En molts rius i rieres de Catalunya, al llarg del seu curs natural des de les muntanyes fins al mar, fa mesos que cada vegada hi baixa menys aigua, amb alguns trams estancats, corrents minsos o segments totalment secs. S'eixuguen per l'evident falta de pluges que haurien de nodrir les capçaleres, però sobretot perquè, en temps de sequera extrema, la demanda del consum humà per abastir les necessitats de la població és superior a la capacitat dels cursos fluvials de regenerar-se.

Mentre el cabal del riu Ter minva per la sequera, el volum d'aigua que se n'extreu per al consum humà creix. El flux del seu corrent està per sota de la garantia del mínim ecològic, però, paradoxalment, la quantitat d'aigua que se'n capta està per sobre del màxim fixat per la llei. El Ter pateix tanta demanda perquè no només ha d'abastir l'aixeta de la ciutat de Girona i els seus voltants, sinó també les necessitats dels pobles de la Costa Brava, amb una alta demanda d'aigua pel turisme durant l'estiu. Així ho estipula el conveni signat entre l'Ajuntament de Girona i el Consorci d'Aigües de la Costa Brava (CCB), que acorda fer un ús compartit del recurs.

El 31 de març, la cimera extraordinària de l’aigua convocada pel Govern de la Generalitat va acabar sense acord. Les discrepàncies polítiques entre l’executiu i l’oposició va impedir arribar a cap consens per fer front a la sequera. Ara, amb l’objectiu de respondre a aquesta falta d’entesa entre els representants del Parlament, diferents moviments socioambientals s'han reunit per consensuar propostes reals davant el repte actual de l'escassedat d’aigua. La trobada ciutadana, organitzada per la plataforma Aigua és Vida, ha tingut lloc aquest dissabte, 6 de maig, a Girona i ha aplegat una trentena d'entitats de tot el país, acadèmics i diferents actors econòmics. Després de tres hores de reunió, han acordat un esborrany de cinquanta mesures concretes, que es presentaran de manera oficial i definitiva d'aquí quinze dies.