Crisi Climàtica

Creix l’emergència per la sequera: Figueres, Roses i una desena més de municipis també entren a la fase més crítica

Ja hi ha 36 municipis i 150.000 habitants, la majoria de l'Alt Empordà, que són a l'estadi més greu per la falta d'aigua

5 min
Vista aèria del pantà de Darnius-Boadella, a Girona

BarcelonaLes pluges dels últims dies gairebé no s'han notat als embassaments, i la previsió de cara a la tardor no augura prou precipitacions per sortir de la situació de sequera d'extrema gravetat. És per això que el Govern ha ampliat aquest dimarts les zones que entren en l'estadi més greu que preveu el pla de la sequera i que endurirà les restriccions vigents. Els afectats són els 12 municipis empordanesos que depenen de l'embassament de Darnius-Boadella, al 17% de la seva capacitat, entre els quals hi ha Figueres, Roses i Cadaqués. Se sumen així als 22 pobles que es nodreixen de l'aqüífer Fluvià Muga (també a l'Alt Empordà) i als dos que s'abasteixen de Riudecanyes, que ja estan en emergència des de principis d'agost.

Municipis afectats per la sequera
Actualitzat el 19 de setembre

Davant de la sequera "més greu del segle", les mesures s'endureixen a més indrets per fer front a l'escassedat d'aigua, ha avisat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. La mitjana dels embassaments és avui del 23%, per sota del 31% que es va arribar a tenir gràcies a les pluges de maig i juny. Les precipitacions dels últims dies, concentrades al litoral i prelitoral, no han servit per donar una injecció rellevant d'aigua als embassaments.

Què implica l'entrada en emergència?

L'estadi més greu, l'emergència, implica reduir a només 200 litres per habitant i dia la dotació de consum d'aigua permesa (aquí s'hi inclou des del consum domèstic fins al consum d'equipaments públics o activitats econòmiques). A més, se suprimeix el reg agrícola (només es permetrà el reg de supervivència als arbres fruiters i a la vinya) i s'obliga a retallar un 25% l'ús d'aigua a la indústria i a reduir dràsticament els usos recreatius. Omplir i fins i tot reomplir parcialment piscines queda del tot vetat, com fer servir aigua per regar jardins i zones verdes, tant públics com privats.

A banda de l'ampliació de les zones en emergència, la situació també s'agreuja en dues zones més del país: els municipis de l'entorn de l'aqüífer Carme Capellades, al voltant d'Igualada, passen a l'estat d'excepcionalitat –que és el mateix en què es troba des de la primavera la conca del Ter-Llobregat que abasteix l'àrea metropolitana de Barcelona–, mentre que l'entorn de l'aqüífer del Baix Ter entra en alerta després de resistir durant mesos en prealerta. Tots els canvis entraran en vigor la setmana que ve quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Pel que fa a l'àmbit Ter-Llobregat, del qual depèn l'àrea metropolitana de Barcelona, les previsions del Govern es mantenen: si l'arribada de les precipitacions no ho evita, entraria en la fase d'emergència cap a principis de desembre. Ara mateix, es troba en l'avantsala (l'excepcionalitat), que és el punt on també estan 477 municipis de les conques internes. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, ha insistit que s'intenta que cada canvi d'estat sigui "quirúrgic" i s'adopta quan no hi ha més remei perquè les reserves hi obliguen. També ha recalcat que, sense tota l'aigua dessalinitzada i regenerada aquest any, més de 230 hm³ en total, el panorama actual encara seria pitjor. L'actual sequera ja fa gairebé tres anys que dura i només per aquestes fonts alternatives d'aigua s'ha aconseguit que el nivell dels embassaments no hagi caigut fins ara al mínim del 20% que van marcar el 2008.

Estat actual dels embassaments de les conques internes
En percentatge sobre el total actualitzat el 19 de setembre, dades pendents de validar

La meitat dels que estan en emergència incompleixen

L'escenari de màxima alerta es va declarar per primer cop a principis d'agost per a 22 municipis de l'Alt Empordà que depenen de l'aqüífer Fluvià Muga, però transcorregut el primer mes amb les restriccions en vigor, les dades apunten que més de la meitat van continuar sobrepassant (alguns de molt) el topall màxim de consum d'aigua. Només cinc dels pobles (l'Armentera, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilajuïga) van tenir a l'agost i en plena campanya turística el consum d'aigua per sota dels 200 litres per habitant i dia que marca el decret de sequera. En canvi, una dotzena (entre ells Peralada, Pedret i Marzà i Vilabertran) van continuar més que duplicant el topall. Cinc municipis més –Agullana, Espolla, Masarac, Sant Mori i Torroella de Fluvià– no van aportar dades a l'ACA sobre els seus consums.

De la dotzena de municipis empordanesos que entraran la setmana que ve a l'escenari d'emergència, en canvi, una desena ja compleixen amb el límit de 200 litres per habitant i dia de consum màxim. Dos, en canvi, estan per sobre ara mateix dels 230 litres que havien de respectar en la situació d'excepcionalitat en la qual porten mesos. Es tracta de Llers i Santa Llogaia d'Àlguema, que superen els límits perquè les dades no segreguen la despesa de la presó de Puig de les Basses –amb 700 internes– i d'una extensa zona industrial, segons ha advertit el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Pel que fa a la part del país que depèn dels pantans de les conques internes, el director de l'ACA ha destacat que s'ha observat un descens global del 7% en el consum d'aigua a l'agost. Ha destacat la baixada tot i la calor i en contraposició al 10% d'augment que es va registrar el mateix mes del 2022, quan encara no estaven vigents les restriccions de cap mena al territori. Malgrat tot, al global de municipis encara es detecten més de 150 casos de consums per sobre dels límits.

L'ACA encara no ha activat les sancions per consumir més del compte. No hi ha cap expedient obert a ajuntaments on es detecta que la despesa d'aigua és més alta del que hauria de ser en l'actual situació. Reyes ha explicat que, un cop acabada la moratòria que es va concedir als consistoris, en les pròximes setmanes es començaran a enviar els primers requeriments a municipis incomplidors com a pas previ a obrir-los un expedient que pot acabar en multa. En canvi, l'ACA sí que ha imposat sancions (de com a molt 1.000 euros) als municipis que no li han facilitat dades de consum.

Els municipis que aviat entraran en emergència han destacat la feina feta els últims mesos per complir amb el que sabien que, tard o d'hora, podia arribar: un enduriment de les restriccions. "Hem fet un control dels consums a escala municipal i hem començat a fer part del reg i tota la neteja amb aigua del freàtic", ha dit la regidora de Medi Ambient de Figueres, Núria Bartrolich. Ara bé, ha reconegut que hi ha veïns que "no estan fent la feina" i que el consistori endurirà la vigilància ara que, per l'emergència, quedarà del tot prohibit el reg.

A Cadaqués, un altre dels municipis que entraran en fase d'alerta màxima, també s'ha aconseguit passar l'estiu sense superar els topalls de consum, segons destaca l'alcaldessa, Maria Pia Seriñana. A banda d'introduir l'ús d'aigua freàtica, l'ACA els ha aprovat un projecte per potabilitzar un pou. Malgrat tot, l'alcaldessa retreu al Govern que traslladi tota la responsabilitat de control i sancions als municipis. "No ho entenc, sobretot en els casos de municipis petits, que no tenen ni els recursos econòmics ni tècnics que té l'ACA", ha criticat.

Més de 200 subvencions i 40 milions en ajudes

Les línies de subvencions perquè els municipis puguin engegar millores a la xarxa de subministrament, posar-la al dia i reparar pèrdues, per exemple, ja estan en marxa. El Govern ha concedit 209 subvencions als ens locals per un import total de 40 milions d'euros. A més, a l'hora de concedir els recursos l'ACA ha començat a introduir criteris que afavoreixen que els ajuntaments que garanteixin millors rendiments de les seves xarxes o que cobren als veïns unes tarifes que es considerin adequades per cobrir el cost de l'abastament (és a dir, que no siguin massa baixes) puguin optar a millors puntuacions i, per tant, a un percentatge de subvenció més elevat per als projectes que presentin.

stats