Societat  /  Canvi Climàtic 28/02/2022

La meitat de la població mundial pateix escassetat d'aigua per la crisi climàtica

La producció mundial de blat, blat de moro i arròs s'ha reduït un 5%, i els científics demanen mesures d'adaptació ja

4 min
Sequera en camps de cultiu

BarcelonaEntre 3.300 i 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial, són altament vulnerables al canvi climàtic. L'escalfament global "ha exposat ja milions de persones a la inseguretat alimentària i ha reduït l'accés a l'aigua", fins al punt que "la meitat de la població mundial viu ja amb escassetat d'aigua severa durant una part de l'any", segons alerta l'informe presentat aquest dilluns pels científics climàtics del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU, el grup d'investigadors més important del món en aquest camp, que, després del seu primer informe exhaustiu de l'octubre passat , se centra aquest cop en els impactes i les mesures d'adaptació a l'emergència climàtica.

Els científics alerten que a mesura que la temperatura del planeta vagi pujant, augmentarà la mortalitat causada per onades de calor extrema, però també per desastres climàtics com inundacions o huracans, alhora que malalties com la malària o el dengue s'estendran a més zones geogràfiques, i hi haurà cada cop més desplaçaments forçosos. Els pitjors impactes s'han observat fins ara ja en poblacions de l'Àfrica, l'Àsia, l'Amèrica Central i del Sud, les petites illes i l'Àrtic, les zones més vulnerables, però cap racó del planeta se'n lliura.

El 5% de la producció mundial de blat, blat de moro i arròs ja s'ha perdut a conseqüència de la crisi climàtica. Quan el món superi els 1,5 °C d'escalfament global, la xifra límit desitjable segons l'Acord de París, "els extrems climàtics augmentaran el risc de pèrdua de collites de blat de moro en les regions de més producció mundial". Però si anem més enllà i superem els 3 °C d'escalfament, "la superfície agrícola en general es reduirà un 10% globalment" i això se sumarà al fet que els agricultors d'aquestes regions, que treballen a l'aire lliure, "estaran sotmesos a 250 dies a l'any d'intensa calor, cosa que reduirà també la seva productivitat", explica Marta Rivera, investigadora del CSIC que ha participat també en l'informe.

Tot això, diu l'informe, "augmentarà els preus dels aliments, reduirà els ingressos a les llars, i comportarà riscos de malnutrició i mortalitat vinculada al clima". Quan els factors climàtics se sumen a certs contextos socioeconòmics, "la vulnerabilitat és tan gran en alguns col·lectius que no hi ha possibilitat d'adaptació i és quan trobem persones que han d'emigrar", explica Rivera, i assenyala com a exemples Haití, l'Afganistan o Moçambic.

Els desastres climàtics cada cop més freqüents, com huracans o grans inundacions, però també els impactes més graduals com la sequera, estan elevant i elevaran encara més la malnutrició i la fam. "Si no s'introdueixen mesures d'adaptació ja, no serà possible aconseguir el segon objectiu de desenvolupament sostenible de l'ONU, que és la fam zero", alerta Rivera.

Més finançament per a l'adaptació dels països més vulnerables

És urgent, doncs, diuen els científics, prendre mesures d'adaptació, com poden ser sistemes de predicció i alerta d'huracans i ciclons, infraestructures preparades per a possibles inundacions o la diversificació dels cultius per fer-los més resistents a la sequera, entre moltes altres. Però l'informe admet que hi ha un problema de "finançament" per aquest tipus d'accions, sobretot als països més pobres, que són també els més vulnerables.

Els països rics es van comprometre a aportar 100.000 milions de dòlars anuals des del 2020 per ajudar els països pobres en la lluita climàtica. Però aquests diners encara no s'han aconseguit –estan encara al voltant dels 80.000 milions– i la majoria s'estan destinant a mesures de mitigació: només en un 25% es dediquen a l'adaptació. És més, els països rics es resisteixen encara a crear un fons per a "pèrdues i danys" com reclamen els estats més vulnerables, que són els que menys emeten i els que més pèrdues i danys experimenten a causa de la crisi climàtica. Aquest informe eleva la pressió científica per fer-ho. En la dècada del 2010 al 2020, la mortalitat a causa d'inundacions, sequeres i grans tempestes ha sigut 15 cops més elevada en les regions del món més vulnerables, diu l'informe, i alerta que aquests danys seran cada cop més grans si els termòmetres segueixen pujant, fins a multiplicar-se per quatre en cas d'inundació, per exemple, en un món amb 3 °C més.

"Per als països en desenvolupament són necessaris 127.000 milions de dòlars a l'any fins al 2030 i 300.000 milions de dòlars a l'any fins al 2050, i l'informe indica que per als països desenvolupats aquestes xifres seran encara més grans", explica la vicepresidenta de l'IPCC, Thelma Krug. Tenint en compte tant les dades climàtiques i de biodiversitat com el context socioeconòmic, les zones més vulnerables a la crisi climàtica per a les poblacions humanes, segons els científics, són l'Àfrica central, l'est de l'Àfrica i l'oest, el sud de l'Àsia, l'Amèrica Central i del Sud, les petites illes en vies de desenvolupament i l'Àrtic.

“L’única conclusió positiva de l’informe és que l’adaptació funciona, salva vides, i per tant cal invertir-hi. Per això demano des de fa temps que almenys el 50% del finançament climàtic es destini a adaptació”, ha dit el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres.

Un bilió de persones que viuen en zones costaneres estan en risc a mitjà termini, i la població que experimentarà inundacions costaneres que fins ara passaven un cop cada 100 anys augmentarà almenys un 20% quan el nivell del mar pugi 15 centímetres. Amb 75 centímetres més es triplicarà, si no es prenen mesures d'adaptació. "El canvi climàtic està contribuint a les crisis humanitàries", diu l'informe, que torna a predir un augment dels refugiats climàtics, tot i que no dona una xifra concreta (l'Acnur alerta des de fa temps que n'hi haurà 250 milions el 2050).

stats