Fa sis setmanes que Anna Grau es manifesta cada dimarts a la plaça de la Bonanova per reclamar el desallotjament de les cases ocupades d'El Kubo i La Ruïna. Hi va anar per primer cop el 25 d'abril, pocs dies abans que comencés la campanya electoral, i ha continuat fent-hi acte de presència durant tot aquest temps. De fet, el discurs contra els okupes va ser una de les armes amb què Ciutadans va intentar fer-se forat a la zona alta de la ciutat. ¿Però va aconseguir treure'n rendiment a les urnes? A la secció censal a la qual pertanyen la plaça de la Bonanova i el carrer Sant Joan de la Salle –on viuen els okupes– van participar un 67,6% dels electors, lleugerament per sota del 70% del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Van votar-hi 816 persones, de les quals només 10 van triar la papereta de Grau.

Dues setmanes abans que l’empresa Desokupa es manifestés a la plaça de la Bonanova per protestar contra l’ocupació dels blocs la Ruïna i el Kubo, el líder i fundador de Desokupa, Daniel Esteve, anunciava que viatjaria a Barcelona amb 50 persones per desallotjar els dos edificis. Dijous s’hi van plantar, malgrat que finalment no van dur a terme cap actuació, només van exhibir-se davant la multitud. Res era improvisat. "Era més que una marxa. Va ser l’arrencada de la campanya electoral no només a Barcelona, sinó a tot Espanya", resumeix el sociòleg i especialista en política digital, Iago Moreno.

La ruïna ja té versió televisiva tot i que el que continua fent és estrictament radiofònic. El xou en versió digital –via podcast o YouTube– presentat per Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes es va estrenar aquest dimarts a la nit, en català, a La 2. Els dos humoristes s’asseuen en una taula amb un convidat estrella davant del públic assistent en directe. El convidat explica una vivència personal lamentable que va patir en el passat. Un moment de ridícul, una anècdota que el va posar en evidència o una situació que es va resoldre amb vergonya extrema. El primer dia, Albert Om va compartir amb els espectadors les peripècies vinculades al robatori del seu mòbil. Normalment, són circumstàncies que fan gràcia perquè van en direcció oposada a la farsa de les xarxes socials, on tot es ven com a idíl·lic. La ruïna busca situacions en què les debilitats, els instints, les pors o el desconcert ens retratin com a individus. Afrontar l’exposició pública d’un moment patètic és un acte de valentia però també un harakiri en directe. Riure’s d’un mateix és saludable perquè té alguna cosa de catàrtic i La ruïna ho sap aprofitar.