El termòmetre de la sequera a Catalunya: les pluges no eviten la caiguda dels embassaments de les conques internes

BarcelonaLa sequera es pot mirar des de molts punts de vista: reserves d'aigua als embassaments, dèficit de pluja, mirada llarga o a curt termini, futur immediat… En aquesta peça trobareu indicadors climatològics i sobre els embassaments per tenir una visió actualitzada i tan completa com sigui possible de la greu sequera que viu Catalunya.

L'estiu s'ha saldat amb un descens de gairebé el 8% de les reserves d'aigua de les conques internes després del pic del 37,1% i 255 hm³ assolits a finals de juny (molt més del doble que a principis de març). Aquestes xifres no es veien des de principis d'octubre del 2022. No obstant això, la canícula –període comprès entre el 15 de juliol i el 15 d'agost– va ser ben seca i molt calorosa, amb poques excepcions pel que fa a les pluges. En canvi, el setembre ha estat un mes força plujós en diverses comarques i amb un ambient clarament de tardor de forma sobtada. Tot i això, les precipitacions no han afectat de la mateixa manera tot el territori, i malauradament les més abundants han caigut a la costa del Camp de Tarragona i de l'Ebre, on s'han acumulat més de 200 o de 300 l/m² localment en tot el mes. L'aigua ha estat més discreta a les principals capçaleres de les conques internes, raó per la qual les reserves mantenen el descens de l'estiu. Tan sols ha plogut amb ganes a la cara sud del Pirineu i del Prepirineu de Lleida, capçaleres de rius que nodreixen els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Per tant, cal encara molta més aigua per poder començar a veure la llum al final del túnel de la històrica sequera que arrosseguem.

Cal destacar que durant tota la primavera meteorològica (març, abril i maig) les pluges i la neu no van parar de caure on feien més falta per anar omplint la majoria dels embassaments. Al llarg d'aquells tres mesos es van acumular més de 400 l/m² en algunes capçaleres del sistema Ter-Llobregat i més de 300 l/m² a la conca de Darnius-Boadella. A les capçaleres de la conca de l'Ebre s'hi van acumular entre 500 i més de 750 l/m², mentre que l'aigua ha passat més de puntetes tot l'any al sud del país, cosa que fa que el sistema Siurana-Riudecanyes continuï sota mínims i pràcticament buit. Per tant, en conjunt la primavera va fer de primavera i la cirereta va ser el temporal de pluja general del dilluns 29 d'abril, el dia més plujós a tot Catalunya des del 23 de novembre del 2021. Ara necessitaríem que la tardor ens portés les esperades pluges d'aquesta època per tal de rematar la gran feina que va començar la primavera.

Les fortes tempestes i les pluges de la primavera van beneficiar especialment el sistema Ter-Llobregat, que es va disparar. Destaca la crescuda del pantà de Sau, que va passar d'estar buit a principis de març a superar el 45% al juny, tot i que ara també ha reculat clarament per sota del 19% a causa de la sequera estiuenca i pel transvasament d'aigua a Susqueda. A mitjans de juny, l'aigua fins i tot va envoltar i inundar l'emblemàtica església de Sant Romà de Sau, imatge i termòmetre de la sequera a Catalunya, cosa que feia molt de temps que no es veia. De fet, Sau no assolia aquests nivells des de mitjans del 2022.

Dades dels embassaments

Al conjunt de les conques internes s'ha passat del 37,1% de finals de juny (la dada més alta dels últims vint mesos) al 28,6% actualment amb menys de 200 hm³, les dades més baixes des de finals de maig. Cal destacar que els embassaments van viure una pujada extraordinària durant la primavera, després que toquessin fons amb un històric 14,41% a principis de març. A més, el conjunt del sistema Ter-Llobregat ha passat del seu màxim del 39,6% a principis de juliol al 30,2% actualment.

Si ens fixem concretament en l'estat actual dels embassaments, el de Sau ja ha baixat per sota del 19% i el de Susqueda es manté al voltant del 35%. A més, el pantà de Foix se situa en el 64% i el de la Llosa del Cavall al 25%. El de la Baells és un dels que més va pujar durant la primavera i ara continua al voltant del 41%. El de Sant Ponç se situa en el 32% i el de Darnius-Boadella volta el 18%. Per la seva banda, els pantans del sistema Siurana-Riudecanyes es mantenen sota mínims tot i les pluges de principis de setembre (per sota del 2% o de l'1%) perquè la sequera territorial continua ben viva en aquesta zona tres anys després.

Aquest gràfic és una mostra del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya per poder veure amb més detall els canvis de les últimes setmanes i mesos. Com es pot comprovar, les pluges abundants i les nevades de la primavera van fer pujar clarament els nivells de reserves, tot i que ara han reculat força. No obstant això, encara fan falta més temporals durant la tardor per capgirar del tot la situació. A sota teniu un enllaç per accedir a dades per embassaments, en aquest cas també els de la conca de l'Ebre, que es troben en molt més bon estat.

Aquest gràfic mostra l'evolució del conjunt de la sequera durant els últims dos anys. Sobreposa les dades diàries del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya i la pluja diària que ha caigut i fixa com a valor 100 el dia més plujós del temporal Gloria.

Aquest altre gràfic també és una ampliació del primer, però en aquest cas sobre com ha anat plovent dia a dia durant l'any. La tongada de pluges de principis de març va ser la més important des de les tempestes del 15 de setembre del 2023. A més, el temporal de finals d'abril va ser el més important des del 23 de novembre del 2021. Durant el maig i el juny del 2023 no hi va haver cap temporal important, però va ploure gairebé cada dia en alguna comarca o altra.

Els mapes d'índex de precipitació estàndard que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya indiquen per regions si ha plogut més o menys del que tocaria a partir de la data i tirant enrere sis mesos, un any o dos anys. Aporten una visió de mirada llarga per territoris sobre la sequera pluviomètrica. La situació ha millorat si es mira sis mesos enrere.

Es fa més gros el forat de la sequera o n'estem sortint? En aquest gràfic, elaborat per l'ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat, es pot observar mes a mes si ha plogut més o menys del que tocaria. Una barra vermella vol dir que al final del mes hem sumat dèficit de pluja i una de blava vol dir que ha plogut més del que tocaria i que, per tant, la sequera s'ha afeblit.

Les xifres en l/m² no són importants, perquè només depenen del nombre d'estacions que es facin servir, però la comparació entre mesos sí que permet veure quins mesos solen aportar molta pluja i, per tant, si el fet que hagin estat secs ha fet acumular més dèficit de precipitació. Les dades del mes en curs es basen en la pluja que hauria de caure en tot el mes.

El 2023 va ser el pitjor any dels tres de sequera. Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 140 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2020, el 2023 es va tancar amb un dèficit de precipitació del 31% a Catalunya, una dada molt superior al 21% de l'any 2022 i al 15% del 2021. Cal aclarir que aquestes dades no coincidiran amb les oficials del Meteocat, que fa el càlcul amb un nombre d’estacions diferent i fent servir un període de referència molt més llarg.

A mitjans de novembre les reserves de les conques internes ja van baixar fins i tot per sota del nivell més baix del 1989, el mínim històric registrat. Cal recordar que recursos actuals com les dessalinitzadores i l'aigua regenerada no existien en aquell moment, cosa que posa de manifest que la gravetat d'aquesta sequera no té precedents.

El 2024 va començar amb algunes tongades de pluja que, sense ser gran cosa, sí que van deixar bons registres a Ponent, on el gener va ser el mes amb més pluja des de la primavera passada. Però la cosa es va animar al març, amb diverses tongades de pluges i nevades més generals. La cirereta del pastís ha estat l'episodi de pluges de finals d'abril, un bon cop d'efecte a la sequera, tot i que encara hi ha feina per fer i molta pluja per caure perquè el dèficit hídric que arrosseguem és important. Anem pel bon camí.