de celebració, al Jardí Botànic de Barcelona.

La vinya ha començat a brotar amb la primavera, una època de l'any que s'aprofita per celebrar un bon reguitzell d'activitats al voltant del vi. El turisme del vi, el denominat enoturisme, s'està sofisticant i ja ofereix un munt de propostes que defugen la clàssica explicació tècnica de com s'elabora el vi amb la sala de botes de rerefons. Ara que els dies conviden a gaudir de l'aire lliure, s'organitzen tastos singulars, de vegades amb acompanyament culinari i musical, i és el moment idoni per acudir als wine bars dels cellers o fer una trobada amb família o amics per posar-se a prova amb algun joc ideat a partir del vi.

“La il·lustració sempre és la quarta pota d’un article: sense no s’aguanta, però a la vegada necessita les altres tres per entendre’s. Neix i mor al voltant seu, no ocupa les altres posicions però si no hi és, la idea és més difícil d’entendre’s”. El tarragoní Pepe Serra fa anys que crea il·lustracions per a la premsa internacional de referència i el seu vincle amb el món del vi s’estreny a partir del 2019 quan comença a publicar al New York Times (NYT) embellint i completant la saviesa del crític Eric Asimov. “La meva feina és interpretar, no traduir”, matisa. “No soc artista, soc il·lustrador”, adverteix. “El vi et regala moltes sensacions, però expressar-les és difícil i és un repte molt gran, tant per a qui escriu com per a qui il·lustra. Narrar les coses efímeres i volàtils que representa, idees vaporoses, és molt interessant gràficament perquè et dona dret a buscar mons onírics i no tens cap limitació. En economia, per exemple, les regles del joc són més marcades”.

Imagineu-vos-ho: un dia de sol, en un jardí florit d'una masia del segle XVIII. Estem envoltats de vinyes, esclar, som a les caves Oriol Rossell. David Carabén canta Guspira, estel o carícia. Davant seu, just als peus de l'escenari, un nen juga amb la sorra. Al voltant, gent asseguda en cadires, bancs i en un bocí de gespa prenent una copa de vi ben fresc elaborat allà mateix on som. És el súmmum del quilòmetre zero. Una assistent gaudeix del concert descalça. No es fa estrany, perquè és un entorn molt bucòlic però alhora molt lliure. Hi ha moltes generacions barrejades en harmonia. Persones molt fans de Mishima que se saben totes les cançons, i d'altres que només volen passar un bon dissabte a l'aire lliure. Un paó, que té la gàbia darrere l'escenari, també participa en el concert en diverses ocasions. Carabén afirma que va a to i que és un "paó amb molt de criteri". Em diuen que hem estat 250 persones, jo he tingut la impressió que cantaven només per a nosaltres.

Arriba el bon temps hi ha ganes d'aire lliure, música i una bona copa de vi ben fresc per començar a recuperar sensacions amb vista a l'estiu. Si busque això, el vostre festival és el Ressons Penedès, organitzat pel Cruïlla. És possible que no n'hàgiu sentit a parlar perquè s'estrena aquest any. Se celebrarà el 28, 29 i 30 d'abril en diversos racons penedesencs. Us en fem cinc cèntims i us proposem 6 plans que combinen música i enoturisme. Hi ha 38 artistes al cartell. És un festival descentralitzat: no hi ha un sol escenari, n'hi ha una pila, i això només s'ha pogut fer amb la complicitat dels cellers que obren les portes i acullen la música "a casa". Són paratges idíl·lics als quals tindreu accés amb "l'excusa" del concert. Ve de gust estar entre vinyes, oi? Podeu comprar les entrades dels concerts en aquest enllaç.