El 'Carlos Cuevas cupaire' que triomfa a les xarxes: "No necessitem més feines, necessitem qualitat"

GironaPer segon estiu consecutiu, els vídeos de la CUP de les comarques gironines s'han tornat a fer virals. Es tracta d'una sèrie de píndoles visuals de dos minuts de durada, amb un missatge clar i concís sobre temes clau com el turisme, la llengua o la immigració que aquestes últimes setmanes han generat centenars d'interaccions i comentaris a X, Instagram o TikTok. El protagonista n'és Guillem Surroca, el jove alcalde cupaire de Cervià de Ter, que, amb tan sols 27 anys, comença a fer-se un nom en el panorama polític català.

La idea d'aquest format comunicatiu va néixer fa un any, quan l'assemblea nord-oriental del partit va apostar per interpel·lar els votants joves i guanyar més presència a les xarxes socials, en un moment en què els discursos xenòfobs i l'extrema dreta dominen els algoritmes i acaparen la presència digital. "La fórmula va funcionar molt bé, però aquest estiu molt més, estem sorpresos. Fa 10 o 15 anys va pujar molt Twitter i era primordial saber-se expressar en missatges escrits. Ara ha guanyat presència el format vídeo i, en general, l'utilitzen molt les dretes i les esquerres no ho han sabut fer, amb algunes excepcions, com el candidat demòcrata a l'alcaldia de Nova York, Zohran Mamdani. Així que calia actualitzar-nos en aquest sentit", explica Guillem Surroca.

El jove polític, que també és diputat a la Diputació de Girona, ha sabut enganxar amb els seus discursos a càmera i la seva manera de parlar autèntica i directa: "El llenguatge planer és una cosa que cotitza, parlar com parlen els votants, sense eufemismes ni una correcció excessiva, llançant missatges una mica provocadors, però que no falten a la veritat", reconeix. Vestit amb un barret de palla o amb samarretes de futbol i grups de música, sovint li diuen el "Carlos Cuevas cupaire", per la seva semblança amb l'actor català.

Contra el model econòmic de "turisme i porcs"

Més enllà del ritme i l'edició, els vídeos s'han fet virals fonamentalment pel missatge que transmeten, amb el turisme de masses i el model econòmic que el sustenta com a principal focus de debat: "La gent veu que és un problema que marca el futur de la nostra nació. Com a partit volem desmentir els mites que s'han construït al voltant de la salut de la nostra economia, ja que tenim uns partits liberals que celebren els resultats de creixement i d'ocupació, però nosaltres considerem que això és un error. Estem creant moltes feines, però són poc qualificades i amb salaris baixos. A escala macroeconòmica el PIB puja, però, en canvi, la renda per càpita no para de baixar", certifica Surroca.

I és des d'aquesta anàlisi socioeconòmica que el polític afronta el debat sobre demografia i immigració, tan acaparat pels discursos d'odi: "Els immigrants no venen a robar ni a viure d'ajudes. Catalunya rep més immigració que els països del seu voltant per la quantitat de llocs de treball que requereix, i els partits de dretes estigmatitzen una part de la població però no volen tocar el model productiu, basat en el turisme i la indústria càrnia, que no genera cap enriquiment equitatiu per al país", argumenta. Per a Surroca, el model econòmic de "turisme i porcs" també genera altres greuges derivats, com l'encariment de l'habitatge, la baixada en l'ús social del català o l'emergència climàtica. I tot plegat sense oblidar, esclar, la independència: "Apostem per la reindustrialització, una taxa turística i un salari mínim, i molts d'aquests canvis no es poden produir sense treure'ns de sobre l'estat espanyol, tot i que això no vol dir que mentrestant no puguem començar a treballar per aconseguir-ho", comenta.