Biodiversitat
Societat  /  Medi Ambient 13/10/2022

La vida salvatge s'ha reduït un 69% en els últims 50 anys

L'últim informe de WWF alerta que l'Amazònia està ja molt a prop del punt de no retorn

4 min
Un linx ibèric, animal endèmic de la península Ibèrica que està en perill d'extinció.

BarcelonaLa vida salvatge segueix disminuint de forma alarmant. Les poblacions d'animals vertebrats silvestres s'han reduït un 69% des del 1970, segons l'Índex Planeta Viu 2022 del Fons Mundial per la Natura (WWF en les sigles en anglès). És una davallada esfereïdora que els científics atribueixen, en primer lloc, al canvi en l'ús dels sòls, és a dir, la desforestació, i a la sobreexplotació dels recursos naturals i, en segon lloc, a la crisi climàtica, a més de la contaminació. Però els autors de l'estudi alerten també que l'escalfament global va camí de convertir-se en la principal causa de degradació en els pròxims anys.

WWF fa 24 anys que analitza la pèrdua de biodiversitat del planeta i cada dos anys en publica un informe. Un rere l'altre, a cada nova anàlisi la tendència es confirma i la pèrdua de vida salvatge és cada cop més gran. En l'informe del 2018, la vida salvatge havia caigut un 60%, en el del 2020 un 68% i aquest 2022 ja anem pel 69%. Aquesta dada és la disminució que han patit entre 1970 i 2018 les poblacions de mamífers, aus, amfibis, rèptils i peixos. "És difícil comparar els tres informes perquè aquest últim del 2022 incorpora 10.000 poblacions més a l'estudi, i això el fa molt més precís que els anteriors", explica a aquest diari el director de conservació de WWF Espanya, Enrique Segovia.

Entre l'1% i el 2,5% d'aquestes espècies ja s'han extingit. I si hi afegim també les vegetals i els invertebrats, resulta que hi ha fins a un milió d'espècies al món en perill d'extinció , tal com va alertar el 2019 l'IPBES, el grup científic sobre biodiversitat de l'ONU. Segons el nou estudi de WWF, les poblacions que més davallada han patit són les dels peixos d'aigua dolça: s'han reduït fins al 83% de mitjana. Per què? Doncs perquè més de la meitat de la població mundial viu a menys de tres quilòmetres d'un riu o massa d'aigua dolça. La modificació dels cursos d'aigua, la contaminació i altres impactes de la proximitat amb l'home estan causant estralls en uns ecosistemes, els d'aigua dolça, que tot i representar només l'1% de la superfície terrestre acullen fins a un terç de les espècies de vertebrats del món.

A escala regional també hi ha caigudes. La zona del planeta que ha perdut més biodiversitat en els últims 50 anys ha estat l'Amèrica Llatina, amb un 94% de pèrdua mitjana. La biodiversitat de l'Àfrica s'ha reduït també un 66%, mentre que la de l'Àsia-Pacífic ho ha fet un 55%, la d'Amèrica del Nord un 20% i la d'Europa i Àsia Central un 18%. "Les grans variacions en les poblacions de vertebrats a Europa i Amèrica del Nord ja es van donar abans del 1970 i, en canvi, en els últims anys hi ha més feina de conservació", explica Segovia.

En aquest sentit, l'informe fa un crit d'alerta pel futur de l'Amazònia, on la desforestació i l'explotació humana han acabat ja amb el 17% de l'extensió original de bosc tropical i han deixat un altre 17% molt degradat. "Les últimes investigacions indiquen que ens estem acostant ràpidament al punt de no retorn, després del qual la nostra selva tropical més gran deixarà de complir la seva funció", diu l'informe elaborat per 89 autors d'arreu del món.

A escala global, el món perd cada any uns deu milions d'hectàrees de bosc, una superfície equivalent a tot Portugal. Els boscos emmagatzemen carboni: entre el 2001 i el 2019 van absorbir el 18% de les emissions humanes. Però també tenen altres funcions com l'evapotranspiració que refresca l'ambient: l'efecte net combinat dels boscos refreda el planeta 0,5 ºC. Segons l'informe, "la tala d'arbres a l'Àfrica central i l'Amèrica del Sud podria incrementar la temperatura mitjana durant el dia entre 7 ºC i 8 ºC i fer disminuir les pluges en aquelles regions en un 15% aproximadament".

Crisi de biodiversitat i crisi climàtica

"La crisi de la biodiversitat i la crisi climàtica són dues cares d'una mateixa moneda", apunta Segovia. La Terra s'ha escalfat ja 1,2 ºC respecte de l'era preindustrial. I si fins ara aquest escalfament "no ha estat un factor dominant en la pèrdua de biodiversitat", això podria canviar quan es traspassi el límit d'1,5 ºC que fixa com a desitjable l'Acord de París, i més encara si se superen els 2 ºC. Els oceans han perdut ja el 50% dels coralls. Quan superem els 1,5 ºC d'escalfament, cosa que els científics han previst per a abans del 2040, es perdran entre el 80% i el 90% dels coralls del món, i si superem els 2 ºC, se'n perdrà el 99%. Tot i això, l'Acord de París tampoc va pas camí de complir-se. "El canvi climàtic està fent desaparèixer poblacions senceres ", com la del ratolí cua de mosaic d'Austràlia, la primera espècie que s'ha extingit a causa de l'emergència climàtica, apunta Segovia.

La conclusió és clara: "Cal actuar de forma urgent per restablir la salut del món natural", diu WWF. En aquest sentit, l'informe assenyala la Cimera de Biodiversitat de l'ONU, que se celebrarà aquest desembre a Mont-real, com "l'última oportunitat per aconseguir-ho". En aquella reunió, tots els països del món haurien de tancar una mena d'Acord de París de la biodiversitat: un pacte que ha de servir, entre altres coses, per comprometre els governs del món a protegir el 30% de la superfície terrestre i el 30% de la superfície marina dels impactes de l'acció humana. Si el pacte tira endavant, cosa que encara no està gens clara, aquest 30% seria un objectiu per al 2030. "És molt difícil", diu Segovia quan se li pregunta sobre la possibilitat que s'acabi acordant aquesta fita. "El que reclamem a aquesta cimera és que ens permeti tenir una natura positiva el 2030, és a dir, que igual que va fer l'Acord de París, posi d'acord tots els governs perquè l'any 2030 hi hagi més vida natural al món de la que hi havia el 2020", diu el representant del Fons Mundial per la Natura.

Però l'Índex Planeta Viu 2022 de WWF deixa encara un bri d'esperança: els seus autors creuen que "el canvi encara és possible". Això sí, "cada cop tenim menys temps, i amb les mesures de protecció i conservació ja no n'hi ha prou", puntualitza Segovia: "Necessitem canvis profunds en els sistemes de producció i consum, en la manera com ens relacionem amb la natura, canvis quotidians personals i de sistema". És difícil. I urgent.

stats