L'Empordà del Gironès, el graner de la CUP

A més del feu de Celrà, l'esquerra anticapitalista s'ha convertit en primera força per primer cop aquestes municipals a Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls i també Medinyà

3 min

Vista del poble de Celrà, el polígon i la llera del Ter, amb Cervià de Ter a l'altra banda del riu. Joan Castro / ICONNA

Celrà (Gironès)Entre el Gironès i l'Empordà hi ha una terra de pas que ha sabut crear una nova identitat subcomarcal. Una zona regada pel Ter separada de la capital per un costat pel Congost, l'espai on el riu s'eixampla i comença a mirar cap a la plana on acabarà desembocant al Mediterrani. I per l'altre, pel massís de les Gavarres. Una terra que fa tres dècades va començar a mirar-se i a autoreferenciar-se per deixar de ser un apèndix de Girona ciutat. El 1996 naixia la revista supramunicipal La Llera del Ter de la mà de diferents veïns vinculats al món cultural. Gairebé tres dècades després, aquesta revista ha acabat "definint un territori", tal com explica una de les seves coordinadores, la periodista Mar Camps, que ha encunyat el concepte "l'Empordà del Gironès".

Parlem de Bordils, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Sant Joan de Mollet, Julià, Madremanya i Sant Martí Vell. I podria estirar-se a Viladasens, Sant Jordi Desvalls i Medinyà, que reivindica poder fer efectiva la independència de Sant Julià de Ramis frustrada per l'article 155 el 2017. En aquestes municipals hi ha hagut sorpresa. En un moment d'hores baixes per a la CUP, l'esquerra alternativa ha tornat a consolidar la majoria absoluta al seu feu de Celrà malgrat el relleu a mig mandat de Dani Cornellà per ser diputat al Parlament. I s'ha convertit també per primer cop en primera força a Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls i a la zona de Medinyà. A Sant Martí Vell hi han irromput amb dos regidors i són també segona força a Bordils. Són, amb diferència, els més votats a tota la Llera del Ter (gairebé 2.000 vots respecte als 1.520 de Junts i els 1.437 d'Esquerra), una zona que s'ha convertit en un graner per a la CUP.

Mar Camps, que de la mà de Lia Pou va rellançar la revista institucional La Llera del Ter el 2016, és celranenca i coneix bé la zona. A parer seu, aquest fenomen cupaire no s'entendria sense el paper de Dani Cornellà, exalcalde de Celrà i ara diputat al Parlament, com a dinamitzador de les possibles candidatures a la zona. Ho certifica Guillem Surroca, que si no hi ha cap sorpresa d'última hora i Junts i ERC decideixen aliar-se a l'últim moment per governar plegats a Cervià de Ter dissabte es convertirà en alcalde amb la candidatura Alternativa per Cervià de Ter i Raset. Té només 25 anys, quatre menys que Isaac Ramió, que serà investit dissabte nou alcalde de Sarrià de Ter amb el suport del PSC. Tot i estar a l'altra banda del Congost i no formar part de la zona de la Llera del Ter, la candidatura Poble Actiu de Sarrià també va rebre "l'apadrinament" de Cornellà i ha estat una de les grans sorpreses de les municipals. Segons Ramió, han aglutinat el "vot de càstig" contra qui va ser el successor del conseller Roger Torrent a l'Ajuntament, Narcís Fajula, d'Esquerra.

Foto de la candidatura vinculada a la CUP de Cervià de Ter i que va guanyar les eleccions el 28-M, amb Guillem Surroca al centre. Alternativa per Cervià i Raset

Connectar les dues lleres del Ter

L'altre gran factor és el paper de l'Institut de Celrà com a espai de trobada del jovent de les dues lleres del Ter. Els joves de la llera nord (Medinyà, Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls), tot i la manca d'un pont que connecti fàcilment les poblacions, tradicionalment han estudiat a la zona sud. Surroca recorda com, anant cada dia a l'Institut de Celrà, on la CUP governa des del 2011, es van impregnar dels canvis que estava havent-hi al municipi: des de la introducció del porta a porta de les escombraries fins al creixement de l'associacionisme i les propostes culturals.

Camps també considera l'institut un espai que consolida un territori. "L'escriptor Xavier Cortadellas era professor nostre i recordo que ens comentava que Celrà podia ser engolit per Girona o bé tenir un caràcter propi", recalca. Un dels espais de trobada dels moviments culturals i juvenils alternatius des de fa dues dècades és l'ateneu popular La Pioixa, a Bordils. "Des de l'ateneu volem ser un lloc de trobada de les dues lleres", explica una de les seves membres, Mar Irazola Masfarré, que reivindica el pes de l'associacionisme entre els joves a tot el territori. Ara, en aquestes eleccions, molts d'ells han acabat formant part de candidatures que acabaran governant a través de llistes vinculades a la CUP. Com és el cas de Guillem Surroca, membre de La Pioixa i que també aspira a ser alcalde de Cervià de Ter.

'La Llera del Ter', la revista que dona nom a un territori

Els habitants de vuit dels municipis que conformen l'Empordà del Gironès reben dos cops a l'any la revista 'La Llera del Ter'. Nascuda el 1996, i després d'uns anys sense editar-se, el 2016 va agafar una nova embranzida de la mà d'un equip molt jove amb ganes de parlar de la història i el patrimoni dels pobles. A més, des de fa dos anys que els veïns la reben a casa de forma gratuïta amb un nou disseny i format equiparables a qualsevol altra publicació d'abast nacional: són més de 100 pàgines dos cops a l'any amb reportatges i articles escrits per veïns que fugen de la típica etiqueta de revista municipal. "Quan ens hi vam posar al capdavant ho vam deixar clar: no volem ser un butlletí municipal ni res d'això", assenyala Lia Pou, que coordina la publicació amb Mar Camps. "I parlar dels nostres pobles sense tòpics", subscriu Camps.