“Les obres, pse, però els edificis són una passada!” La frase la deveu haver sentit desenes de vegades aquests dies parlant de la Manifesta 15, la biennal nòmada europea que tenim la sort –sí, la sort– de tenir aquests mesos per Barcelona i els seus amplis voltants. I no ho desmentiré. Els edificis que ha posat en primer pla Manifesta, oberta encara fins al 24 de novembre, són espectaculars i, en si mateixos, ja justifiquen qualsevol visita. De fet, fins al 8 d’octubre l’havien visitat 60.347 persones, la meitat de les quals a les Tres Xemeneies. Però en una biennal, i més si és una que s’ha posicionat des de sempre en la facció més activista i sociofilosòfica de l’art contemporani, s’ha de llegir tot com un conjunt, des del procés de pensar-la fins a la presentació de cada una de les obres. I és sobre aquest conjunt que m’agradaria aportar algunes reflexions.

Fa pocs dies es va inaugurar Manifesta 15. Una biennal d’art contemporani que, a diferència d’altres, va canviant de lloc en cada edició. L'anterior va ser a Pristina, la capital de Kosovo. Però, aquest any, l’edició de Barcelona és totalment nova. En les catorze edicions anteriors les activitats es concentraven en una ciutat. A Marsella fa sis anys, o a Palerm en fa vuit. Aquest cop, per petició expressa de la candidatura de Barcelona, les activitats artístiques es despleguen per dotze ciutats de la regió metropolitana de Barcelona. 

Les diferents seus de la biennal Manifesta 15 Barcelona seran "lupes simbòliques" a través de les quals mirar el món i analitzar els principals reptes ecosocials globals, ha dit aquest dijous la seva directora, Hedwig Fijen. Entre els puntals de la Manifesta 15 Barcelona hi ha "fomentar crides a l'acció per a la transició ecosocial, enfortir l'ecosistema cultural i la xarxa-regió metropolitana i mostrar intervencions artístiques i arquitectòniques en espais històrics desconeguts o en desús", explica Fijen.

La biennal d'art Manifesta, que l'any vinent se celebrarà a Barcelona i onze ciutats de l'àrea metropolitana, és singular perquè en cada ciutat on s'instal·la genera una programació en què conflueixen l'art contemporani, els debats socials locals i també globals, i també els llocs patrimonials de cada ciutat, que acostumen a acollir les exposicions i activitats. Aquest dimecres s'han fet públiques les tres seus principals de la Manifesta 15 Barcelona, algunes de les quals ja va avançar l'ARA a l'abril: seran les Tres Xemeneies i l’edifici de turbines de l'antiga central tèrmica del Besòs i la casa La Ricarda. En aquest últim cas, com que la casa està afectada per l'ampliació del Prat, servirà per posar damunt la taula el creixement de les ciutats. En comptes de l'Hospital de Sant Llàtzer que va avançar l'ARA, la zona de Collserola estarà coberta pel monestir de Sant Cugat.

A la biennal d'art nòmada Manifesta escalfen motors per fer un salt d'escala amb Barcelona entre el 8 de setembre i el 24 de novembre del 2024. Després de celebrar-se des del 1998 en ciutats com Luxemburg, Ljubljana, Sant Sebastià, Nicòsia, Sant Petersburg, Palerm i Marsella, a Barcelona les localitzacions es multiplicaran. La singularitat de la candidatura barcelonina és que la Manifesta també s'estendrà per l'àrea metropolitana: l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Cornellà, el Prat de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet, a més de Barcelona. "És la primera vegada que la Manifesta s'enfronta a una àrea tan enorme", assegura la fundadora de Manifesta, Hedwig Fijen. "Vam visitar totes les ciutats de l'àrea metropolitana que van donar suport a la candidatura i hem vist que podríem fer deu Manifesta diferents, i continuem investigant com podem treballar junts i en quines circumstàncies", diu Fijen.