Un arbre caigut barra el pas de la petita carretera que porta del Pasteral a la presa de Susqueda. Un paisatge suspès en el temps. Per sort, uns operaris ja l'estan serrant just a temps per arribar puntuals a les 11 hores davant de la magnífica presa de doble curvatura. A diferència de Sau, el 1967 va inaugurar-se una obra d'enginyeria inèdita a l'Estat: corbada en pla horitzontal i també en vertical. Ho explica amb una palpable emoció el responsable d'Enel de la zona, Xavier Jou. Juntament amb Toni Morilla, visitarem l'interior de la presa amb una trentena de subscriptors del Club Prèmium de l'ARA que asseguren que se senten molt "afortunats".

Dijous al migdia Dani Ramírez oferia la informació del temps en directe des del pantà de Darnius-Boadella. Tot i que la boira no deixava veure el pantà, la famosa agulla indicativa que ens ha acompanyat durant més d’un any ens anunciava que estava a una capacitat del 50%, concretament a 344 hectòmetres cúbics. A través d’un seguit de fotografies, Ramírez ens mostrava l’evolució del pantà durant els mesos de sequera i, de fet, la darrera imatge era del 2 de març, de feia només divuit dies. Aleshores estava a una capacitat del 18%. “Tres setmanes salvadores de la sequera”, ens deia el presentador, i a continuació ens posava en context. Ens recordava que des del desembre del 2023 havíem tingut en pantalla el famós comptador de les conques internes amb l’agulla que assenyalava l’estat dramàtic dels pantans. I resumia l’últim any: “Cap a la primera setmana del mes de març del 2024 estava a 100 hectòmetres cúbics, a un 14% de les reserves. I avui el tenim a 344 hectòmetres cúbics i les reserves estan a punt d’arribar al 50%”. I aleshores va arribar la sorpresa inesperada. Ramírez, assenyalant el comptador de les conques internes, va comunicar-nos: “A partir d’ara ja no el mostrarem més i, realment, doncs, l’acomiadem”. Ramírez va fer un gest amb la mà cap a l’angle inferior de la pantalla, com si l’escombrés, i l’agulla va desaparèixer de la imatge: “I que no torni aquest comptador que ens ha tingut pendents tants i tants mesos, anys pràcticament”.

Enmig de l'onada de solidaritat de la ciutadania amb els milers d'afectats per la DANA, l'extrema dreta no dona treva i inunda les xarxes socials de notícies falses amb l'únic objectiu de responsabilitzar l'esquerra de la tragèdia. Una de les mentides que més interaccions ha rebut té a veure amb la demolició de preses. Molts usuaris s'han fet ressò que les riuades i les conseqüències catastròfiques de la DANA es deuen a la demolició d'aquestes infraestructures que imputen al govern de Pedro Sánchez. Però no s'han destruït preses o pantans, sinó assuts abandonats, la funció dels quals no és retenir aigua. L'ONG AEMS-Rius amb Vida explica que els assuts “no només no fan cap funció positiva, sinó que poden incrementar el risc de desbordament” al retenir “vegetació o troncs” que en moments determinats poden fer “més efecte presa”. Sigui com sigui, alguns internautes segueixen afirmant que l'executiu espanyol ha destruït pantans que havia construït Franco i han arribat a culpabilitzar polítics com César Luena, eurodiputat del PSOE, ponent de la llei de restauració de la naturalesa europea, de ser el responsable que els rius s'hagin desbordat per la seva aposta per la restauració dels ecosistemes fluvials a l'Estat.

El nivell dels embassaments de les conques internes continua pujant amb ganes. Les pluges dels últims dies han sigut un autèntic bàlsam en plena sequera i han fet pujar més de cinc punts les reserves d'aigua en una setmana. Els pantans ja freguen ara mateix el 24% amb més de 160 hm³, mentre que dilluns passat estaven tan sols al 18,15%. A més, el sistema Ter-Llobregat frega el 25%. Unes xifres que no teníem a casa nostra des de finals del mes d'agost de l'any passat, fa més de vuit mesos.

Capbussar-se en les pàgines de La Catalunya emergida (Cossetània Edicions) és capbussar-se en la història de tots els pobles que van quedar submergits sota l’aigua arran de la construcció dels pantans que avui tenim distribuïts arreu de Catalunya. Sota les seves aigües van quedar enterrades històries de vida, de lluita, de supervivència, de quotidianitat, que a poc a poc han anat quedant en l’oblit. I aquest llibre, precisament, el que fa és recuperar aquestes històries, en un treball d’investigació dels periodistes Òscar Palau Just i Jesús Jordi Pinatella, que s’acompanya de les magnífiques fotografies de Josep M. Montaner Fontarnau.  

Malgrat que aquests dies ha plogut, fa temps que l’ombra de la sequera plana sobre nosaltres. A banda de les mesures d’estalvi i la conscienciació, sembla que no hi puguem fer gran cosa. O sí, però la crisi climàtica és un monstre gegantí que demana canvis estructurals profunds i temps. I, d’això, no en tenim gaire. Ara bé, hi ha canvis relacionats amb una altra crisi ecològica que sí que podem aplicar més fàcilment i que no podem ajornar més. No podem continuar sent l’abocador de purins d’altres països. No podem engreixar porcs per a societats que han legislat convenientment per protegir els seus aqüífers. 

Faria falta que plogués en un sol dia el que cau en 10 mesos per revertir la situació actual de sequera. Aquesta és la realitat en que es troba Catalunya, i que ha portat el Govern a elevar les restriccions a Barcelona i Girona. Fa 31 mesos que Catalunya està en situació de sequera i gairebé el doble de temps que en l'anterior sequera del 2008. Avui a l'ARA ens preguntem per què falta aigua i qui en gasta més? En parlem amb el meteoròleg del diari, Miquel Bernis, i amb el catedràtic de geografia de la UAB i expert en gestió de l'aigua, David Saurí.

Doncs ja ho veuen: no plou, però fa un sol que atauba (a Ponent ho pronunciem així; atalbar és un verb en seriós perill d'extinció que vol dir "atordir" o "estabornir"). Fa uns dies vaig veure una fotografia de la presa de Cavallers, al nord de la Vall de Boí. Estava pràcticament buida: imatge inquietant, estranya. Més enllà d'aquesta curiositat local, l'aigua és dels problemes que condicionaran més greument –fins i tot a mitjà termini– el futur de la majoria de societats d'arreu del món. En aquest punt hi ha unanimitat: el control d'aquest element serà, ben segur, una de les principals fonts de conflicte del segle XXI. En qualsevol cas, és obvi que el problema no pot ser avaluat des d'una única clau, la del canvi climàtic. És una clau decisiva, evidentment, però n'hi ha unes quantes més. El problema de l'aigua està relacionat, per exemple, amb els efectes de la globalització econòmica: els països o regions immerses en una economia basada només en l'explotació agrícola tenen i tindran una dependència absoluta d'aquest recurs. Els països més rics –que previsiblement dedicaran una part petita de la seva activitat a la producció de matèries primeres, i una de molt gran a l'ús de piscines, regs ornamentals i similars– no patiran amb tanta intensitat el problema, degut sobretot a la tecnologia aplicada a les plantes de dessalinització, a l'estalvi mecànic de l'aigua de reg, etc., així com a la conscienciació ciutadana. Al capdavall, es tracta d'un problema de valors socialment assumits i interioritzats més que no pas de legislacions formalment estipulades.

No només l’església de Sant Romà de Sau és un termòmetre de la sequera a Catalunya. Al pantà de Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà, una inusual fàbrica d’armament només aflora en anys de sequera extrema, com ara, en què l’embassament està registrant el mínim històric de capacitat. Edificada a mitjans del segle XVIII, es tracta de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, el primer alt forn per produir ferro de fosa a Catalunya. Una aventura industrial única al Principat construïda a la vall de la Muga, un territori aspre i feréstec a cavall entre l’Empordà i la Garrotxa i clau per al control fronterer amb França.

El fotògraf Marc Sanyé ha recorregut alguns dels principals pantans de Catalunya i, amb esperit documentalista, ha fotografiat a vista d'ocell els efectes de la sequera extrema que pateix el país. Les impactants imatges ens mostren espais desertitzats i edificacions habitualment cobertes per les aigües dels embassaments.