Tortures, assassinats, desaparicions forçades, sostracció de menors, homicidis agreujats i privació il·legal de la llibertat. Són delictes comesos a Espanya entre el 17 de juliol del 1936, dia de l’alçament militar contra la Segona República, i l’11 de setembre del 1978, quan la policia assassina el militant comunista Gustau Muñoz en una manifestació a Barcelona. Aquest és el marc temporal que comprèn la querella argentina contra els crims del franquisme, una causa judicial iniciada l’any 2010 per familiars de víctimes de la repressió que ha anat sumant particulars, organitzacions i ajuntaments i que recentment ha fet possible l’exhumació del militant del PCE Cipriano Martos en una fossa de Reus. Mentre el Tribunal Constitucional espanyol estudia el recurs interposat per Vox contra la nova Llei de Memòria Democràtica, al Jutjat Nacional Criminal i Correccional Federal núm. 1 de Buenos Aires la jutgessa María Servini (San Nicolás de los Arroyos, 1936) investiga amb insistència aquest període de la història recent d’Espanya amb la voluntat de fer justícia. Als 86 anys i encara en actiu, és l’única magistrada al món amb una causa oberta contra alts càrrecs de la dictadura franquista. Ens rep al seu despatx, al Palau de Justícia de la Nació Argentina, a Buenos Aires.