Restriccions d'aigua: es declararà l'emergència per sequera al setembre si no plou

Es dona per acabada la retirada de peixos de Sau i es redueix a mínims el transvasament d'aigua a Susqueda

4 min
El pantà de Sau.

BarcelonaSi la situació meteorològica no fa un gir de 180 graus i plou amb força abans de l'estiu, el Govern dona per fet que Catalunya entrarà en fase d'emergència per sequera al setembre. Aquest és l'estat de màxima gravetat que preveu el pla per fer front a una situació que ja és extrema, després de 32 mesos sense pluja, i que significa un increment de les restriccions al consum, que afectarien més les aixetes de les famílies. "Si no plou i mantenim el consum, el país entrarà en estat d'emergència al setembre", ha avisat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

Després d'un abril més sec del que és habitual, l'esperança seria un maig plujós que, segons les previsions, no està gens garantit. Els naixements dels rius Ripoll i Llobregat tenen "cabals mínims històrics" que no s'havien vist mai des de principis del segle XX, segons ha recalcat el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes. El maig és un mes que acostuma a ser més humit, però ja no ho va ser l'any passat, i això aboca a un estiu molt complicat. Malgrat això, no s'han previst noves restriccions fins que el nivell dels embassaments, ara al 26%, baixi per sota del 16%, que és quan tècnicament es declararia la situació d'emergència.

L'entrada en emergència del sistema Ter-Llobregat, que és el que abasteix l'àrea metropolitana de Barcelona, significaria, entre d'altres, limitar encara més el consum màxim d'aigua, dels 230 litres per habitant i dia actuals a només 200 litres per persona i dia, ha detallat Reyes. També hi hauria enduriment pel que fa a l'estalvi, al qual estarien obligades tant l'agricultura (amb el reg totalment prohibit excepte en situacions de risc de mort d'algun cultiu) com la indústria.

Què implica entrar en emergència?
  • Agricultura

    Supressió del reg agrícola; només es pot autoritzar si és per garantir la supervivència dels cultius llenyosos (vinya o arbres fruiters, per exemple).

  • Indústria

    Reduir un 25% el consum d'aigua (en l'actual estat d'excepcionalitat el percentatge és del 15%).

  • Usos recreatius

    Es redueixen un 25% els usos assimilables a urbans i se suprimeix del tot el reg.

  • Zones Verdes

    Queda del tot prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant si són públics com privats.

  • Urbans

    Es manté del tot prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i piscines d’aigua dolça.

    Queda prohibit netejar qualsevol vehicle excepte en establiments de neteja específics.

  • Consum domèstic

    S’estableix un dotació màxima de 200 litres per habitant i dia que pot baixar fins als 160 en cas que s'arribés a l'emergència extrema.


El consum d'aigua ha registrat una lleu baixada els últims tres mesos d'aquest any i s'ha situat en 180 litres per persona i dia de mitjana (5 litres menys que al gener). Però les corbes acostumen a mostrar un repunt quan arriben els mesos d'estiu per una combinació de factors, com la calor, la temporada de reg i el pic turístic, entre d'altres. Esbrinar el consum real d'aigua que fa el turisme és una assignatura pendent, encara. Mentre l'ACA li atribueix uns 20-25 hm³ anuals (sobre els 1.000 hm³ que consumeix tota l'àrea metropolitana), el mateix Govern admet que els estudis més a fons estan pendents i que es treballaran de cara a la futura creació d'una Taula de l'Aigua Catalana. Balears, per exemple, ha fet estimacions comparant els consums registrats abans, durant i després de la pandèmia.

Un dels grans problemes, però, continua sent el control del compliment de les restriccions que ja estan en marxa i que, si no millora el context, s'enduriran força a finals d'estiu. Per exemple, ara està prohibit omplir piscines de particulars, però són els ajuntaments els qui ho han de controlar, i molts apunten que no tenen com fer-ho. El director de l'ACA ha reiterat aquest dimarts que el que la Generalitat supervisa és la dotació total que consumeix cada municipi per verificar que s'ajusti als màxims. A hora d'ara, però, no ha fet pública la llista dels que estan gastant més del que podrien. Abans que entressin en vigor les restriccions per l'actual estat d'excepcionalitat al març, el Govern va admetre que hi havia un 25% de municipis (que representaven el 10% de la població) que estaven gastant més del que tocava. Fa poques setmanes, ajuntaments de municipis de la Costa Brava també advertien que, amb els hotels plens, se'ls faria impossible complir amb les dotacions d'aigua màximes a l'estiu.

Petició d'ajudes a l'Estat

Més enllà del curt termini, la Generalitat ultima l'aprovació del full de ruta amb les futures inversions i actuacions per als pròxims anys en l'àmbit de la gestió de l'aigua. Es tracta d'obres com l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera o la construcció d'una de nova a la conca del Foix, que han quedat fora de la possibilitat de rebre finançament europeu. "Les línies del Next Generation estan molt orientades a la digitalització i poc a l'obra civil", ha reconegut el director de l'ACA. Malgrat això, la Generalitat demanarà ajudes a l'Estat per finançar els projectes dels pròxims anys en matèria d'aigua i que assumeixi, per exemple, part del cost de 150 milions que es calcula que pot implicar la construcció d'una dessalinitzadora de zero. "Les obres es faran tant sí com no, però seria interessant que rebessin una ajuda com han rebut altres comunitats autònomes en període de sequera", ha dit Reyes.

Acaba l'operació per salvar l'aigua de Sau

El buidatge del pantà de Sau entra en la fase final després que s'hagin "salvat" uns 13 hm³ d'aigua que s'han enviat a l'embassament de Susqueda entre l'1 de març i el 17 d'abril. A partir d'ara, es minimitzaran els enviaments d'aigua sense aturar-los del tot. El que sí que s'aparca del tot és la retirada de peixos de Sau, una operació que va anunciar justament per evitar que una sobrepoblació amb el pantà a mínims pogués provocar mortaldat i, de retruc, fer malbé la poca aigua que hi havia emmagatzemada.

Després de setmanes amb embarcacions de pescadors treballant, s'han eliminat de Sau unes 2,6 tones de peixos (uns 4.000) d'espècies invasores com el silur. La xifra, tot i satisfer l'ACA, és molt inferior al que s'havia anunciat d'entrada, que rondava les 50 o 60 tones de peixos. Segons Reyes, però, la situació actual permet deixar el dispositiu en standby i anar controlant regularment els nivells de qualitat de l'aigua que queda a l'embassament.

stats