La històrica sequera a Catalunya: així es va revertir la situació crítica dels embassaments

BarcelonaCatalunya ha deixat enrere per fi la històrica sequera que s'ha arrossegat durant més de tres anys, un període sec que estat excepcional i inèdit des que es tenen dades. Els embassaments de les conques internes per fi van superar el 80% gràcies a les extraordinàries pluges de la primavera d'aquest any, sobretot les que van caure durant el mes de març. Però la recuperació de les reserves no ha anat de la mà de la recuperació del dèficit hídric acumulat als boscos i als aqüífers que, segons els experts, difícilment hi haurà temps de revertir abans no arribi la pròxima sequera. De fet, es calcula que el 28% dels arbres dels boscos catalans van morir durant aquesta llarga i agònica sequera, unes pèrdues que ja no es podran recuperar.

I és que l'escalfament global i la crisi climàtica provocaran sequeres cada cop més llargues i extremes a casa nostra les pròximes dècades, i faran que el nostre clima sigui més àrid i semidesèrtic. Per aquesta raó, és molt important continuar impulsant la regeneració d'aigua i la dessalinització, mesures que durant aquests últims anys tan crítics han garantit el 50% de l'aigua que s'ha consumit al país. A continuació, fem un repàs de les dades clau per entendre la gravetat de l'última sequera i la recuperació sobtada de les reserves d'aigua.

Pluja i neu extraordinàries per fi

El mes de març d'aquest any va ser excepcionalment plujós amb precipitacions freqüents, generals i abundants que van disparar els embassaments fins a xifres que feia molt de temps que no es veien. Hi ha dos episodis que van ser clau per entendre aquest ascens i que van posar punt final d'una vegada per totes a la històrica sequera de més de tres anys a casa nostra. El primer va tenir lloc entre el dijous 6 i el diumenge 9 de març, amb una llevantada i sobretot amb el pas d'un front actiu associat a la borrasca Jana que va deixar més de 100 l/m² i de 150 l/m² en alguns casos. I el segon va ser la llevantada dels dies 18 i 19 de març, que va deixar entre 40 l/m² i 70 l/m² al prelitoral i al nord-est del país, però localment fins a 100 l/m² o més a l'àrea del Montseny. Fins a quatre borrasques molt actives van anar aportant aigua de forma consecutiva a casa nostra durant aquell mes, i van fer que aquest hagi estat el març més plujós del que portem de segle.

I durant tota la primavera va anar plovent de forma irregular, amb xàfecs i tempestes aquí i allà. Unes de les zones més regades per aquestes pluges o nevades –segons la cota– van ser les principals capçaleres de les conques internes, on només durant el març es van acumular més de 300 l/m². En alguns punts del país es van superar àmpliament aquestes xifres, com per exemple als Ports, amb més de 500 l/m² entre l'1 i el 31 de març, o alguna raconada de l'àrea del Montseny, com ara Santa Fe del Montseny, amb més de 600 l/m² en el mateix període, o Arbúcies (Selva), amb més de 400 l/m².

Aigua a dojo cap als principals rius, doncs, que van augmentar molt els seus cabals durant la primavera, fent que els embassaments assolissin o superessin lleugerament el 80% entre el maig i la primera quinzena de juny. Només durant el març la pujada de les reserves va ser de prop de 50 punts, un escenari impensable a principis d'any. No es veia un ascens tan sobtat des del temporal Gloria, més de cinc anys enrere. I cal destacar la gran nevada que va patir tot el Pirineu, amb més de 1,5 o 2 metres de neu acumulada a les cotes altes, cosa que va permetre que, independentment de les pluges, les reserves anessin pujant de forma constant al llarg de la primavera gràcies al desgel d'aquesta gran quantitat de neu que feia anys que no es veia.

Feia gairebé quatre anys –des del juliol del 2021– que els embassaments no assolien les xifres de la primavera del 2025. En definitiva, el març va ser un punt d'inflexió que va provocar la retirada de les restriccions d'aquesta sequera –la pitjor des que es tenen registres– que, per fi, es va acabar. El consum responsable d'aigua, però, s'ha de mantenir més enllà de la millora de les reserves, ja que amb la crisi climàtica arribaran més i pitjors episodis secs com aquest.

Dades dels embassaments fins a la fi de la sequera

Els diferents episodis de pluges del març, el desgel i les tongades de xàfecs de la resta de la primavera van fer que el conjunt dels embassaments de les conques internes passessin del 32% de principis de març al 81% durant la primera quinzena del mes de juny, la millor dada des del juliol del 2021. Cal recordar que l'any 2024 el pic de les reserves va ser a finals de juny, amb el 37,1%, i a mitjans d'octubre van tornar a baixar abans de la DANA fins al 27,26%. El mínim històric d'aquella llarga i extraordinària sequera es va viure a principis de març del 2024, amb la preocupant xifra de 14,41%, un valor mai assolit des que es tenen registres. Per tant, la situació va canviar radicalment en poc més d'un any, passant d'un extrem a l'altre. Es va poder afrontar per fi un estiu amb garanties, ja que durant l'època estiuenca és quan més aigua es consumeix a casa nostra, fet que fa baixar les reserves.

Si ens fixem concretament en l'evolució de cada embassament, destaca l'espectacular ascens de Sau, que va passar d'estar pràcticament buit al febrer (6%) a més del 75% després de les abundants pluges. Posteriorment va baixar, ja que es va desembassar aigua al de Susqueda, que va arribar a rondar el 90%. Tot plegat va fer que l'emblemàtica església de Sant Romà de Sau –icona i termòmetre de la sequera a casa nostra– passés d'estar tota a la vista fora de l'aigua a només tenir el sostre del campanar al descobert. Una imatge de molta aigua que feia molt temps que no es veia. I el pantà de Darnius-Boadella també es va disparar com feia temps que no passava: va passar del 17% abans de les pluges a més del 75%. Recordem que a principis de març encara hi havia municipis de l'Alt Empordà que estaven en emergència.

Pel que fa al de la Baells, presentava un estat excel·lent impensable el 2024, arribant al màxim de la seva capacitat i fins i tot desembassant aigua. El petit pantà de Foix també va arribar al seu màximi la Llosa del Cavall va superar el 80%, mentre que el de Sant Ponç també va fregar el ple. Des de la històrica DANA, els embassaments del sud del país també van anar millorant, i les pluges del març els van tornar a impulsar, tot i que no tant com els altres. El de Riudecanyes estava a l'1,6% abans de la DANA, i entre el maig i principis de juny va superar el 61%. I el de Siurana, que estava buit, va arribar a superar el 26%. Una gran notícia per a les zones més castigades per la sequera. A més, també destaquen els grans embassaments de Rialb i Oliana, que van quedar plens a la primavera i mai abans havien tingut tanta aigua de reserva, tot i que són de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. El de Rialb va haver d'obrir comportes.

Aquí teniu un enllaç per accedir a dades per embassaments, en aquest cas també els de la conca de l'Ebre, que van assolir nivells més elevats de gairebé el 90%.

Evolució d'un any de remuntada dels embassaments

Aquest març extraordinàriament plujós va arribar després d'un hivern en què, tot i que van caure algunes precipitacions amb més cara i ulls al nord-est i al Pirineu i Prepirineu de Lleida sobretot al febrer, en el conjunt del territori va ploure ben poc i va ser sec, també a les principals capçaleres de les conques internes. Això va situar els embassaments al 31% el mes de febrer, i es va acumular així un descens continuat de quatre punts durant més de dos mesos. Tot i aquestes dades, val a dir que són el doble de reserves que a finals de l'hivern del 2024; per tant, la situació havia millorat clarament d'un any per l'altre.

Abans la tardor va concloure amb l'octubre més plujós a Catalunya des de l'any 2018, i la cirereta va ser la històrica i tràgica DANA que va deixar autèntics aiguats i molta precipitació fins a principis de novembre, sobretot al sud del país. No va ploure de la mateixa manera a tot el territori, ja que les precipitacions van ser més discretes a les capçaleres dels principals rius pirinencs de les conques internes. Però l'aigua va caure amb ganes a les comarques del sud, on es van assolir registres d'entre 100 l/m² i 400 l/m². Això va fer disparar els embassaments de la zona.

La tongada de pluges d'abans de la DANA també va ser generosa i va deixar prop de 100 l/m² en alguns punts del Prepirineu, mentre que en els principals rius del nord del país, des de les capçaleres fins als embassaments, les quantitats es van moure entre els 50 l/m² i els 80 l/m². Una aigua molt benvinguda que va fer créixer els cabals dels rius i va fer augmentar clarament per primer cop des de l'estiu unes reserves que estaven molt estancades. Durant el setembre les precipitacions no havien estat gaire generoses a les conques internes i s'havien concentrat més aviat a l'oest del país, de manera que van beneficiar sobretot els rius i els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

Tot plegat, en un 2024 marcat per un estiu que es va saldar amb un descens de gairebé 8 punts de les reserves d'aigua de les conques internes, després del pic del 37,1% i 255 hm³ assolits a finals de juny (molt més del doble que a principis de març). En aquell moment va ser la millor xifra des de principis d'octubre del 2022. El setembre va ser un mes força plujós en diverses comarques i amb un ambient clarament de tardor de forma sobtada, però la pluja no va caure de la mateixa manera a tot arreu i va esquivar les principals conques internes.

Tot va començar a millorar la primavera del 2024, en què per fi es va obrir l'aixeta i les pluges i la neu no van parar de caure on feia més falta per tal d'anar omplint la majoria dels embassaments. Va ser el principi de la millora d'una sequera que just havia tocat fons a principis d'aquell març. Al llarg d'aquells tres mesos primaverals es van acumular més de 400 l/m² en algunes capçaleres del sistema Ter-Llobregat i més de 300 l/m² a la conca de Darnius-Boadella. A les capçaleres de la conca de l'Ebre s'hi van acumular entre 500 l/m² i 750 l/m², mentre que l'aigua va passar més de puntetes al sud del país. Per tant, en conjunt la primavera va fer, efectivament, de primavera, i la cirereta del pastís va ser el temporal de pluja general del dilluns 29 d'abril, el dia més plujós a tot Catalunya en aquell moment des del 23 de novembre del 2021. El problema és que tres anys de sequera havien deixat una empremta molt gran, i aquella aigua va ser insuficient per solucionar definitivament el dèficit hídric.

Les fortes tempestes i les pluges d'aquella primavera van beneficiar especialment el sistema Ter-Llobregat, que es va disparar. Fins i tot a mitjans de juny l'aigua de Sau va envoltar i inundar transitòriament l'emblemàtica església de Sant Romà de Sau, cosa que feia molt de temps que no es veia. Però l'aigua no va pujar tant com ho va fer el març del 2025, ni de bon tros.

Final definitiu de la sequera

Aquest gràfic mostra l'evolució del conjunt de la sequera durant els últims cinc anys. Sobreposa les dades diàries del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya i la pluja diària que va caure i fixa com a valor 100 el dia més plujós del temporal Gloria. Com es pot comprovar, després de la forta patacada dels últims anys, la situació va millorar clarament entre la primavera del 2024 i la del 2025.

El 2023 va ser el pitjor any dels tres de sequera. Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 140 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2020, el 2023 es va tancar amb un dèficit de precipitació del 31% a Catalunya, una dada molt superior al 21% de l'any 2022 i al 15% del 2021. Cal aclarir que aquestes dades no coincidiran amb les oficials del Meteocat, que fa el càlcul amb un nombre d’estacions diferent i fent servir un període de referència molt més llarg.

A mitjans de novembre d'aquell fatídic 2023 les reserves de les conques internes ja van baixar fins i tot per sota del nivell més baix del 1989, el mínim històric registrat fins llavors. Cal recordar que recursos actuals com les dessalinitzadores i l'aigua regenerada no existien durant els anys vuitanta, cosa que posa de manifest que la gravetat d'aquesta sequera no té precedents. Un escenari que, per sort, ja el podem veure de lluny.

Els mapes d'índex de precipitació estàndard (IPE) que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya indiquen per regions si ha plogut més o menys del que tocaria a partir de la data i tirant enrere nou mesos, un any o dos anys. Aporten una visió de mirada llarga per territoris sobre la sequera pluviomètrica. Com es pot veure, la situació va millorar de forma clara la primavera del 2025. Tot plegat ens indica que la sequera per fi es va acabar després de més de tres anys de durada.