Medi Ambient
Societat  /  Canvi Climàtic 15/12/2022

Catalunya ha perdut quasi la meitat de papallones

Les poblacions d'animals salvatges s'han reduït un 24% de mitjana en només dues dècades

4 min
Un exemplar de papallona brocat variable ('Euphydryas aurinia') en greu declivi a Catalunya

BarcelonaLa vida salvatge a Catalunya va a la baixa i potser un dels senyals més clars l'estan enviant els insectes, en concret les papallones. No cal ser un expert, n'hi ha prou sent només un assidu a la natura per notar que cada cop costa més veure'n en molts hàbitats, i les estimacions científiques constaten que no és només una impressió: les poblacions de papallones han minvat un 44% en només dues dècades. Aquesta "desaparició silenciosa" és una de les dades més preocupants que recull l'índex de planeta viu, un indicador global que s'acaba d'actualitzar a Catalunya i que conclou que la tendència general, tant de vertebrats com d'invertebrats, és clarament negativa.

En els darrers 20 anys han desaparegut una quarta part de les poblacions d'espècies salvatges arreu del país, segons aquest índex (LPI per les sigles en anglès), que s'actualitza cada dos anys i que en el cas de Catalunya aglutina el seguiment de 321 espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis i rèptils. La dada no varia gaire respecte a la del 2020, però serveix per fer més robust el diagnòstic: "La baixada és contínua i hi veiem una tendència clara", explica l'investigador del CREAF i coordinador de l'equip que ha elaborat l'índex català, Sergi Herrando.

L’indicador 'living planet index' a Catalunya
LPI és l'indicador utilitzat per les Nacions Unides per avaluar els canvis en el nombre d'individus de les poblacions d'animals d'un territori

Població estable

Augment poblacional

Canvi incert

Davallada poblacional

Cabirol

Capreolus capreolus

Brocat variable

Euphydryas aurinia

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Dragó comú

Tarentola mauritanica

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2008:

Descens estimat des del 2010:

Canvi des del 2002:

-77,9 %

+641,9 %

+24,1 %

-91,6 %

Oriol

Oriolus oriolus

Safranera de l’alfals

Colias crocea

Granota verda ibèrica

Pelophylax perezi

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2010:

+43,3 %

-48,5 %

-63,0 %

Perdiu roja

Alectoris rufa

Canvi des del 2002:

-12,1 %

Augment poblacional

Oriol

Oriolus oriolus

Cabirol

Capreolus capreolus

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2002:

+43,3 %

+641,9 %

Població estable

Safranera de l’alfals

Colias croceus

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2008:

-48,5 %

+24,1 %

Canvi incert

Dragó comú

Tarentola mauritanica

Descens estimat des del 2010:

-77,9 %

Davallada poblacional

Brocat variable

Euphydryas aurinia

Granota verda ibèrica

Pelophylax perezi

Canvi des del 2010:

Canvi des del 2002:

-63,0 %

-91,6 %

Perdiu roja

Alectoris rufa

Canvi des del 2002:

-12,1 %

Augment poblacional

Cabirol

Capreolus capreolus

Canvi des del 2002:

+641,9 %

Oriol

Oriolus oriolus

Canvi des del 2002:

+43,3 %

Població estable

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Canvi des del 2008:

+24,1 %

Safranera de l’alfals

Colias croceus

Canvi des del 2002:

-48,5 %

Canvi incert

Dragó comú

Tarentola mauritanica

Descens estimat des del 2010:

-77,9 %

Davallada poblacional

Brocat variable

Euphydryas aurinia

Canvi des del 2002:

-91,6 %

Granota verda ibèrica

Pelophylax perezi

Canvi des del 2010:

-63,0 %

Perdiu roja

Alectoris rufa

Canvi des del 2002:

-12,1 %

Augment poblacional

Cabirol

Capreolus capreolus

Canvi des del 2002:

+641,9 %

Oriol

Oriolus oriolus

Canvi des del 2002:

+43,3 %

Població estable

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Canvi des del 2008:

+24,1 %

Safranera de l’alfals

Colias croceus

Canvi des del 2002:

-48,5 %

Canvi incert

Dragó comú

Tarentola mauritanica

Descens estimat des del 2010:

-77,9 %

Davallada poblacional

Brocat variable

Euphydryas aurinia

Canvi des del 2002:

-91,6 %

Granota verda ibèrica

Pelophylax perezi

Canvi des del 2010:

-63,0 %

Perdiu roja

Alectoris rufa

Canvi des del 2002:

-12,1 %

La greu situació de les papallones, que han perdut vora la meitat dels individus que volaven per prats i altres entorns naturals, pot ser "la punta de l'iceberg d'una pèrdua molt gran d'insectes", diu l'expert. No hi ha dades fiables de cap altre insecte i per això les papallones es prenen com un indicador important gràcies, en aquest cas, a la informació recopilada en el programa pioner Butterfly Monitoring Scheme, en marxa des dels anys 90. De fet, les dades d'aquestes i de la resta d'espècies s'han compilat a base de les observacions de centenars de voluntaris coordinats en el marc de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

Darrere d'aquesta reducció hi ha causes que també serveixen per explicar el declivi d'altres espècies a Catalunya, com la perdiu roja. Les pèrdues dels seus hàbitats naturals per un canvi en els usos del sòl és un factor important, apunta l'expert. D'una banda, les darreres dècades s'ha accelerat l'abandonament de pastures i ha crescut el bosc (la coberta vegetal) a molts indrets. De l'altra, han proliferat extensions grans de conreu, en molts casos monocultius, que encara fan un "un ús indiscriminat dels pesticides", apunta Herrando.

Lupa a les espècies

Població estable

Augment poblacional

Canvi incert

Davallada poblacional

Cabirol

Capreolus capreolus

Brocat variable

Euphydryas aurinia

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Dragó comú

Tarentola mauritanica

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2008:

Canvi des del 2010:

Canvi des del 2002:

-77,9 %

+641,9 %

+24,1 %

-91,6 %

Oriol

Oriolus oriolus

Safranera de l’alfals

Colias crocea

Granota verda ibèrica

Pelophylax perezi

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2010:

+43,3 %

-48,5 %

-63,0 %

Perdiu roja

Alectoris rufa

Canvi des del 2002:

-12,1 %

Augment poblacional

Oriol

Oriolus oriolus

Cabirol

Capreolus capreolus

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2002:

+43,3 %

+641,9 %

Població estable

Safranera de l’alfals

Colias croceus

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Canvi des del 2002:

Canvi des del 2008:

-48,5 %

+24,1 %

Canvi incert

Dragó comú

Tarentola mauritanica

Canvi des del 2010:

-77,9 %

Davallada poblacional

Brocat variable

Euphydryas aurinia

Granota verda ibèrica

Pelophylax perezi

Canvi des del 2010:

Canvi des del 2002:

-63,0 %

-91,6 %

Perdiu roja

Alectoris rufa

Canvi des del 2002:

-12,1 %

Augment poblacional

Cabirol

Capreolus capreolus

Canvi des del 2002:

+641,9 %

Oriol

Oriolus oriolus

Canvi des del 2002:

+43,3 %

Població estable

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Canvi des del 2008:

+24,1 %

Safranera de l’alfals

Colias croceus

Canvi des del 2002:

-48,5 %

Canvi incert

Dragó comú

Tarentola mauritanica

Canvi des del 2010:

-77,9 %

Davallada poblacional

Brocat variable

Euphydryas aurinia

Canvi des del 2002:

-91,6 %

Granota verda ibèrica

Pelophylax perezi

Canvi des del 2010:

-63,0 %

Perdiu roja

Alectoris rufa

Canvi des del 2002:

-12,1 %

Augment poblacional

Cabirol

Capreolus capreolus

Canvi des del 2002:

+641,9 %

Oriol

Oriolus oriolus

Canvi des del 2002:

+43,3 %

Població estable

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Canvi des del 2008:

+24,1 %

Safranera de l’alfals

Colias croceus

Canvi des del 2002:

-48,5 %

Canvi incert

Dragó comú

Tarentola mauritanica

Canvi des del 2010:

-77,9 %

Davallada poblacional

Brocat variable

Euphydryas aurinia

Canvi des del 2002:

-91,6 %

Granota verda ibèrica

Pelophylax perezi

Canvi des del 2010:

-63,0 %

Perdiu roja

Alectoris rufa

Canvi des del 2002:

-12,1 %

La crisi climàtica també impacta de ple en la supervivència de moltes espècies mediterrànies de papallona, sotmeses a onades de calor intensa cada cop més habituals i períodes de sequera com el que hem viscut aquest any. "Aquesta calor extrema asseca les larves, que no poden completar el cicle de creixement i queden rostides literalment", descriu l'investigador del CREAF. Aquesta pèrdua de biodiversitat, d'insectes en concret, té efectes que sembla que tot just comencem a veure.

Per exemple, en el fet que el Banc Central d'Holanda –"gens sospitós de ser ecologista"– estigui fent càlculs de les pèrdues milionàries que li pot comportar les inversions en agricultura per la baixada de producció perquè la pol·linització està caient. "Tot això no és nou, però estem parlant de situacions que s'agreugen", subratlla Herrando. No tenir una biodiversitat en bon estat també pot ser un risc per a la salut, recorda l'expert: "Sovint un animal abans de morir emmalalteix i es pot convertir en una bomba de paràsits que sigui un risc per als humans".

Cada espècie, un món

Si bé el retrat general és negatiu, l'LPI mostra tendències desiguals si es mira espècie per espècie. Això explica que mentre que la perdiu roja (Alectoris rufa) o papallones com el brocat variable (Euphydryas aurinia) o la granota verda ibèrica (Pelophylax perezí) pateixen una disminució important de població, a d'altres com l'oriol (Oriolus oriolus) o el cabirol (Capreolus capreolus) els passa exactament el contrari i l'ascens és molt important. Això, segons l'expert del CREAF, també mostra que les situacions més negatives encara tenen remei si es prenen mesures: "El cabirol estava pràcticament extingit i ara, en canvi, el veiem en expansió i en alguns llocs ja generant algun problema, fins i tot", apunta Herrando sobre la complexitat de la gestió.

Un exemplar de granota verda ibèrica, en declivi a Catalunya.

"A Catalunya s'ha fet molt per la protecció d'espais naturals i ha estat eficaç, però hi ha molt marge de millora sobre els espais, que han d'estar en molt millors condicions", analitza l'expert. Tot i que assenyala com a eines positives que el departament d'Acció Climàtica disposi d'un Fons de Patrimoni Natural finançat amb part de la recaptació de l'impost al CO₂, recorda que no és suficient. Abordar el repte de restaurar la biodiversitat i conservar-la implica obrir debats que afecten molts àmbits i no estrictament les polítiques de medi ambient, sinó l'agricultura, el comerç, la indústria: "Com produïm i com ens alimentem", resumeix Herrando.

Tot això forma part del que es discuteix fins dilluns a la cimera sobre biodiversitat de l'ONU, que reuneix vora 200 països per frenar una crisi d'espècies que és global. De fet, l'índex LPI que fa a escala global el Fons Mundial per la Natura calcula que s'han perdut en mig segle el 69% de les poblacions de fauna salvatge al món, dades encara més devastadores que les de Catalunya. "Però no ens ha de consolar estar suposadament millor, perquè segurament el fet que la pèrdua sigui menor a Europa està directament lligada amb la gravetat que s'observa en altres parts del món, on, per exemple, s'han externalitzat grans monocultius", recalca.

stats