A la històrica Down House, la casa on va viure Charles Darwin durant 40 anys a la localitat anglesa de Kent, hi havia un espai que va ser clau per desenvolupar la teoria de l'evolució que donaria renom mundial al naturalista anglès. I no és la taula on va escriure L'origen de les espècies, sinó el seu jardí. Allà, Darwin hi va passar hores fent petits experiments amb plantes, com l’anomenada orquídia de Darwin o orquídia de Nadal, procedent de Madagascar. És una espècie molt particular, que té un nectari extraordinàriament llarg, de més de 20 centímetres. El científic va predir l’existència d’un insecte capaç d’arribar al nèctar ocult. La papallona seria descoberta dècades després, confirmant una intuïció basada exclusivament en l’observació botànica.

El voleteig d’una papallona pot canviar del tot la manera com es gestiona un ecosistema. Petites i llampants, la seva bellesa les converteix en l’insecte més tolerat per la població, però la seva presència en un determinat espai natural va més enllà, ja que és principalment un indicador de bona o mala salut mediambiental. La màxima és senzilla: com més diversitat d’espècies de lepidòpters hi hagi, més bo serà l’estat del seu hàbitat. A Catalunya hi ha una mica més de dos-cents tipus de papallona i, d’aquests, entre 40 i 50 habiten els parcs i les platges de l’àrea de Barcelona. És per això que majoritàriament se les anomena papallones metropolitanes o urbanes, si bé de tant en tant també n’apareixen espècies inèdites que s’hi instal·len temporalment des d’altres indrets. Però la sequera dels últims tres anys n’ha posat en risc la seva supervivència: el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8% a causa de la falta d’aigua, que va deshidratar la vegetació, una tendència que la pluja dels últims mesos sembla que ja ha començat a revertir.

Petita i llampant, la migradora dels cards (Vanessa cardui) bat rècords amb el seu enèrgic aleteig: és capaç de passar-se la meitat de la vida volant i recorrent els més de 4.000 quilòmetres que separen la costa de l'oest de l'Àfrica i la Guaiana Francesa, a l'extrem est de l'Amèrica del Sud. Un equip d'investigadors liderats pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb participació catalana ha demostrat per primer cop que aquesta espècie de papallona és capaç de travessar l'oceà Atlàntic, tota una fita rècord per a un insecte. L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, documenta un viatge que va durar entre cinc i vuit dies i que és possible gràcies a l'ajuda dels vents alisis, que bufen d'est o oest.

El declivi d'insectes pol·linitzadors com les abelles o les papallones és una mala notícia que van corroborant les dades de molts informes globals de biodiversitat. A Catalunya, el 70% de les espècies de papallones estan minvant i un 5% ja han patit extincions locals. De fet, les poblacions de papallones han caigut gairebé a la meitat en dues dècades, segons l'índex de planeta viu actualitzat a finals de l'any passat. La pèrdua d'aquests insectes bàsics per a la reproducció de les plantes i la supervivència dels ecosistemes no només és preocupant en termes ambientals o paisatgístics, sinó també alimentaris: el futur de molts conreus depèn en bona part de la feina vital i silenciosa d'aquests pol·linitzadors amenaçats i les pèrdues si aquesta activitat decau es calculen milionàries.