El Govern surt al rescat del sistema saturat de reciclatge de roba
La Generalitat pagarà cinc cops més per cada tona de tèxtil recollida per ajudar a cobrir l'encariment de costos de gestió
BarcelonaSaturats, pressionats i amb uns costos que corren el risc d'ofegar-los. Així es troben ara mateix a Catalunya moltes entitats i empreses, moltes del tercer sector, que es dediquen a la recollida selectiva i classificació de la roba i el tèxtil que dipositem als contenidors específics perquè es puguin reaprofitar les peces i els materials. El problema que té acorralat el sector és doble: d'una banda, una quantitat ingent i creixent de tones de roba i teixits que complica la gestió a les plantes d'arreu del país. De l'altra, el col·lapse de roba de segona mà que hi ha també als mercats internacionals on fins ara trobava sortida el material prèviament triat aquí. Si no el poden vendre, els costos de gestió per a aquestes empreses d'inserció es tornen inassumibles.
La sortida de l'atzucac passa, en part, per la implantació de l'esperat sistema que obligui els fabricants de moda i tèxtil en general a fer-se responsables i cobrir els costos de gestió dels residus procedents dels seus productes. L'anomenat sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP) està en desenvolupament a Espanya i encara trigarà un any a estar a ple rendiment, i això ha obligat la Generalitat a moure fitxa i sortir al rescat del sector per evitar el col·lapse de què adverteixen les empreses.
Ho farà a través dels ens locals, que són els que tenen contractats els serveis d'aquestes empreses perquè els gestionin tot el reciclatge del tèxtil. Si fins ara el Govern atorgava als ajuntaments 10 euros per tona de tèxtil recollida selectivament, ara l'import passarà a ser de 50 euros per tona –o més alt, fins a 75 euros en els petits municipis rurals–. Aquests diners, que provenen del retorn de l'impost que paguen els ens locals per abocament i incineració de residus –el que era l'antic cànon–, haurien de poder sufragar les despeses més altes a què ha de fer front el sector.
En total, la Generalitat destinarà una partida de dos milions d'euros per cobrir el 2026. El càlcul es fa tenint en compte que ja des d'aquest any, la llei obliga els municipis a tenir recollida separada del tèxtil i que, si ara el que es recull així és el 13,6% del total de residus tèxtils –la resta va a parar al contenidor gris–, la taxa hauria d'anar augmentant progressivament. L'Agència de Residus de Catalunya assumeix que les 21.600 tones de roba que ara van als contenidors de roba, gairebé es duplicaran a finals de l'any que ve, fins a rondar les 40.000 tones.
La Generalitat insisteix que aquest salvavides financer busca “donar un impuls al món local i alleugerir la pressió econòmica sobre les empreses gestores", en paraules de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. I des del departament insisteixen que s'ha optat per aquesta ajuda només per salvar aquest impàs per l'endarreriment del sistema RAP que haurà de fer que sigui la indústria i els fabricants els que facin front als costos d'aquests residus.
Mentrestant, però, el fet és que la situació del mercat de la reutilització és complexa. Sense destinacions on enviar tot el que el mercat local no pot absorbir –ni per donar-li una segona vida a la peça ni per reciclar els teixits per fer algun altre material com tapisseria, draps, etc.–, el material queda als magatzems o ha de buscar una altra sortida. Si no queda alternativa o si els teixits no són de prou bona qualitat, cosa que passa sovint, part d'aquestes tones s'acaben incinerant, la qual cosa comporta un encariment per als municipis, que paguen per cada tona que envien a abocament o incineració i és això el que explica el moviment de la Generalitat.
