Vint-i-cinc membres del Club Prèmium de l’ARA van participar a la visita guiada al Canal d’Urgell el passat dissabte, un dia especialment fred i nítid. La visita incloïa un recorregut pel museu que explica de manera molt didàctica la història d’aquesta infraestructura hidràulica essencial al país, situat a Mollerussa, i dos punts essencials del canal: l’extraordinari pont de ferro d’Agramunt i el lloc on neix el canal d’Urgell, a Ponts, on hi ha l'assut amb una peixera que facilita la captació de l'aigua del riu Segre cap al canal. «Aquest assut, que té més de cent anys, és una obra molt ben pensada», destacava Eloi Tarrés, un dels membres més «antics» del Club Prèmium -ho és des dels inicis-, que va gaudir molt de l’activitat. Els participants van poder veure tota la maquinària que ha quedat obsoleta: uns grans volants de ferro que es feien girar manualment per obrir i tancar les comportes i regulaven el pas de l’aigua. Ara tot funciona automàticament.

Òpera en vena. Aquesta és la fórmula dissenyada per crear cultura. No sols cultura de l’aigua (tan necessària avui en dia), sinó també cultura sobre el canal d’Urgell, una construcció que ha vertebrat gran part de la demarcació de Lleida i que representa no sols un passat històric d’esforços sobrehumans per portar l’aigua al secà, sinó també un futur que passa necessàriament per la seva modernització.

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Lleida ha condemnat la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell a indemnitzar un pagès de Castellnou de Seana que no va poder regar els seus camps de blat de moro pel tancament del canal el 2023 a causa de la sequera. El pagès va reclamar a la Comunitat de Regants, que va desestimar indemnitzar-lo al·legant que ja havia rebut les ajudes de la Generalitat del decret de la sequera.

Organitzat per l’Associació Amics del Bisbe Deig, divendres passat vaig tenir la fortuna d’assistir a Mollerussa a l’acte de presentació de la darrera novel·la de Vicenç Villatoro, Urgell, la febre de l’aigua. I en les cinc hores de celebració, entre presentació, sopar i diàlegs posteriors, hi vaig sentir fins a cinc crits d’esperança, ara mateix tan escassa al nostre país.

Un 50% dels 1.376 arbres plantats en el darrer any a les banquetes del canal d’Urgell, concretament en vuit pobles del Pla d’Urgell, han mort. Així ho afirma la Plataforma Canal Viu, que durant el setembre ha fet una diagnosi per comprovar l’estat dels arbres plantats en què també ha constatat que el principal factor que n’ha provocat la mort ha estat la falta d’aigua.

Hola, bones. Avui explicarem què és el canal d’Urgell a persones que, malgrat tenir molts títols, com les etiquetes d’ampolles d’Anís del Mono, tenen dificultats d’aprenentatge. Repetiu amb mi: el canal d’Urgell és l’obra hidràulica més important del món feta en el seu moment (1853-1861). Repetiu: 144 quilòmetres del canal principal. 76 de canal auxiliar. 4 séquies principals: 102 quilòmetres. Tres mil quilòmetres de secles de distribució i desaigües. Desenes de túnels i construccions per teixir l’aigua, però com una agulla de neó de l’enginyeria universal el túnel de Montclar: 4,917 quilòmetres de longitud. El túnel més llarg d’Europa durant un segle. Des de l’entrada es veu el punt de llum de la sortida. Una obra de perfecció colossal estudiada en molts llocs del món però no a Catalunya. Ara, repetiu: tot això és ciment i el canal és un miracle. 

La junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha aprovat aquest dimecres a Saragossa la declaració d’estat d’excepcionalitat per sequera extraordinària per a la conca del riu Segre i per a la zona irrigable del canal d’Urgell. Aquesta mesura obre les portes a agilitzar futures restriccions per al consum d’aigua i per reclamar ajudes públiques per les pèrdues agrícoles. L’estat d’excepcionalitat és una mesura legislativa creada ara fa uns cinc anys que altres organismes estatals ja van declarar l’any passat en conques com la del riu Duero i al sud de la Península, però aquest és el primer cop que la CHE ho fa en tota la seva història. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja va declarar una mesura molt semblant el març passat per a les conques del Ter-Llobregat.

El canal d’Urgell ja ha executat la decisió històrica de tancar les comportes del seu canal principal, una mesura inèdita en plena campanya de regs en els seus 160 anys d’existència. Des de les oficines que la comunitat de regants té a Ponts (Noguera), els tècnics han ordenat telemàticament el tancament de l’aigua provinent del riu Segre i el pantà de Rialb, encara que només de forma gradual. A les dotze del migdia s’ha reduït la dotació de 23 a 12 metres cúbics per segon (la màxima dotació del canal és de 37). Després, cap a les vuit del vespre, s’ha executat la reducció definitiva a la seva mínima expressió fins a 2 metres cúbics per segon.

Segons l'informe del programa Copernicus de la UE, Europa s'està escalfant al doble de velocitat que el món. Aquest inici d'any, a més, està seguint la tònica del 2022, quan el continent va viure una sequera extensa, un estiu amb una calor sense precedents i un nou rècord d'hores de sol. Sequera sobre sequera. N'estem notant les conseqüències. I ja no són més ajornables les mesures d'estalvi. El camp, on hi ha el consum més gran d'aigua, és el primer a rebre. En concret, el camp lleidatà.

Els regants del canal d’Urgell, la infraestructura de regadiu més gran del país, tenen només cinc dies per continuar regant amb normalitat. Així ho ha anunciat la junta de govern de la comunitat de regants, que, reunida en ple a la seva seu de Mollerussa, ha aprovat que dimarts vinent es tanquin les comportes del seu canal principal (que rega 50.000 hectàrees), cinc mesos abans del que és normal.