El termòmetre de la sequera a Catalunya: els embassaments de les conques internes superen el 18% cinc mesos després

BarcelonaLa sequera es pot mirar des de molts prismes: reserves d'aigua als embassaments, dèficit de pluja, mirada llarga o a curt termini, futur immediat... En aquesta peça trobareu indicadors climatològics i sobre els embassaments per tenir una visió actualitzada i tan completa com sigui possible de la greu sequera que viu Catalunya.

La bona notícia és que els pantans s'han anat recuperant després de les pluges i nevades d'aquest mes de març. Els embassaments de les conques internes segueixen pujant gràcies al desgel de la neu caiguda per Setmana Santa. Les reserves d'aigua ja han superat 18%, xifra que no es veia des de novembre. Una tendència positiva que es manté, ja que encara segueix arribant aigua als pantans de les últimes pluges i nevades. No obstant això, les reserves de neu s'estan esgotant i no es veuen noves pluges a la vista. Això planteja un escenari més que probable d'estancament o de retrocés dels embassaments d'aquí a uns dies.

Les pluges i nevades de Setmana Santa van ser especialment abundants a les capçaleres dels principals rius del país. Això va fer augmentar els cabals dels rius i, sobretot, incrementar les reserves de neu. Les altes temperatures d'aquests dies han accelerat el desgel al Pirineu, cosa que manté de moment l'arribada d'aigua als pantans. Però cada cop queda menys neu a les muntanyes i si no plou aviat aquest ascens de les reserves d'aigua s'aturarà.

En aquest sentit, els embassaments de les conques internes del nord han notat l'efecte de les precipitacions del març. La majoria dels pantans s'ha notat aquesta pujada i mantenen la tendència positiva i ascendent de tot el mes de març. En canvi, els pantans de les conques internes del sud del país no han notat pràcticament cap diferència.

Dades dels embassaments

En el conjunt de les conques internes, s'ha passat del 14,41% de reserves abans del març (el punt més baix) a un 18,04% actualment, i la xifra encara pujarà una mica més. És la dada més alta des de fa cinc mesos. A més, el conjunt del sistema Ter-Llobregat ja se situa en el 18,85%.

Si ens fixem concretament en els pantans, el de Sau ja ha començat a no rebre més aigua i ha passat del pic de 7,5% de dies enrere al 6,7% actual. El de Susqueda ha pujat poc i se situa al 22,4%, perquè gran part de l'aigua l'ha absorbit el de Sau.

A més, el pantà de Foix ha passat del pic de 62,6% al 60,7%, però el de la Llosa del Cavall segueix pujant i ja ha passat del 15,9% al 20,2%. El de la Baells ja ha pujat del 19,2% al 25,4%, el de Sant Ponç del 25,3% al 33,4% i el de Darnius-Boadella de l'11,2% a l'11,7%. Unes reserves que encara poden pujar una mica més gràcies al desgel, però les reserves de neu es van esgotant i la primavera avança amb calor atípica per a l'època i sense més precipitacions a mitjà termini.

Aquest gràfic és una mostra del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya, per poder veure amb més detall els canvis de les últimes setmanes i mesos. Com es pot comprovar, les pluges de Setmana Santa i el desgel han fet pujar més els nivells de reserves i mantenen l'ascens del mes de març. No obstant això, encara fan falta molts més temporals per capgirar la situació. A sota, teniu un enllaç per accedir a dades per embassaments, en aquest cas també dels de la conca de l'Ebre. En aquest enllaç inferior trobareu les dades per embassaments.

Aquest gràfic mostra l'evolució de conjunt de la sequera durant els últims dos anys, sobreposant les dades diàries del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya i la pluja diària que ha caigut, fixant com a valor 100 el dia més plujós del temporal Gloria.

Aquest altre gràfic també és una ampliació del primer, però en aquest cas sobre com ha anat plovent dia a dia durant l'any. La tongada de pluges de principis de març va ser la més important des de les tempestes del 15 de setembre del 2023 i les pluges del març del 2022. Durant el maig i juny del 2023 no hi va haver cap temporal important, però va ploure gairebé cada dia en alguna comarca o altra.

Els mapes d'índex de precipitació estàndard que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya indiquen per regions si ha plogut més o menys del que tocaria a partir de la data i tirant enrere sis mesos, un any o dos anys. Aporten una visió de mirada llarga per territoris sobre la sequera pluviomètrica. La situació ha millorat si es mira sis mesos enrere, però continua sent molt crítica si s'agafa més perspectiva. L'última actualització és de l'1 de febrer del 2024.

Es fa més gros el forat de la sequera o n'estem sortint? En aquest gràfic, elaborat per l'ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat, es pot observar mes per mes si ha plogut més o menys del que tocaria. Una barra vermella vol dir que al final del mes hem sumat dèficit de pluja i una de blava vol dir que ha plogut més del que tocaria i que, per tant, la sequera s'ha afeblit.

Les xifres en l/m² no són importants perquè només depenen del nombre d'estacions que es facin servir, però la comparació entre mesos sí que permet veure quins mesos solen aportar molta pluja i, per tant, el fet que hagin estat mesos secs ha fet acumular més dèficit de precipitació. Les dades del mes en curs es basen en la pluja que hauria de caure en tot el mes.

El 2023 va ser el pitjor any dels tres de sequera. Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 140 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2020, el 2023 es va tancar amb un dèficit de precipitació del 31% a Catalunya, una dada molt superior al 21% de l'any 2022 i al 15% del 2021. Cal aclarir que aquestes dades no coincidiran amb les oficials del Meteocat, que fa el càlcul amb un nombre d’estacions diferent i fent servir un període de referència molt més llarg.

A mitjans de novembre les reserves de les conques internes ja van baixar fins i tot per sota del nivell més baix del 1989, el mínim històric registrat. Cal recordar que recursos actuals com les dessalinitzadores i l'aigua regenerada no existien en aquell moment, cosa que posa de manifest que la gravetat d'aquesta sequera no té precedents.

El 2024 ha començat amb algunes tongades de pluja que, sense ser gran cosa, sí que han deixat bons registres a Ponent, on el gener va ser el mes amb més pluja des de la primavera passada. I la cirereta del pastís van ser les dues tongades de pluges generals i nevades al Pirineu de principis de març. Falten molts més episodis de precipitacions perquè puguem dir que remuntem de veritat, però tot és començar.