Repressió franquista
Cultura 17/01/2022

Martín Villa, sobre la querella argentina: "No m'ha tret ni un minut de son"

EH Bildu demana la compareixença de l'exministre espanyol per "admetre" la seva "responsabilitat política i penal" en alguns crims de la dècada dels 70

4 min
L’exministre d’Interior Rodofo Martín Villa en una imatge d’arxiu.

MADRIDL'exministre espanyol Rodolfo Martín Villa ha escollit l'hotel més luxós de Madrid per reaparèixer públicament després que la Cambra Federal de Buenos Aires considerés el 24 de desembre que no hi havia prou proves per acusar-lo de crims contra els drets humans . "He esperat el moment en què podia semblar oportú que aparegués", ha dit Martín Villa aquest dilluns. Envoltat d'amics i companys, entre els quals el popular Pío García-Escudero, expresident del Senat, o el diputat en actiu, també del PP, Adolfo Suárez, Martín Villa ha presumit d'haver viscut amb tranquil·litat "tots aquests anys", fins i tot després que la jutge argentina María Servini decidís obrir l'octubre del 2020 un procés contra ell, en el marc de la querella argentina. "No m'ha tret ni un minut de son", ha asseverat.

Tanta és la comoditat amb què Martín Villa ha sortit a "explicar-se" durant més d'una hora des d'un faristol, que fins i tot ha anticipat que pot "abordar amb tota tranquil·litat" futures diligències que es puguin obrir. De fet, l'equip jurídic argentí ja va anunciar que continuaria investigant per acreditar de manera més sòlida la responsabilitat de l'exministre. La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua) ha rebut a crits d'"Assassí, assassí" l'exministre quan ha arribat a l'hotel. Els familiars de les víctimes de la repressió policial dels anys en què Martín Villa era el responsable d'Interior fa anys que demanen justícia. Servini, que des del 2010 investiga els crims del franquisme, va anunciar l'octubre passat que obria el procés contra Martín Villa per quatre homicidis durant els primers anys de la Transició. Segons la interlocutòria, la magistrada li atribueix la responsabilitat de l'assassinat de tres obrers a Vitòria l'any 1976 i de la mort de Germán Rodríguez pels trets de la policia a Pamplona durant els Sanfermines del 1978. 

Martín Villa ha negat l'existència d'un "pla sistemàtic, deliberat i generalitzat" que consistís en l'eliminació de l'adversari polític i, en concret, dels quatre homicidis. "La mentida té les potes molt curtes", ha insistit l'exministre, que ha titllat "d'espectacle kafkià" el seguiment social i mediàtic de la seva imputació. Per reafirmar-se encara més en la seva innocència, Martín Villa ha dit: "Hauria pogut ser el responsable polític i penal d'aquelles morts. Fins i tot hauria estat possible, en un atac de bogeria, ser-ne l'autor material. El que no és possible és que jo formés part d'alguns governs, en concret a la Transició, que van ordir un pla per atemorir els espanyols partidaris d'un govern democràtic", ha expressat l'exministre, en la mateixa direcció de com ho va fer l'octubre del 2020 . Més tard, però, ha sigut preguntat per algunes morts concretes, com la dels tres obrers a Vitòria l'any 1976. "L'actuació de la policia i la Guàrdia Civil podria ser discutible, errònia, però d'aquí a parlar de crims [contra la humanitat]...", ha reiterat. A Martín Villa també se'l volia imputar per la mort de Germán Rodríguez pels trets de la policia a Pamplona durant els Sanfermines del 1978. 

Compareixença al Congrés

Aquestes paraules de Martín Villa no han passat desapercebudes. EH Bildu ha registrat aquest dilluns a la tarda la compareixença de l'exministre espanyol al Congrés de Diputats després que "admetés" que hagi pogut ser el "responsable polític i penal" de crims i tortures comesos durant la dècada dels 70, quan ell tenia una responsabilitat. La formació abertzale considera "summament greus" les declaracions de Martín Villa i demana conèixer la seva "implicació i autoria" en alguns dels fets pels quals se'l va imputar. A més, EH Bildu també insta el ministre de la Presidència, Felix Bolaños, i responsable de la carpeta de Memòria Democràtica, a comparèixer per informar el Congrés de Diputats de les accions polítiques i legals que pugui adoptar el govern espanyol després de les declaracions de l'exministre.

A l'acte, a més, Martín Villa ha donat les gràcies a les persones que van comparèixer al jutjat de Buenos Aires per defensar-lo i ha volgut destacar les figures dels expresidents del govern espanyol Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, que dies abans de la declaració de Martín Villa van escriure a la magistrada de la querella per mostrar el seu suport a l'imputat, de bracet, a més a més, d'exlíders sindicals de CCOO i la UGT.

Precisament per abanderar la Transició com un canvi inqüestionable, Martín Villa ha dit que si bé podria "legítimament" haver-se acollit "a la llei d'amnistia o a la prescripció dels delictes", era una manera de defensar la seva "honorabilitat" i la dels seus, "també atacada". "Però si tocava a la Transició, jo entenia que com a membre d'aquell primer govern d'Adolfo Suárez, tenia l'obligació moral i personal d'enfrontar-m'hi", ha defensat.

Dard a la futura llei de memòria espanyola

Martín Villa ha aprofitat l'avinentesa per llançar un dard a un dels projectes, que per ara està guardat en un calaix, que vol impulsar el govern espanyol: la llei de memòria democràtica. "La música [de la normativa] és en certa manera molt semblant a la imputació de la querella argentina", ha sostingut l'exministre, que ha criticat la possibilitat que es pretengui "resumir la Transició dient que va ser una continuïtat de la dictadura o fins i tot que durant la Transició hi havia plans d'odi", ha dit. Malgrat que l'exministre jugava a casa, el públic l'hi ha fet saber: "Estem amb tu", ha exaltat al final el presentador de l'acte, enmig d'aplaudiments dels assistents.

stats