El termòmetre de la sequera a Catalunya: els embassaments de les conques internes superen el 27%

Els pantans segueixen pujant i el sistema Ter-Llobregat ja es troba per sobre del 28%

5 min
Imatge recent del pantà de Sau més recuperat.

BarcelonaLa sequera es pot mirar des de molts punts de vista: reserves d'aigua als embassaments, dèficit de pluja, mirada llarga o a curt termini, futur immediat... En aquesta peça trobareu indicadors climatològics i sobre els embassaments per tenir una visió actualitzada i tan completa com sigui possible de la greu sequera que viu Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

Els pantans de les conques internes continuen pujant amb constància gràcies als xàfecs freqüents i sobretot a les pluges generals i generoses de finals d'abril i de principis de maig. Recordem que aquest últim temporal va ser molt important: el dilluns, 29 d'abril, va ser el dia més plujós al conjunt de Catalunya des del 23 de novembre del 2021. Feia dos anys i mig que no hi plovia tant i de manera tan extensa. Després de molt de temps, els embassaments ja han superat la xifra del 27% de la capacitat i acumulen més de 186 hm³, unes xifres que no es veien des de principis d'agost de l'any passat i que encara pujaran més els pròxims dies, tot i que de forma més lenta. Els rius mantenen bons cabals per a l'època de l'any i la previsió indica que les properes jornades seguiran caient xàfecs a les capçaleres.

Imatge recent del Puigmal (Ripollès) totalment nevat.

La neu caiguda al Pirineu les últimes setmanes va deixar entre 20 i 90 centímetres de neu nova, com si ens trobéssim en ple hivern. Són unes reserves extraordinàries al maig que s'han anat fonent i que han estat vitals per mantenir els cabals dels rius alegres aquestes últimes setmanes. Cal destacar que el terreny està ben moll després de tants dies de pluja i això vol dir que totes les precipitacions que cauen, per poques que siguin, arriben amb més facilitat als rius que desemboquen als pantans. Falta encara molta més aigua, ja que venim de massa avall i les dades de les reserves encara són força baixes, però anem pel bon camí. I els xàfecs no s'aturaran aquesta setmana.

Dades dels embassaments

Al conjunt de les conques internes s'ha passat del 18,14% de reserves abans de l'episodi de pluges a un 27,14%, la dada més alta dels últims nou mesos i mig. Cal destacar que els embassaments han anat pujant constantment des del març, després que toquessin fons amb un històric 14,41%. A més, el conjunt del sistema Ter-Llobregat ja se situa en el 28,55%.

Si ens fixem concretament en els pantans, el de Sau continua disparat i ha passat del 2,2% d'abans de les pluges de finals d'abril al 22% actualment. El de Susqueda continua estabilitzat amb prop del 27%, perquè Sau capta ara per ara tota l'aigua.

Flors creixent al voltant de l'església del pantà de Sau un dia de pluja.

A més, el pantà de Foix se situa en el 68%. El de la Llosa del Cavall continua pujant i ja ha passat del 15,9% al 25,9%. El de la Baells és el que més puja i ja ha passat del 19,2% al 42%. El de Sant Ponç ha remuntat fins al 33% i el de Darnius-Boadella escala posicions amb contundència després del descens de l'abril i ja se situa en el 17,5%. Aquestes reserves encara pujaran una mica més gràcies als xàfecs que van caient aquests dies a les capçaleres dels principals rius. En canvi, els pantans del sistema Siurana-Riudecanyes es mantenen sota mínims perquè les precipitacions han estat menys abundants en aquesta zona del país.

Evolució del nivell dels embassaments de les conques internes

Aquest gràfic és una mostra del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya per poder veure amb més detall els canvis de les últimes setmanes i els últims mesos. Com es pot comprovar, les pluges abundants dels últims dies i el desgel han fet pujar clarament els nivells de reserves i mantenen l'ascens del mes de març. No obstant això, encara fan falta més temporals per capgirar del tot la situació. A sota teniu un enllaç per accedir a dades per embassaments, en aquest cas també dels de la conca de l'Ebre.

Evolució de la sequera
La línia vermella correspon a acumulacions diàries de pluja en una escala en què 100 és el dia més plujós del temporal 'Gloria'

Aquest gràfic mostra l'evolució de conjunt de la sequera durant els últims dos anys, sobreposant les dades diàries del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya i la pluja diària que ha caigut i fixant com a valor 100 el dia més plujós del temporal Gloria.

Pluja diària dels últims dotze mesos a Catalunya
A partir de dades de 140 estacions del Meteocat. 100 és el dia més plujós del temporal 'Gloria'

Aquest altre gràfic també és una ampliació del primer, però en aquest cas sobre com ha anat plovent dia a dia durant l'any. La tongada de pluges de principis de març va ser la més important des de les tempestes del 15 de setembre del 2023. A més, el temporal de pluges de finals d'abril ha estat el més important des del 23 de novembre del 2021. Durant el maig i el juny del 2023 no hi va haver cap temporal important, però va ploure gairebé cada dia en alguna comarca o altra.

Mapes per entendre com ha plogut
L’índex de precipitació estàndard (IPE) en mapes amb IPE 6 (sis mesos), IPE 12 (un any) i IPE 24 (dos anys).

Humitat excepcional

Humitat extrema

Humitat forta

Humitat

Normalitat

Sequera

Sequera forta

6 mesos

1 any

2 anys

Sequera extrema

Sequera excepcional

6 mesos

1 any

Humitat excepcional

Humitat extrema

Humitat forta

Humitat

Normalitat

Sequera

Sequera forta

2 anys

Sequera extrema

Sequera excepcional

Humitat excepcional

6 mesos

Humitat extrema

Humitat forta

Humitat

Normalitat

1 any

Sequera

Sequera forta

Sequera extrema

2 anys

Sequera excepcional

6 mesos

1 any

2 anys

Humitat excepcional

6 mesos

Humitat extrema

Humitat forta

Humitat

Normalitat

1 any

Sequera

Sequera forta

Sequera extrema

2 anys

Sequera excepcional

6 mesos

1 any

2 anys

Els mapes d'índex de precipitació estàndard que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya indiquen per regions si ha plogut més o menys del que tocaria a partir de la data i tirant enrere sis mesos, un any o dos anys. Aporten una visió de mirada llarga per territoris sobre la sequera pluviomètrica. La situació ha millorat si es mira sis mesos enrere.

Dèficit o excés de precipitació a Catalunya per mesos
A partir de dades de 140 estacions del Meteocat. Dades en l/m² o tant per cent segons la pestanya

Es fa més gros el forat de la sequera o n'estem sortint? En aquest gràfic, elaborat per l'ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat, es pot observar mes a mes si ha plogut més o menys del que tocaria. Una barra vermella vol dir que al final del mes hem sumat dèficit de pluja i una de blava vol dir que ha plogut més del que tocaria i que, per tant, la sequera s'ha afeblit.

Comparativa de l'estat actual de Sau i el que tenia mesos enrere, abans de l'episodi de puges

Les xifres en l/m² no són importants, perquè només depenen del nombre d'estacions que es facin servir, però la comparació entre mesos sí que permet veure quins mesos solen aportar molta pluja i, per tant, si el fet que hagin estat secs ha fet acumular més dèficit de precipitació. Les dades del mes en curs es basen en la pluja que hauria de caure en tot el mes.

Precipitació acumulada respecte de la mitjana a Catalunya durant el 2024
A partir de dades de 140 estacions del Meteocat. Dades en l/m².

El 2023 va ser el pitjor any dels tres de sequera. Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 140 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2020, el 2023 es va tancar amb un dèficit de precipitació del 31% a Catalunya, una dada molt superior al 21% de l'any 2022 i al 15% del 2021. Cal aclarir que aquestes dades no coincidiran amb les oficials del Meteocat, que fa el càlcul amb un nombre d’estacions diferent i fent servir un període de referència molt més llarg.

A mitjans de novembre, les reserves de les conques internes ja van baixar fins i tot per sota del nivell més baix del 1989, el mínim històric registrat. Cal recordar que recursos actuals com les dessalinitzadores i l'aigua regenerada no existien en aquell moment, cosa que posa de manifest que la gravetat d'aquesta sequera no té precedents.

El 2024 va començar amb algunes tongades de pluja que, sense ser gran cosa, sí que van deixar bons registres a Ponent, on el gener va ser el mes amb més pluja des de la primavera passada. Però la cosa es va animar al març amb diverses tongades de pluges i nevades més generals. La cirereta del pastís ha estat l'episodi de pluges de finals d'abril, un bon cop d'efecte a la sequera, tot i que encara hi ha feina per fer i molta pluja per caure perquè el dèficit hídric que arrosseguem és important. Anem pel bon camí.

stats