"Aquí, aguantem com podem". Ho diu la Maria, veïna de Prada, que fa anys que assisteix a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i que relata amb tristesa com el català s'està perdent en el dia a dia de la Catalunya Nord, als comerços i a les cases. Es gira cap a un parell de periodistes a l'auditori de la UCE: té curiositat per saber a quina zona del Principat correspon l'accent amb què els ha sentit parlar. Abans que comenci la xerrada, aprofita i puntualitza que, quan ella baixa al Principat, mai canvia d'idioma: "Quan jo vaig a Girona, parlo sempre català. Si em parlen en castellà, marxo. El català s'ha de defensar", reivindica. Però és difícil fer-ho quan, a l'altra banda de la frontera, l'estat francès intenta per tots els mitjans deixar-lo fora de les institucions.

Encara no ha començat la campanya electoral, però l'expresident Carles Puigdemont ja ha volgut fer la seva primera demostració de força a Elna, a la Catalunya Nord: més de dues mil persones, segons l'organització, s'han aplegat aquest dissabte a les Antigues Escoles-Espai Salitar per acompanyar Puigdemont en la presentació de la seva candidatura a les pròximes eleccions al Parlament del 12 de maig. Una candidatura que l'expresident ha erigit en la via per "remuntar" la majoria independentista, després que aquesta legislatura s'hagi trencat per la ruptura entre Junts i Esquerra i la CUP. I qui n'és el responsable? Segons Puigdemont, l'actual president, Pere Aragonès. "L'ha malbaratat –ha sentenciat–. Nosaltres tindrem la responsabilitat de remuntar-la".

Carles Puigdemont ha revolucionat aquesta setmana la política catalana i no des d'un lloc casual, sinó des de l'ajuntament de la vila nord-catalana d'Elna. I qui li ha obert les portes per anunciar la candidatura a la presidència de la Generalitat ha estat el seu alcalde, Nicolas Garcia (Elna, 1960), un catalanista de pedra picada que fa anys que té bona sintonia amb l'expresident i ara candidat de Junts. Membre del Partit Comunista Francès –tot i que la candidatura municipal és més àmplia– i fill d'exiliats republicans catalans procedents de Montbrió del Camp, va ser alcalde del municipi del 2001 al 2014 i ho torna a ser des del 2020.

Carles Puigdemont ha revolucionat Elna aquest dijous. La petita vila nord-catalana ha acollit centenars de persones arribades d'arreu del país amb una hora fixada (les set de la tarda), unes coordenades (les de l'ajuntament) i, almenys, una cosa en comú, la catalanitat (obviant que, evidentment, es tractava d'un acte impulsat per Junts). Miquela Frare, visiblement emocionada, explica que és nord-catalana i professora de llengua mentre camina cap a l'acte de l'expresident. Procedent de Pià, a tocar de Perpinyà, es plany, acompanyada de la seva filla Céléna, que "la catalanitat està desapareixent", que "hi ha molt de francès" i que "ningú respon en català al carrer". Ara té 80 anys i recorda com va aprendre la llengua dels seus avis: els pares havien fet el canvi al francès i a l'escola el tenia prohibit, amb càstig inclòs.

Sis anys i mig després de l'exili, Carles Puigdemont vol tancar el cercle: en una conferència a Elna, ha anunciat la seva candidatura a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig per “restituir” la seva presidència de la Generalitat, destituïda “il·legalment”, ha dit, per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució l'any 2017. Per aquest motiu, ha decidit deixar de banda la pretensió d'anar a les eleccions europees del 9 de juny i “sumar tots els esforços” per articular una “majoria” per “acabar la feina” de l'1-O. “No defugiré aquesta oportunitat per raons de benestar personal”, ha declarat l'expresident pel fet que perdrà la immunitat europea. Puigdemont ha anunciat, així, que comença el compte enrere per al seu “retorn”: s'ha compromès a tornar a Catalunya si té la majoria per ser investit després de les eleccions. Per aquelles dates, l'amnistia ja hauria entrat en vigor i, per tant, el risc de ser detingut hauria de ser limitat si el Tribunal Suprem assumeix la llei.

Carles Puigdemont ha triat Elna, una localitat especial de la Catalunya Nord, per anunciar la seva candidatura a la presidència a la Generalitat, set anys després d'haver marxat a l'exili. No és la primera vegada que tria aquesta ciutat, on ha presidit actes del Consell de la República, i també hi va ser per participar en el gran esdeveniment d'Òmnium per commemorar els 60 anys de l'entitat. La Catalunya Nord ja és una terra predilecta per al sobiranisme i Puigdemont s'agafa a la seva importància històrica i simbòlica per donar el tret de sortida d'una cursa electoral catalana disputada amb els principals partits al Parlament activats de ple per assolir la victòria. Ara bé, per què Elna és l'escollida?

Parlar català als plens municipals dels ajuntaments de la Catalunya del Nord és inconstitucional. Així ho ha decretat la justícia francesa aquest dimarts, en la resolució definitiva sobre el cas dels cinc alcaldes nord-catalans que van modificar el reglament del consistori per permetre-hi l'ús del català. El tribunal de Montpeller, on es va fer la primera vista el 18 d'abril, ha conclòs que la normativa aprovada pels municipis d'Elna, els Banys, Portvendres, Sant Andreu de la Sureda i Tarerac és contrària als articles 1 i 2 de la Constitució francesa, que obliguen a la "primacia" absoluta de la llengua francesa a tot el territori. Els ajuntaments afectats, però, no tiren la tovallola i plantaran cara: recorreran la decisió al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa i alguns, d'entrada, ja optaran per la desobediència.

L'única llengua oficial de França és el francès. Així ho mana la llei gal·la des del 1539, que consagra l'ús d'aquesta llengua tant en l'àmbit jurídic com polític. L'abril de l'any passat, però, l'Ajuntament d'Elna, presidit per Nicolas Garcia, va desobeir aquest principi constitucional i va aprovar un canvi de reglament intern per permetre debatre als plens municipals en català. També van tirar endavant aquesta mesura els consistoris nord-catalans dels Banys d'Arles, Sant Andreu de Sureda, Portvendres i Tarerac.